Espanya no fa broma amb el ‘fantasma de Xipre’

El 5 de setembre de 1998 es va viure un dels dies més convulsos en la història de la selecció espanyola. L’equip que dirigia Javier Clemente va tocar fons amb una derrota a Xipre (3-2), a la tornada del fracàs en el Mundial de França 1998, i el ridícul li va costar el cap al tècnic de Barakaldo. Espanya jugarà de nou a l’illa 25 anys després i aquest referent ha sigut útil a Luis de la Fuente per evitar confiances.

La realitat indica que la diferència entre les dues seleccions és sideral. El 6-0 a Los Cármenes va parlar per si sol. Espanya lidera el grup, amb una sola derrota contra Escòcia, mentre que Xipre ha perdut els seus set partits amb un lamentable balanç de 2 gols a favor i 27 en contra. Els números no poden ser més contundents.

Espanya tindria motius de sobres per sentir-se confiada, però Luis de la Fuente està collant els seus com si es tractés d’un partit més oficial. En realitat, ‘la Roja’ té alguna cosa en joc, com és mantenir-se com a primera de grup i aspirar a ser cap de sèrie en el sorteig de l’Eurocopa 2024, que se celebrarà el 2 de desembre a Hamburg.

El combinat espanyol va aconseguir el bitllet per a Alemanya amb la seva última victòria a Noruega. Ara li queda tancar l’última finestra de l’any contra Xipre aquest dijous i diumenge davant una altra ventafocs com Geòrgia a Valladolid.

De la Fuente vol evitar tant sí com no que els seus pupils es prenguin aquests duels com uns mers tràmits. Fins i tot, el tècnic va parlar de sortir com si fos «una final», una exageració potser necessària com a element motivador.

Evitar embolics

El seleccionador coneix molt bé el complex entorn de la selecció espanyola i qualsevol ensopegada té unes dimensions brutals. Espanya no es pot permetre el luxe de punxar a Xipre. Seria un descrèdit, malgrat haver guanyat la UEFA Nations League i haver aconseguit la classificació per a l’Euro’24 amb dues jornades d’antelació.

Luis de la Fuente pensa alinear un equip plenament competitiu. Potser descansen els dos jugadors que han arribat ben cuidats, Ferran Torres i José Luis Gayà, tot i que aquest dimecres ja van poder participar a l’entrenament celebrat a Limassol. El tècnic de La Rioja té els 25 convocats disponibles, per la qual cosa haurà de descartar dos jugadors, ja que només es permet la inscripció de 23 futbolistes.

Un onze reconeixible

La millor manera de donar serietat al partit serà, per exemple, situant Unai Simón sota pals, l’habitual amo de la porteria, i no fer provatures. L’oportunitat per a David Raya, que s’ha guanyat el lloc en un gran d’Europa com l’Arsenal, potser li arribarà a Valladolid.

En defensa, la principal novetat pot ser la presència d’Iñigo Martínez, en gran moment de forma, pel lesionat Laporte, mentre que Grimaldo té molts números de debutar amb l’absoluta al lateral esquerre per protegir Gayà.

A la medul·lar, Rodri és l’amo del pivot i l’eix principal d’Espanya. Gavi és un altre fix, mentre que Mikel Merino i Fabián es disputen, com és habitualment, el lloc de l’altre interior.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

A dalt, el capità Morata sembla fix, mentre que els extrems poden ser per als dos nens, Lamine Yamal i Nico Williams, si bé Oyarzabal també té opcions de colar-se a la zona esquerra.

En el cas de Lamine, complirà el seu tercer partit amb l’absoluta i només n’hi faltarà un perquè no pugui ser reclamat pel Marroc. Un requisit que la Federació vol liquidar en aquesta finestra per evitar ensurts de futur.