Itàlia: un segle d’escàndols en el futbol

Res nou sota el sol a la bota d’Europa. L’escàndol de les apostes reapareix a Itàlia, que cíclicament es veu sacsejada per la corrupció d’uns quants en el futbol. La majoria dels casos segueix un patró comú: investigació, sancions i amnisties. Els joves Sandro Tonali, Nicolò Zaniolo –van declarar estant convocats per a la selecció– i Nicolò Fagioli són els tres jugadors identificats en una trama d’apostes il·legals. Els tres primers. No en seran els últims.

Culpable i campió mundial

Explicava La Gazzetta dello Sport que el primer acusat d’apostar en el futbol i ser declarat culpable va ser Luigi Allemandi el 1927. Aquest campionat va quedar anul·lat per les autoritats, que van haver de recordar que els esportistes no podien acceptar regals ni suborns per alterar els resultats. Va ser l’únic sancionat, però al cap d’un any va ser indultat. El 1934 va formar part de la selecció italiana que es va proclamar campiona del món.

 

El ‘Tottonero’ de Paolo Rossi

Un precedent, el d’Allemandi, que es va repetir amb Paolo Rossi, davanter centre que va ser castigat amb dos anys d’inhabilitació (tres en l’inici) el 1980, però que va ser convocat per al Mundial 1982. Es va proclamar màxim golejador del torneig i Itàlia va conquerir el títol, cosa que va brindar una amnistia i una reducció general de penes.

Era el nom més rutilant dels 27 futbolistes sancionats, però n’hi havia d’altres de similar prestigi com el porter Enrico Albertosi, o els jugadors Bruno Giordano, Lionello Manfredonia i Beppe Savoldi. El Milan i el Lazio van ser descendits a la Serie B i cinc clubs van començar la següent campanya amb cinc punts menys. Entre els dirigents, Felice Colombo, el president del Milan, va rebre la pitjor condemna amb la inhabilitació a perpetuïtat.

La trama es va descobrir arran d’una denúncia per estafa tramitada per un fruiter de Roma, Massimo Cruciani, i l’amo d’un restaurant de la capital, Alvaro Trinca, que van acusar alguns jugadors del Lazio d’incomplir acords per manipular partits, cosa que els va ocasionar pèrdues de milions de lires.

El corrupte que s’ofereix per carta

Tampoc va tenir cap problema a donar la cara un altre nom sinistre del calcio: Eugenio Gaggiotti. Va presumir, sense vergonya, d’haver manipulat, va precisar, 69 partits en la dècada dels 50 i els 60. Se’l considera el més gran corrupte del futbol italià. Tenia dos germans futbolistes, un de professional, i aquesta proximitat el va ajudar a establir llaços de relació que van derivar en delinqüència per subornar i comprar voluntats. També mediava en fosques operacions de fitxatges i traspassos.

Gaggiotti exercia per lliure, sense seguir directrius superiors, i subornava els futbolistes per maquinar resultats. Va tenir el desvergonyiment d’oferir els seus serveis per carta als presidents de tots els clubs de les sèries A, B i C. Es va vantar, finalment, en una entrevista d’haver consumat «una obra mestra, una sèrie d’obres mestres», per manipular el futbol durant dues dècades.

El Calciopoli el 2005

L’escàndol conegut com a Calciopoli va vincular només dirigents de clubs i els àrbitres. L’origen s’ubica en les converses dels directors generals de la Juventus (Luciano Moggi i Antonio Giraudo) amb el cap d’arbitratge de la federació, Pierluigi Pairetto, per obtenir «favors» amb arbitratges favorables.

No només va sortir guanyant la Juventus amb Pairetto, sinó que l’exàrbitre va ampliar les seves ajudes al Milan, la Fiorentina i el Lazio. El 2006, el mateix dia en què la selecció jugava la semifinal del Mundial, que acabaria guanyant, es va conèixer la sentència: la Juventus va perdre dos Scudetti (2005 i 2006) i va ser relegada a la Serie B amb 30 punts menys (al final només en van ser nou). La Fiorentina, el Lazio i el Milan van començar el campionat amb diversos punts menys (inicialment n’eren 30 menys). El descens de la Juve va propiciar que diversos jugadors marxessin. Fabio Cannavaro, el Pilota d’Or, va recalar al Madrid; Lilian Thuram i Gianluca Zambrotta, al Barça.

Conte i Buffon, tacats

Les apostes en el futbol es van legalitzar el 1998 –fins aleshores només es podia apostar en les curses de cavalls, més enllà de la Quiniela–, i des del 2002 a través de les xarxes, cosa que ha multiplicat el negoci econòmic tant legal com il·legal. Entre el 2011 i el 2015 es van obrir diverses línies d’investigació davant les sospites de manipulació de partits i els pagaments il·legals realitzats per alguns clubs que van involucrar més de 100 persones.

Cristiano Doni, exjugador de l’Atalanta i de la selecció italiana, va admetre la seva implicació el 2011 per la manipulació de partits i va declarar que ho va fer per afavorir el seu equip. Beppe Signori, excapità del Lazio i tres vegades màxim golejador de la Serie A va ser un dels 16 detinguts. Doni només va ser condemnat per la justícia esportiva, no per l’ordinària, igual que Signori: cinc anys.

En aquesta mateixa causa, àmplia i duradora en el temps, s’hi va veure involucrat Antonio Conte, a qui se li va demanar una sanció esportiva i una altra de civil. Durant la durada del cas, va ser entrenador de la Juventus, la selecció d’Itàlia i el Chelsea. Van començar demanant-li 15 mesos d’inhabilitació i sis mesos de presó, però va quedar finalment absolt el 2021. Se l’acusava d’haver conegut presumptament dos casos d'adulteració de partits quan era entrenador del Siena, abans de recalar a la Juve, i no haver-los denunciat.

Notícies relacionades

Un nou escàndol d’apostes clandestines agita el futbol italià

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Va aparèixer també el nom de Gianluigi Buffon per ser apostador d’elevades sumes de diners. En realitat, va reaparèixer, perquè el 2005, amb el Calciopoli que va fer baixar la Juventus, es coneixia que es jugava els diners. Va deixar de fer-ho quan va quedar prohibit per la reglamentació. En va ser exonerat del tot el 2016.

Va deixar aquest epitafi, reproduït també per La Gazzetta dello Sport: «Si aposto, i mai en els partits, és perquè en la vida hem de trobar una transgressió. No vaig a discoteques, no he consumit mai drogues i només he tingut una dona». La debilitat de Buffon.