La silenciosa revolució de Míchel

A Montilivi han assistit amb sorpresa, el Girona és al capdamunt de la Lliga, a una silenciosa revolució que ha gestat un equip que ja és inoblidable. I en temps rècord. Tot just cinc mesos. Inoblidable per la seva manera de jugar. Ataca en manada, marcant més gols (34) que el Barça (28) o l’Atlètic (30), amb un partit menys. I els mateixos que el Madrid, que en porta 34, amb un partit més. Inoblidable resulta també la seva destresa per defensar-se amb la pilota. Fusionat tot amb l’esperit injectat per Míchel, el líder que transcendeix i emociona, que ha firmat fins a sis de remuntades en la Lliga. Set si s’inclou la que va firmar a Oriola en la Copa (2-5).

Aquest Girona puja avui a Montjuïc, preparat, com li demana el seu entrenador, "per patir" tot i que alliberat de tota pressió. "És un moment i un partit per disfrutar", va dir Míchel, a qui li falla un partit, la derrota amb el Madrid (0-3) a casa, l’única que ha encaixat. "Contra el Madrid vam començar dominant i això ens va fer mal perquè vam pensar que podíem jugar-li de tu a tu. Amb el Barça no ho podem fer, però si els guanyem entrem en una altra dimensió", va afirmar Míchel.

LA DEFENSA ÉS TENIR LA PILOTA.

El Girona ha passat d’una defensa alta, corpulenta i física, amb Santi Bueno, ara al Wolverhampton, a Juanpe i Bernardo, suplents habituals, titulars tots dos la nit copera d’Oriola. Centrals rocosos, dominadors del joc aeri, físics i contundents, per qui el delicat tracte de la pilota no era un assumpte primordial. En aquest curs, Míchel, com va explicar a LaLiga després de ser elegit el millor entrenador del setembre passat, va triar defenses "amb bon peu". Centrals lents amb les cames (Eric Garcia, que va venir del Barça i jugarà perquè no van tenir temps de posar-li la clàusula de la por, David López, amb passat periquito, i Blind, que procedia del Bayern Munic), però molt ràpids de cap.

"Són molt intel·ligents per a la nostra idea de joc perquè tenen el timing just per posar la pilota on hi ha molt risc en la pèrdua", diu el tècnic, elogiant que són responsables i s’adapten a jugar amb línia de tres centrals perquè Miguel, el lateral pur, exerceix més d’interior, volant o mitja punta que de defensa.

Només en 4 de les 15 jornades de Lliga (Reial Societat, Sevilla, Las Palmas i Vila-real) ha perdut la possessió de la pilota el Girona. "Vull veure el meu equip dominant", va dir assumint que el Barça el portarà aquesta nit a aquest escenari. "S’ha de saber jugar aquest tipus de partit i saber estar sense la pilota més del que hem estat fins ara", va afegir com a desafiament a resoldre.

EL "toc" D’ALEIX I EL "TACTE" D’IVÁN MARTÍN, "EL GRAN DESCONEGUT".

Oriol Romeu va marxar al Barça i Míchel va confessar que havia perdut la seva "àncora". El Girona no l’ha substituït per ningú. ¡O sí! Omplen el mig del camp la intel·ligència d’Aleix García, que fins i tot ha debutat amb la selecció espanyola, a qui Xavi veu amb "nivell per jugar al Barça", i el poder físic afegit a la seva arribada a l’àrea del veneçolà Yangel Herrera, que estarà de baixa les pròximes sis setmanes per lesió. La solució més senzilla seria posar Pablo Torre, però el Barça va imposar la clàusula de la por i avui no podrà jugar. "Oriol utilitza el seu cos i Aleix utilitza la velocitat gestual del seu toc", revela Míchel, aprofundint després en les diferències entre els dos migcampistes. "Oriol era capaç de controlar la pilota amb un tio a sobre, tombar-se, quedar-se i no perdre-la perquè xoques contra una paret. I Aleix, que no és tan guanyador en aquest tipus de duels, es col·loca perquè abans que li arribi la pressió pugui utilitzar la passada", argumenta l’entrenador. Però res s’entendria sense el "gran desconegut". ¿Qui és? És Iván Martín. "Genera espais als seus companys, sempre dona una sortida i respostes", argumenta Míchel lloant aquest jugador invisible i valuós.

El delicat peu esquerre de Blind és una altra arma en la construcció, igual com les aventures, pensades i meditades, això sí, de Miguel. Fa un any era Arnau el lateral interioritzat. No és gens casual que Aleix sigui el jugador que més intervé en la Lliga amb 1.415 aparicions. Ni que aparegui com a tercer Blind, amb 1.195, superant Gündogan (1.188).

QUAN SÁVIO regateja I DOVBYK ENFONSA ELS CENTRALS.

"Necessitem extrems amb regat, que se’n puguin anar per fora en l’un contra un", explica Míchel. I en l’últim mercat hivernal li va arribar Tsygankov, davanter procedent d’Ucraïna. A l’estiu, Riquelme va tornar a l’Atlètic i Quique Cárcel, director esportiu del Girona, va trobar una joia perduda al Troyes, que pertany al City Group, però malviu en la Segona francesa.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

No és Sávio qui més dribla en la Lliga perquè aquest honor el té ara Bryan Zaragoza (Granada, per qui el Bayern ha pagat 15 milions per emportar-se’l a l’estiu), però sí que està entre els tres primers amb més percentatge d’encert. Míchel té dos ales tan bons com diferents. Sávio galopa i regateja; Tsygankov rep al peu i desborda. Dovbyk, el 9 ucraïnès, enfonsa els centrals amb el seu poder. "És un jugador d’àrea, que dona profunditat i pot anar a l’espai com el Taty Castellanos. A més es queda amb la pilota i dona continuïtat al joc", diu Míchel.

Set gols i quatre assistències de Dovbyk certifiquen el trànsit del Girona que vivia només de Stuani al Girona que viu amb Stuani, que aquesta setmana va sumar quatre gols (dos al València i dos a l’Oriola). "El que més m’agrada del Girona és com ataquen, no tenen por, són valents", va confessar Xavi.