Sergi Roberto passa del miracle del PSG a la gesta davant el cuer
Dos gols del capità del Barça permeten a l’equip de Xavi Hernández un triomf agònic contra l’Almeria, el pitjor equip de la Lliga. Els blaugrana es van sobreposar a un primer temps horrorós.

De l’eternitat del gol contra el PSG a ser el salvador del Barça contra el cuer Almeria. La vida pot ser molt recargolada.
Sergi Roberto va viure el dia més bonic de la seva carrera aquell març del 2017 en què va propiciar la remuntada contra els parisencs en un Camp Nou entregat a l’èxtasi i les llàgrimes. Ahir, en el tètric Montjuïc, Sergi Roberto també es va sentir molt afortunat. Tot i que l’escenari no hi tingués res a veure. La gesta va ser aquesta vegada tombar amb dos gols un Almeria que va joguinejar amb el drama aliè. Benvinguts al present.
Raphinha és un futbolista estrany. Corre molt però sense gaire sentit. Tampoc és gaire destre quan la pilota ronda l’enrenou dels seus peus. Juga enfadat, com si només pogués avançar rebel·lant-se davant molins de vent. També se sent incomprès. Quan va marcar davant l’Almeria, el pitjor equip de la Lliga, en ple despropòsit del Barça, i amb els quatre gats que van pujar Montjuïc xiulant davant un primer temps tan depriment, al noi no se li va acudir res més que posar-se els dits a les orelles. Un gest que explica la irrealitat en què viu l’equip, tot i que també el club. El Barça de Xavi, per al seu president, Joan Laporta, és clar aspirant a guanyar la Champions.
Abans que Raphinha celebrés com si el món s’acabés demà el seu tercer gol a la Lliga –després d’un córner, només va haver d’empènyer la pilota sobre la línia de meta després d’un cop de cap d’Araujo i un rebuig curt de Maximiano–, el Barça venia de protagonitzar una estona horrorosa. Però d’acord amb el seu temps. El ritme ronsejaire dels jugadors del Barça, que pretenien jugar amb les mans a les butxaques sense fixar-se que Fermín pretenia al contrari, permetia que l’Almeria jugués tan tranquil. Després d’una possessió de l’Almeria que es va fer eterna, i amb els jugadors de Xavi sense cap ànim d’acudir a la pressió, els seguidors de Montjuïc es van començar a queixar.
La versió de Joao Félix no va ser la genial, sinó la fantasmal; Gündogan, a priori el gran cervell de l’equip, passava la pilota als rivals; Christensen amuntegava errors, tants que l’assenyalat Koundé va haver de sortir després del descans; i Lewandowski, bé, a les seves tasques.
No va estranyar així que l’Almeria s’animés. Araujo va rebutjar malament una passada i Baptistao va picar a gol sobre Iñaki Peña. El davanter no estava en fora de joc per escassos centímetres. Sí que ho estava a l’acció anterior, però aquesta no la va jutjar l’àrbitre.
Notícies relacionadesVa millorar en actitud el Barça en el segon temps. Ja és alguna cosa quan no hi ha pla ni joc. Hi va ajudar Ferran Torres. Però sobretot l’afany de Sergi Roberto, que va girar el coll fabulós en el 2-1 després d’un córner que no va semblar ser-ho. Un greu error d’Iñaki Peña va portar l’Almeria a un momentani empat que Sergi Roberto, tot cor, va negar després de ser habilitat per Lewandowski.
Va sortir el capità del Barça aclamat en un estadi de Montjuïc que va presentar la pitjor entrada de la temporada i davant un Almeria que continua sense guanyar un partit. Les alegries passen ara per aquestes petites victòries. Millor no mirar enrere.
- Els amos de Nördic Cerdanya de Puigcerdà compren Luz de Gas
- Enologia Així és el vi espanyol que ha arrasat als 'Masters of Wine' europeus
- Previsió meteorològica El Meteocat avisa: canvi a la vista a Catalunya
- Oriol Junqueras: "El Govern ha de condonar el 20% del deute del FLA la setmana vinent"
- Junts frustra la moció de censura contra Orriols a Ripoll
- Torres, president del Getafe: "A Girona vaig anar a donar-li la mà a una persona i em va dir que no saludava espanyols"
- Sentència Clatellada judicial a l’Ajuntament de Barcelona per vetar el museu Hermitage
- Viatge oficial a la UE Illa reivindica des de Brussel·les que el català sigui oficial i un front democràtic contra Trump
- Operació rescat Sergi Pàmies: «La novel·la és monògama i el conte, polígam, gairebé promiscu. O també és monògam, només que encara no se n’ha assabentat»
- Alimentació Els aranzels de Trump tindrien un impacte de 45 milions d’euros en les exportacions d’aliments catalans