Sergi Roberto passa del miracle del PSG a la gesta davant el cuer

De l’eternitat del gol contra el PSG a ser el salvador del Barça contra el cuer Almeria. La vida pot ser molt recargolada.

Sergi Roberto va viure el dia més bonic de la seva carrera aquell març del 2017 en què va propiciar la remuntada contra els parisencs en un Camp Nou entregat a l’èxtasi i les llàgrimes. Ahir, en el tètric Montjuïc, Sergi Roberto també es va sentir molt afortunat. Tot i que l’escenari no hi tingués res a veure. La gesta va ser aquesta vegada tombar amb dos gols un Almeria que va joguinejar amb el drama aliè. Benvinguts al present.

Raphinha és un futbolista estrany. Corre molt però sense gaire sentit. Tampoc és gaire destre quan la pilota ronda l’enrenou dels seus peus. Juga enfadat, com si només pogués avançar rebel·lant-se davant molins de vent. També se sent incomprès. Quan va marcar davant l’Almeria, el pitjor equip de la Lliga, en ple despropòsit del Barça, i amb els quatre gats que van pujar Montjuïc xiulant davant un primer temps tan depriment, al noi no se li va acudir res més que posar-se els dits a les orelles. Un gest que explica la irrealitat en què viu l’equip, tot i que també el club. El Barça de Xavi, per al seu president, Joan Laporta, és clar aspirant a guanyar la Champions.

Abans que Raphinha celebrés com si el món s’acabés demà el seu tercer gol a la Lliga –després d’un córner, només va haver d’empènyer la pilota sobre la línia de meta després d’un cop de cap d’Araujo i un rebuig curt de Maximiano–, el Barça venia de protagonitzar una estona horrorosa. Però d’acord amb el seu temps. El ritme ronsejaire dels jugadors del Barça, que pretenien jugar amb les mans a les butxaques sense fixar-se que Fermín pretenia al contrari, permetia que l’Almeria jugués tan tranquil. Després d’una possessió de l’Almeria que es va fer eterna, i amb els jugadors de Xavi sense cap ànim d’acudir a la pressió, els seguidors de Montjuïc es van començar a queixar.

La versió de Joao Félix no va ser la genial, sinó la fantasmal; Gündogan, a priori el gran cervell de l’equip, passava la pilota als rivals; Christensen amuntegava errors, tants que l’assenyalat Koundé va haver de sortir després del descans; i Lewandowski, bé, a les seves tasques.

No va estranyar així que l’Almeria s’animés. Araujo va rebutjar malament una passada i Baptistao va picar a gol sobre Iñaki Peña. El davanter no estava en fora de joc per escassos centímetres. Sí que ho estava a l’acció anterior, però aquesta no la va jutjar l’àrbitre.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Va millorar en actitud el Barça en el segon temps. Ja és alguna cosa quan no hi ha pla ni joc. Hi va ajudar Ferran Torres. Però sobretot l’afany de Sergi Roberto, que va girar el coll fabulós en el 2-1 després d’un córner que no va semblar ser-ho. Un greu error d’Iñaki Peña va portar l’Almeria a un momentani empat que Sergi Roberto, tot cor, va negar després de ser habilitat per Lewandowski.

Va sortir el capità del Barça aclamat en un estadi de Montjuïc que va presentar la pitjor entrada de la temporada i davant un Almeria que continua sense guanyar un partit. Les alegries passen ara per aquestes petites victòries. Millor no mirar enrere.