Registre al Barça pels comptes de Bartomeu

Els Mossos d’Esquadra van executar el 7 de desembre passat una entrada i registre a les oficines del FC Barcelona a la recerca de proves per presumptes pagaments indeguts durant la presidència de Josep Maria Bartomeu que podrien ascendir a 30 milions d’euros, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO. L’ordre va partir del Jutjat d’Instrucció número 16 de Barcelona, que tramita la denúncia presentada per la fiscalia contra l’exmandatari blaugrana i una persona més per les presumptes irregularitats trobades en una auditoria (forensic) encarregada per l’actual equip directiu de l’entitat, dirigida per Joan Laporta.

El Barça va comunicar a la fiscalia el gener de l’any passat les conclusions d’aquest informe encarregat a l’agència Kroll, cosa que ha comportat, després d’una àrdua investigació, que el ministeri públic presentés aquesta nova denúncia contra Bartomeu. És la tercera causa judicial que té oberta actualment l’expresident del Barça. Les altres dues són el cas Negreira i el Barçagate.

Els agents, per ordre judicial, es van personar a les dependències del Barcelona per requerir documents vinculats amb les presumptes comissions per traspassos de futbolistes, com el davanter Malcom, que va ser fitxat el 2018; pagaments excessius a advocats, alguns dels quals vinculats a algun altre jugador; el presumpte fraccionament de pagaments i la creació d’empreses per formalitzar desemborsaments. Els Mossos van requisar documentació sobre aquestes operacions, tot i que el procediment judicial està sota secret de sumari. En la presentació pública del forensic i abans de presentar la denúncia, Laporta va sostenir en aquesta auditoria que s’havien constatat "uns presumptes delictes econòmics" en la gestió de Bartomeu. "S’han presentat pagaments sense causa, altres pagaments amb causa falsa, d’altres han sigut desproporcionats i hi ha hagut conducta deslleial cap a l’administració del club", va dir.

Possible perjudici al club

Els agents es van emportar nombrosa documentació de les dependències blaugrana. Ara han d’indagar si serien irregulars o haurien causat un important perjudici a les arques del Barça, com consideren els actuals responsables. Els Mossos han d’elaborar un informe amb els documents requisats després d’analitzar-los.

Les fonts judicials i de la investigació apunten que el jutjat també ha requerit a un lletrat la confirmació d’un correu electrònic sobre uns honoraris abonats pel Barça, que ascendirien a 1,7 milions (es va pagar en dos anys), per l’acord a què el club va arribar amb la fiscalia i l’Agència Tributària per l’impagament d’impostos en el fitxatge de Neymar. Aquest pacte va implicar exonerar l’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu i el seu antecessor, Sandro Rosell, per a qui el fiscal demanava dos anys i tres mesos de presó i set anys i sis mesos, respectivament, per diferents delictes fiscals. A més, va suposar per a l’entitat un estalvi de 17 milions.

L’equip de Laporta afirma que es van pagar imports "desproporcionats i abusius d’un despatx d’advocats que va rebre directament o indirectament quantitats sense cap justificació". En un primer lloc, 1,7 milions "per un simple acord de conformitat" i després pel fitxatge de Griezmann. L’advocat defensa que els seus honoraris pel pacte estan d’acord amb el mercat (un 10% de l’estalvi) i que pel fitxatge del davanter francès no va rebre res del club, sinó del jugador per altres motius.

Les fonts consultades van assegurar a aquest diari que els Mossos van sol·licitar a l’actual equip directiu del Barça documentació sobre fitxatges d’alguns jugadors, així com operacions d’intercanvi de futbolistes entre clubs. Els investigadors estan rastrejant si hi va haver pagament de comissions a societats creades únicament per facturar al club blaugrana, com una que va percebre 10 milions setmanes després pel fitxatge de Malcom, brasiler que va ser fitxat l’estiu del 2018 per Bartomeu abonant 41 milions al Girondins de Burdeos. Segons els actuals directius, les comissions que estan sota sospita se situen prop del 5%, tot i que se n’ha detectat alguna del 33%.

A més, el forensic va detectar una possible "alteració comptable", ja que suposadament es van inflar preus de mercat de jugadors per simular uns beneficis inexistents o "artificials". "Hi va haver una distorsió deliberada amb la permuta de jugadors", defensa el club.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Intercanvi de jugadors

Els responsables del Barça no van concretar les operacions, però podria ser un intercanvi de futbolistes amb el València (Neto al Camp Nou, Cillesen a Mestalla) i amb la Juventus (Pjanic al Barça i Arthur al club italià). L’auditoria també va detectar el pagament en l’època Bartomeu d’1,5 milions al Club Esportiu Laietà perquè no presentessin al·legacions al pla urbanístic de l’Espai Barça i el desemborsament "il·legítim" de 15 milions a un club pel dret de tempteig de jugadors, que podria ser l’Atlètic.