Passotisme culer

Faltaven, ho juro, 20 minuts perquè comencés el Barça-Atlètic i un dels culers més malaltissos que conec, soci de tota la vida, és clar, ell i els seus dos fills, és clar, m’envia un missatge des de l’immens estadi dels Commanders de Washington, a punt de començar el partit de l’NFL contra els Dolphins de Miami, que, per cert, acabarien aclaparant els de la capital per un contundent 15-45. Estaven de pont, sí, de vacances.

El meu amic volia saber l’alineació del Barça i si estava ple Montjuïc. Li vaig dir l’alineació i li vaig comentar que s’intuïa la pitjor entrada de la temporada. Per l’escàs suport de l’afició culer en el segon partit més interessant d’aquesta temporada, no és estrany. "Normal, quan es van veure obligats a rebaixar els abonaments, va quedar clar que als culers no ens venia de gust pujar a la muntanya, que havia sigut periquita i, a més, a les nou de la nit fa un fred que pela". Sobre l’onze de Xavi, em va dir una cosa que vaig flipar. Em va comentar una cosa que creia superada o, com a mínim, aparcada. Però no, resulta, no m’hi havia fixat, que hi ha molts seguidors que es mostren escandalitzats pel tema: "Ves, segona vegada consecutiva que no hi ha cap català a l’onze titular del Barça, de Joan Laporta, de Xavi Hernández. Déu-n’hi-doret".

De debò, em vaig quedar bocabadat. Doncs, sí, no n’hi va haver cap contra el Porto i no n’hi va haver contra l’Atlètic. I sí que n’hi va haver, per pura casualitat, a Vallecas, on va jugar Lamine Yamal, nascut a Esplugues. No són catalans Iñaki Peña, d’Alacant; Kounde, Araujo, Iñigo Martínez, Christensen, Cancelo, Gundogan De Jong, Raphinha, Lewandowski i João Félix. D’acord, sí, ¿i? Bé, que a molts culers, pel que sembla, els sembla un escàndol. Ja només li faltava aquesta pedra a Xavi a la sabata.

No és que menystingui aquest detall, no és que cregui que la història del Barça afirma que sempre ha jugat amb catalans i del planter (he vist que l’última vegada que van jugar sense catalans va ser fa 21 anys), simplement em crida l’atenció que el meu amic (si ho pensa ell, ho pensen milers de culers) doni tanta rellevància a aquest detall i, és clar, li vaig recordar que els dos grans triomfs d’aquest any (2-1 davant el Porto i classificació per als vuitens de la Champions i 1-0 davant l’Atlètic i enganxar-se a LaLiga), s’han produït amb bon joc i sense catalans a l’equip titular. I ho escric sense sorna, tal com l’hi vaig dir al meu amic.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

Però dic més, i així ho vaig discutir en una xerrada per whatsapp: "Tant de bo els culers estiguéssiu tan preocupats per aquestes coses com per la desorientació i desinterès que esteu demostrant pel futur del “més que un club”, del vostre estimat Barça, al qual esteu deixant sol, permetent que la seva governança sigui com està sent, entre familiars, amics i enxufats.

Per això dic que fixar-se que fa dos partits (els millors) que Xavi no posa cap català a l’equip titular (a mi em sembla més cridaner que cap del planter sigui titular), és mirar les coses des d’un costat rocambolesc, quan el més greu és que cada vegada la gent blaugrana passa més del seu club per desafecció, desinterès, desencant o perquè la tenen anestesiada, vergonyoses obres del Camp Nou incloses (amb inspeccions de treball per la situació dels treballadors).