Guardiola immortalitza el City

Si Pep Guardiola va adquirir la condició de llegenda per ser el primer entrenador de la història que va lligar el sextet del futbol, amb el Barça el 2009, la nova gesta firmada amb el Manchester City li garanteix tenir una estàtua eterna a l’Etihad Stadium. El tècnic de Santpedor va tancar el cercle de la temporada gairebé perfecta amb cinc títols dels sis possibles a què aspirava el seu equip, immortalitzant el City en l’elit mundial, un lloc en què mai va gosar estar ni el més optimista dels seus seguidors.

Fins que va arribar Guardiola el 2016 i va començar la recol·lecció de trofeus: 17 en set temporades i mitja, gairebé els mateixos (18) que en els 136 anys anteriors. El City mai havia conquistat la Champions ni la Supercopa d’Europa ni per descomptat el Mundial de Clubs. Guardiola té totes les copes repetides. La quarta que va guanyar a costa del Fluminense l’erigeix en el tècnic més premiat de la competició, amb quatre (dos amb el Barça, una amb el Bayern) i deixa enrere Carlo Ancelotti, amb tres.

Va ser el triomf més senzill per al tècnic, que va vestir un vestit semblant al del 2009, ni que fos supersticiós. No té motius. Res sobrenatural el va ajudar per apallissar el Fluminense (4-0), resultat que va certificar la diferència, sideral, entre els dos equips. Julián Álvarez, amb dos gols, va igualar també l’immortal Pedro fa 14 anys, capaç com va ser d’anotar en les sis competicions: una d’elles, el Mundial amb l’Argentina.

Ningú va trobar a faltar Erling Haaland, evocat per les càmeres que l’enfocaven assegut a la grada amb Kevin de Bruyne i Jeremy Doku. Si s’haguessin recuperat de les lesions, la reglamentació els impedia participar a la final ja que no havien entrat a l’acta arbitral del partit anterior. Indisponible Haaland per exercir de nou, sempre està llest Julián Álvarez. Sovint, no obstant, conviuen en el mateix onze sense recels ni egoismes.

El Fluminense va cavar la seva fossa a partir d’una monumental malaptesa de Marcelo, un dels seus homes més experts en un equip veteraníssim. Als 35 anys, l’exlateral blanc li va entrar la tremolor en la primera pressió del City ¡als 40 segons! i es va treure la pilota de sobre cap a l’interior del camp. La va interceptar Nathan Aké, que va avançar i va disparar al pal. El rebuig va caure a peus de Julián; més ben dit, a mitja altura. Amb el pit va rematar a porta buida, emulant la rematada de Messi en la pròrroga de la final del Mundial del 2009 que va desencadenar les llàgrimes de Guardiola.

Aquell dia van tancar el Barça i Guardiola el primer sextet mai conquistat, repetit pel Bayern Múnich (2021). El City s’ha quedat amb el repòquer: va fallar a la Supercopa anglesa derrotat als penals per l’Arsenal. Ja tenia Guardiola un altre repòquer amb el Barça (2011), frustrat per l’absència de la Copa del Rei.

L’única puntada amunt

Va ser, la de Marcelo, l’única puntada amunt del Fluminense, que sempre va voler treure la pilota per baix. Des del porter Fabio, un frívol que va fer un parell de regats a l’àrea de porteria per eludir l’assetjament sky blue. Tant o més experimentat que Marcelo, el porter, de 43 anys, va establir el rècord de vellesa a la final, arrabassant-l’hi a Felipe Melo, el central, amb els 40 molt ben posats.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Amb els anys i els quilos a sobre, però també per la seva voluntat i el model que desitja seguir, el Fluminense es va desplegar al seu ritme. La tècnica dels seus futbolistes li va permetre escapolir-se de la pressió avançada del City. Abandonada per impossible i antinatural la idea del contraatac, mai va poder sorprendre el conjunt anglès. El que no vol dir que no pogués marcar: Ederson, en un altre error individual, va entregar una pilota. Després va restituir el seu honor amb una gran parada al cop de cap de Jhon Arias.

El mal estat del camp va perjudicar per igual en l’ocasió única que es presentava als dos equips, sense palmarès en la competició. Al City el van precedir tres dels grans (Manchester United, Liverpool i Chelsea) i al Fluminense, sis brasilers. El pobre Ganso, que va jugar amb el Santos el 2011 contra el Barça, va topar amb el mateix problema (Guardiola) i el mateix desenllaç (4-0). El va abraçar com s’abraça una llegenda.