64 equips, tres Lligues, ascensos i descensos i televisió gratis

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que la UEFA viola la llei comunitària amb el seu veto a la Superlliga perquè exerceix un "abús dominant".

¿Com seria la competició?

Ha passat de ser elitista i tancada (hi havia només 12 clubs) a dissenyar-se ara un torneig amb 64 equips repartits en tres nivells, cosa que permetrà, almenys, a cada un d’ells disputar 14 partits. Els partits seran retransmesos gratis via streaming. Es jugarà entre setmana per no afectar els tornejos nacionals. Seran tres Lligues: la Star League, la Gold League i la Blue League. La Star i la Gold League consten de 16 clubs cada una, mentre que la Blue League té 32 clubs procedents de les fases nacionals. Els clubs estaran repartits en grups de vuit i jugaran partits a casa i fora, cosa que els assegura un mínim de 14 partits a l’any. Acabarà amb quarts de final i semifinals (a doble partit) i final (en camp neutral). Hi haurà ascensos i descensos.

En el futbol femení, tindrà 32 equips dividits en dues Lligues. La Star League (16 equips) i la Gold League (16 més), dividits en dos grups de vuit, amb partits d’anada i tornada i un mínim garantit de 14. "Serà un format obert i plenament meritocràtic", va dir Joan Laporta.

¿Qui formava el projecte? ¿Qui hi queda ara?

El Madrid i el Barça. Florentino i Laporta. Ningú més queda del grup inicial de 12 clubs que van arrencar el projecte. Havien de ser 14, però el París SG i el Bayern Múnich van abandonar ràpidament la idea. Ni s’hi van sumar en públic, a més de criticar el projecte col·locant-se al costat de la UEFA amb un rol bel·ligerant.

Hores després que Florentino anunciés la Superlliga al programa de televisió d’El Chiringuito, sis clubs anglesos van fugir: Manchester City, Manchester United, Arsenal, Liverpool, Chelsea i Tottenham. Tot just dos dies després (abril 2021) també van abandonar l’Atlètic de Madrid i el Milan. L’Inter va trigar més (març 2022) i la Juve, immersa en una profunda crisi institucional, ho va deixar en l’última corba (juny 2023). Van quedar sols Barça i Madrid. Els promotors de la Superlliga no descarten que els clubs anglesos, com van fer al seu dia quan es va posar en marxa la vella Copa d’Europa, s’hi vagin afegint. Però el Manchester United ja s’ha posicionat. Vol seguir en el marc de la UEFA.

¿Quants diners generaria?¿Per on es veuria?

El 2021, coincidint amb la fallida estrena del projecte, el finançament es va situar entorn dels 4.000 milions d’euros. Els proporcionava JP Morgan, fons d’inversió nord-americà, que tancaria un pacte pels pròxims 20 anys. Ara, amb l’aval judicial de la UE, la Superlliga confia a obtenir 5.000 milions d’euros, tot i que Bernd Reichart, CEO d’A22, l’empresa que impulsa el projecte, no ha volgut donar dades concretes, però assegura, això sí, que "els ingressos dels tres pròxims anys estan garantits" i que superen l’import del que perceben a la UEFA. ¿Per on es veuria? "Per Unify, una plataforma de streaming en què es veuran els partits en directe i gratis", va dir Reichart, mentre recordava que "el software que es necessita per a streaming a gran escala existeix. No estem inventant la roda. Spotify va començar gratis i ara té un model Premium sense publicitat. Volem arribar a bilions d’aficionats", va remarcar amb entusiasme l’executiu d’A22.

¿Què aportaria al Barça?

Notícies relacionades

Swiatek es corona a Madrid després d’una final memorable

El Barça allarga el seu idil·li amb la cinquena lliga consecutiva

Diners. Molts diners. ¿Quant? Laporta no ha volgut posar xifres al que suposaria participar en la Superlliga, tot i que ajudaria, i de manera notable, a pal·liar la greu crisi econòmica que pateix l’entitat. No hi ha, per ara, una quantitat, però sí que existeix una taula estimada, revelada pel diari El País, que oscil·la entre els 350 milions (els clubs que més percebrien) i els 100 amb equips que rebrien 225 milions i 112 més. Al Barça li serviria, a més, per tenir múscul financer per enfrontar-se als desafiaments que li planteja la indústria del futbol en aquest segle. "Permetrà competir amb clubs que tenen recursos il·limitats i en alguns casos aliens al mateix món del futbol", va dir Laporta.

n