Un altre bany de masses de Laporta gràcies a l’herència del passat

Joan Laporta va arribar, diumenge a la nit, a París després de viatjar amb tren per recomanació mèdica. No volia (no havia de) perdre’s la gala de la Pilota d’Or, perquè sabia que seria un altre bany de masses per al FC Barcelona. I ho seria, molt a desgrat seu, perquè el vuitè trofeu per a Leo Messi és pur record culer i, sobretot, pur menyspreu de la ‘nova era laportista’, que va descartar renovar-lo i el va acomiadar per la porta del darrere del Barça. I què es pot dir del premi a Aitana Bonmatí, un guardó fruit de la vella aposta de Josep Maria Bartomeu pel futbol femení, del qual Laporta desconeixia fins i tot els noms de les seves estrelles.

Quan vaig sentir que Leo Messi elogiava i agraïa al Barça tot el que li va donar, poc després del seu càntic, lògic, correcte, merescut i de cor a l’Argentina (també els piropos al Barça ho van ser, ¡és clar que sí!), vaig pensar en aquella frase que solia dir el pare quan veia qualsevol nadó, nen o jove feliç com una perdiu junt amb la seva família, disfrutant de la fantàstica vida que els seus pares li estaven proporcionat: «Quina putada li hauria fet la cigonya, Emilio, a aquest nen si l’hagués deixat a la porteria del costat».

La poció d’Asterix

Doncs això, ¡quina putada! li haurien fet Messi si no haguessin aparegut el llegendari tovalló de Charly Rexach, les bones maneres de Josep Maria Minguella o el vistiplau d’aquell Barça, decidit a pagar les injeccions del creixement que fossin necessàries perquè aquell nen, aquella ‘Pulga’, es convertís en el millor futbolista de la història.

És per això que Messi va donar les gràcies, de nou (a les anteriors set pilotes d’or, també ho va fer, ¡sempre ho ha fet!), al Barça. Ell sap millor que ningú que, si no hagués caigut a la Masia, on es va emborratxar de la poció d’Asterix i es va anar convertint, gràcies al seu sacrifici, determinació i saviesa futbolística, a més dels mims dels seus entrenadors i cuidadors, en el portent que va ser, que és i que continuarà sent, res d’aquesta glòria hagués sorgit. Els agraïments de Leo van anar al Barça, perquè Messi sap, millor que ningú, que és el Barça el que l’estima i no el que el va acomiadar amb males arts.

Messi ho sap tant i tan bé, que l’única foto que no es va voler fer a la gala de la Pilota d’Or (es va fotografiar amb tothom, fins i tot, amb perdó, ¡és un elogi!, amb Alba Redondo, del Llevant), va ser amb Laporta, que tant ell com la seva família (la relació de Jorge Messi amb Rafa Yuste tampoc és per tirar coets) acusen, no només d’haver-lo enganyat amb aquell simulacre de renovació, sinó d’haver-li impedit acomiadar-se, com toca, com mereix, com volia, del seu estimat Barça.

Per això el Barça ha començat ¡ja! aquesta campanya tan falseta que el nou Spotify Cap Roig, perdó Camp Nou, s’inaugurarà amb l’homenatge a l’estrella argentina. Del que no hi ha dubte, sentides les meravelloses paraules d’aquest meravellós futbolista, és que Leo Messi porta al cor els colors del Barça i que aquesta nova Pilota d’Or (¿l’última, no?, ja ho veurem) el va obligar a rememorar, amb gran dolor de la seva ànima, com va disfrutar al Barça, a Barcelona, a ‘Castefa’, a Catalunya, i com estima la ‘gent blaugrana’, carinyo, i ell ho sap, molt correspost.

L’oblit de Bonmatí

Qui sí que va contribuir que Laporta se sentís un dels reis de la festa va ser Aitana Bonmatí, amb tots els elogis que va dirigir al president blaugrana. Lamentablement, la nova ‘pilota d’or’ del futbol mundial es va oblidar de dir que ni ella ni les seves companyes campiones d’Espanya, d’Europa, del món i d’aquesta gran gala haguessin arribat on han arribat si Josep Maria Bartomeu, junt amb Jordi Mestre i, després, gràcies a Maria Teixidor i Xavi Llorens, no haguessin cregut, confiat i rellançat el futbol femení culer.

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

I, sens dubte, hauria estat molt bé, hauria sigut tot un detall, que Bonmatí hagués tingut, és clar, unes paraules d’agraïment al gran faedor del miracle del Barça femení, Markel Zubizarreta, un altre que se’n va anar sense l’homenatge i el reconeixement que mereixia.

Bonmatí hauria pogut recordar, per exemple, que, havent firmat ja la liquidació del Barça, Markel Zubizarreta no les va voler deixar soles i les va acompanyar en la famosa i decisiva reunió d’Oliva (València), perquè se sentissin recolzades pel club blaugrana.