Dani Alves guanya a Hisenda des de la presó: 2 milions d’euros pels seus drets d’imatge

Dani Alves ha aconseguit una victòria ‘valorada’ en 2 milions d’euros sobre Hisenda després que l’Audiència Nacional hagi donat la raó a l’exfutbolista en una sentència a què ha tingut accés en primícia El Periódico de España, de Prensa Ibérica. El brasiler, que des del gener es troba en presó provisional a la presó catalana de Brians 2 acusat d’un delicte d’agressió sexual, ha aconseguit que la justícia li donés la raó sobre com va vehicular les rendes obtingudes pels seus drets d’imatge quan era jugador del FC Barcelona.

Alves, que va haver d’avançar aquests diners o bé avalar-los d’alguna forma, va rebre el 7 de desembre del 2016 un acord de liquidació de la Dependència Regional d’Inspecció de Catalunya en què l’hi reclamaven 2.008.863 euros com a part de les inspeccions a què estaven sent sotmesos tant ell com les societats de què era partícip.

Segons va informar El Confidencial, l’abril del 2022 Hisenda va embargar el 50% d’una vivenda propietat de Dani Alves «en reclamació de 2.088.979,57 euros de principal i 170.091,65 d’interessos» que el jugador devia al fisc. Aquest diari ha contactat amb la seva representació legal, que no ha volgut fer declaracions al respecte.

En el marc de les actuacions que van derivar en aquest deute, la inspecció d’Hisenda es va fixar en Cedro Esport, SL, una empresa de la qual Alves era soci i administrador i a la qual va cedir els seus drets d’imatge quan va fitxar pel FC Barcelona l’estiu del 2008. A canvi, aquesta empresa de la qual era l’amo al 50% amb la seva exdona, es comprometia a abonar-li «1,6 milions d’euros pagables en 16 anualitats que es començarien a cobrar quan finalitzés la seva activitat professional com a futbolista o quan les dues parts així ho decidissin», i caldria sumar-hi un «variable en funció d’objectius amb les mateixes condicions».

Cessió de drets al Barça

Cedro Esport SL, explica la sentència del 4 d’octubre de l’Audiència Nacional, va cedir el 2 de juliol del 2008 (el dia que el jugador va ser traspassat oficialment pel Sevilla FC) «l’ús comercial dels drets d’imatge del jugador» al Barça durant la «vigència del contracte laboral del futbolista» amb l’entitat catalana.

El preu pactat a canvi d’aquesta cessió va ser de 3.180.000 euros a raó de 795.000 per temporada, 300.000 com a prima de la cessió i un variable, unes quantitats que es van actualitzar el març del 2011, quan va renovar com a culer. La temporada 2012/13 la quantitat es va actualitzar a 900.000 euros i la 2013/14 va ser d’1.050.000 més la part variable. A això caldria sumar-hi, va dir la inspecció, els altres rèdits que va treure Cedro Esport pels drets d’imatge de Dani Alves, com per exemple el gairebé milió d’euros facturats a Adidas entre el 2013 i 2014, els 10.000 euros a Panini o els 65.700 de Gillette.

El presumpte desfasament indegut que li imputava la inspecció d’Hisenda entre el que facturava per aquests drets la societat i el que després li pagava a l’exfutbolista és el que va acabar desembocant en aquesta «regularització controvertida» de 2 milions d’euros per «la valoració a preu de mercat de la prestació rebuda per [Dani Alves] per la cessió de drets d’imatge a Cedro Esport, SL».

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

No obstant, ara l’Audiència Nacional calcula que el que va dictaminar la inspecció d’Hisenda i que va ser validat el 2019 pel Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) condueix a una «solució del tot irracional» i a la «incorrecció del mètode utilitzat» en el procediment, el que condueix a donar-li la raó al futbolista i acceptar un recurs que ‘costa’ 2 milions d’euros.

«El resultat obtingut és que la societat percep uns ingressos molt inferiors a les despeses en què incorre per fer-ho. Com que aquest resultat és insatisfactori, ja que condueix a una solució del tot irracional i així s’admet en el mateix acord de liquidació, se soluciona establint que el valor de mercat dels drets d’imatge cedits pel senyor [Dani Alves] és de 0 euros en els dos exercicis. Però al cap i a la fi, amb aquesta solució es posa de manifest la incorrecció del mètode utilitzat pels resultats irracionals a què condueix i determina que hàgim d’acceptar igualment aquest motiu del recurs», acaba dient la sentència de l’Audiència Nacional.