La crònica del Rayo-Girona: una remuntada més del Girona per continuar al paradís

Una altra remuntada del Girona. Una més. I en porta ja cinc a la Lliga. Va esquivar el gol inicial del Rayo per anar-se’n a l’aturada del campionat vivint al paradís. Els gols de Dovbyk i Sávio li van donar el triomf a Vallecas i certifiquen així que va de debò. Molt de debò perquè suma ja 34 punts de 39 de possibles i ningú el pot mirar als ulls. Ni el Madrid. Ni tampoc el Barça. Però la remuntada es va sostenir sobre Gazzaniga, un porter que va aguantar dempeus en els mals moments, i n’hi va haver bastants, del líder a Madrid. Un líder espectacular, capaç de superar fins i tot una mala arrencada de partit. 

El Girona va entrar tard al partit. Va entrar 10 minuts tard, potser sacsejat emocionalment pel que va passar abans de l’inici del partit. Va ser emocionant. Tot Vallecas cridant el seu nom. I ell, mentrestant, mirant a la grada. Aplaudint, saludant, emocionat i fins i tot una mica superat per l’escena.

És un del barri, un dels seus. El va treure «de la tomba de Segona» i mai oblidaran aquest entrenador modern i atrevit que està canviant el futbol espanyol. ‘El net de la Maria, benvingut al barri, Míchel’, es llegia en una de les pancartes. Mai se n’ha anat. Va marxar a Osca, després el van fer fora. Es va quedar a l’atur i el va rescatar Quique Cárcel per al futbol. I el Girona l’hi va agrair amb dos anys meravellosos. 

L’equip, submergit en aquesta atmosfera, va començar malament. Malament i amb mala sort perquè l’1-0, obra d’Álvaro García, va arribar després d’un rebot desafortunat que va néixer de la pressió, ambiciosa i valenta d’Isi. El Girona estava espès. I aquest gol del Rayo va certificar aquesta irregular arrencada de partit a la casa de Míchel.

Aquest rebot de Camello va precipitar l’esperança vallecana. Però el líder és reconeixible, fins i tot quan no està lúcid. Passat aquest mal trago per a Míchel, el Girona va ser reconeixible. Des de la defensa, excel·lent parada de Gazzaniga per sostenir l’equip, a la direcció del joc, amb un clarivident Aleix García disfrutant de la seva nova condició d’internacional. ¿I a dalt? Dinamita.

12 xuts, 4 a porteria en 45 minuts

Fins a 12 rematades, quatre a porteria, en els primers 45 minuts, amb dues grans parades de Dimitrievski (una a Iván Martín, prodigiosa va ser la seva mà dreta, i una a Dovbyk, en un exercici perfecte de reflexos), però incapaç de trencar el cabal ofensiu dissenyat per Míchel ,que va topar a l’inici amb la intervenció salvadora de Lejeune sobre la línia de gol, ajudat per la fusta. El pal esquerre del Rayo va enviar la pilota fora.

Iván Martín, en canvi, va iniciar una excel·lent conducció, que li va permetre detectar la galopada de Tsygankov per la banda dreta i aquest atalaia la figura gegant de Dovbyk a l’àrea de Vallecas, aprofitant una també inoportuna relliscada de Mumim, el defensa que l’havia de seguir. Va lliscar sobre la gespa deixant sol el davanter gegant ucraïnès, que no va perdonar.

Aquesta connexió ucraïnesa va donar al Girona l’empat. ¿I el Rayo? Va desaparèixer després de la parada de Gazzaniga a l’enverinat xut d’Óscar Valentín. Era el minut 9. Després, res de res. Va quedar aixafat pel tsunami ofensiu que produeix el Girona. Un equip bonic de veure i complicat per descodificar. Fins i tot quan comença malament.

Dos pals del Rayo

I això que la segona meitat va arrencar bé per al Girona, però en un minut es va enredar tot amb l’ocasió d’Espino, desviada per Gazzaniga, l’heroi de la tarda vallecana. Després, el pal va ajudar el porter del Girona després del cop de cap de Camello que va repel·lir el pal esquerre abans d’arribar-li a les mans, qui va firmar fins a quatre parades en dos minuts.

Ni tres minuts de descontrol en què va tenir l’ajuda de la fusta perquè fins i tot el travesser es va convertir en el seu soci escopint el xut de Trejo. Després, Ratiu també va topar amb la immensa figura de Gazzaniga, que va ocultar amb mans i peus les deficiències del Girona. El partit va entrar llavors en una fase divertida. Divertida per a l’aficionat, preocupant per als tècnics: Francisco i Míchel.

Tarda volcànica

Però ni aquest gol del Girona va calmar la volcànica tarda madrilenya. Dimitrievski i el pal dret van evitar l’1-3 de Yangel Herrera trepitjant, de nou, l’àrea vallecana en perill, mentre Falcao, un vell nou en la fase crepuscular de la seva carrera (ja hi porta anys), no va aconseguir cabotejar en solitari el que era el 2-2.

Si Dimitrievski va ser el millor del partit en la primera part, va ser Gazzaniga qui va assumir aquest rol. No hi havia ni un segon de pausa. No es podia desenganxar la mirada de la prada de Vallecas perquè no paraven de passar coses interessants.

La robada d’Aleix García

Encara, però, havia d’arribar la màxima expressió del Girona, un equip ambiciós. El Rayo iniciava una jugada d’atac quan se li va creuar pel camí Aleix García, punt de partida de l’1-2, en què els ucraïnesos van tornar a ser decisius.

Tsygankov va arrencar per la dreta, va rematar bé Dovbyk, però Dimitrievski va estar millor encara en la seva parada tot i que el rebuig va caure als peus de Savinho, que va firmar l’1-2. L’essència no era només aquesta. L’essència és que hi havia fins a cinc jugadors del Girona a l’àrea del Rayo.

La centrada de rabona de Miguel

Però l’espectacle el donava el líder. Miguel va centrar de rabona, suposat lateral esquerre, i Arnau, el lateral dret, va rematar de cap fora al caire de l’àrea petita. Si acaba en gol hauria sigut l’obra cabdal de Míchel sublimant la seva idea ofensiva, amb els dos especialistes defensius a gairebé 100 metres de Gazzaniga.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

El Rayo no va claudicar en cap moment. Aquell cop de cap de Lejeune que va marxar fora per mil·límetres, a la sortida d’un córner, posterior al xut de Kiko Pérez. Ningú volia que acabés el partit. Un ‘match’ que va poder liquidar Stuani després d’una meravellosa centrada de Yangel Herrera des de la banda dreta.

Però l’uruguaià, i per una vegada, no va ser qui sempre és. Letal i precís. Va equivocar el punt de mira per a patiment del Girona.