La justícia europea decideix avui sobre la Superlliga de futbol

Avui, a partir de les 9.30 hores, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emetrà el seu dictamen definitiu sobre el cas Superlliga. Una sentència capital per determinar si el projecte de competició liderat per Florentino Pérez i avui secundat únicament pel Reial Madrid i el FC Barcelona de manera pública, podrà desenvolupar-se o no els pròxims anys, però que en cap cas serà definitiva: ni la Superlliga morirà del tot ni es convertirà en una realitat pròxima.

És important destacar que aquesta no és una decisió sobre la legalitat de la Superlliga o sobre el seu encaix en el dret europeu. Tampoc és una resolució que hagi de tancar el litigi que manté A22 Management Sports, empresa que gestiona el projecte, amb la UEFA i amb la FIFA. El cas, en realitat, s’instrueix al Jutjat del Mercantil número 17 de Madrid i allà continuarà a partir d’avui.

Un total de 15 dels 27 magistrats del TJUE decidiran sobre una qüestió prejudicial que va ser elevada pel jutjat espanyol. Aquest és el dipositari de la denúncia presentada pels clubs impulsors de la Superlliga quan van anunciar la creació del projecte, amb l’objectiu d’evitar que la UEFA i la FIFA poguessin prendre represàlies contra elles, com l’expulsió d’equips i jugadors de competicions organitzades per aquestes institucions: lligues, Champions, Mundial, Eurocopa...

La Superlliga defensa que la UEFA i la FIFA exerceixen un abús de poder al pretendre bloquejar el naixement d’una competició que estigui al marge de les dues institucions. Els seus respectius estatuts els reconeixen a si mateixes el monopoli de l’organització del futbol federat en els seus respectius àmbits, una circumstància que des de la Superlliga entenen contrària a les normes antimonopoli recollides en el dret comunitari, qüestió que el jutjat espanyol va decidir consultar al TJUE. Aquest és el punt clau de la decisió d’avui: ¿és legal aquest monopoli?

Vinculant, no; orientativa, sí

Fa un any, l’advocat general del tribunal, Anasthasios Rantos, va publicar les seves conclusions generals, que defensaven gairebé en la seva totalitat les tesis defensades per la UEFA i la FIFA (avalades també per LaLiga, la RFEF i gairebé tots els agents del futbol dels diferents països), davant les demandes de la Superlliga. Aquest és un procediment previ propi del TJUE que no és vinculant però que en el 80% dels casos anticipa la decisió final que acaba prenent el tribunal establert a Luxemburg.

Rantos va estimar que la creació d’una Superlliga és legal, cosa que ningú discuteix, però que els que s’hi integrin han d’exposar-se a conseqüències com la seva expulsió de les competicions organitzades per UEFA i FIFA. Determina, en definitiva, que "les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten la creació de qualsevol nova competició a una autorització prèvia són compatibles amb el dret de la Unió en matèria de competència".

Aquell dictamen implica que el monopoli d’aquestes dues institucions sobre l’organització del futbol federat és legítim, ajustat a les normes de la UE i que també ho és una possible exclusió de les competicions que totes dues gestionen de clubs que decidissin participar en tornejos organitzats al marge de la UEFA i la FIFA. Fa un any que A22, a través del seu director general, Bernd Reichart, mira de treure relleu a la contundència de les conclusions de Rantos. Amb escàs èxit.

El que s’espera de la sentència

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

La rumorologia preveu que la sentència del TJUE s’alineï majoritàriament amb les tesis defensades per l’advocat general Rantos, però sense ser tan contundent en les seves conclusions. Si la justícia acaba blindant la legalitat del monopoli de la UEFA en l’àmbit continental, però, la Superlliga quedarà encara més ferida de mort, ja que la institució que presideix Aleksander Ceferin no té cap mena d’intenció d’obrir-se a repartir el pastís del futbol europeu amb altres agents.

La Superlliga va ser impulsada l’abril del 2021 per dotze dels principals clubs europeus. La llista, però, i després d’una brutal pressió del Govern britànic als sis clubs de la Premier League implicats, va quedar reduïda a tres tot just quaranta-vuit hores després: Reial Madrid, FC Barcelona i Juventus. El conjunt torinès va anunciar el juliol passat que també abandonava el projecte, decisió que deixava els dos grans d’Espanya com a únics defensors del projecte, que els últims mesos ha mirat de persuadir clubs del segon escalafó europeu perquè s’hi uneixin. O això diuen, ja que de moment ningú més ha aixecat la mà.