El Girona arrasa el Mallorca i assalta el cap de la taula

El Girona continua enamorant, i no és una cosa subjectiva, només fa falta veure’l jugar. De moment, amb la golejada d’aquest dissabte al Mallorca (5-3), els de Míchel se situen líders provisionals de Primera, Déu n’hi do, després de sis jornades, encadenen cinc triomfs seguits, i pressionen Barça i Madrid.

És clar que queda molta Lliga, és clar que a hores d’ara tot encara resulta anecdòtic, però per a un club, per a una ciutat, que 16 anys enrere malvivia a Segona B, que es viu en aquest inici de la quarta temporada de la història de Primera resulta extraordinàriament gran. Setze anys enrere, el 23 de setembre del 2007, el Girona guanyava la Vilajoyosa per 2-1 en un Montilivi caigut a trossos i amb menys de 1.000 persones a la grada. Ahir el Girona va completar un altre partidàs que, com a mínim per unes hores, li valdrà el liderat de Primera. I això s’ha de celebrar, per més que els dos últims gols del Mallorca, amb tot ja decidit, maquillessin el resultat.

Valentia i ambició

Si la primera meitat del Girona a Granada (0-3) només es va poder qualificar d’obra mestra, la que va executar l’equip de Míchel davant el Mallorca encara mereix més adjectius superlatius. Perquè el 4-1 que reflectia el marcador potser es quedava curt davant els mèrits dels gironins. Feia temps que no es veia a Montilivi, o més encara, a la Lliga, un bloc tan valent, ambiciós i famolenc com aquest.

Es va trobar amb un 0-1 de sortida, gràcies a un penal per mans de Tsygankov als tres minuts de joc que va transformar Muriqi, però això només va servir per despertar la bèstia. Abans del gol de l’empat, de David López, els locals van tancar el Mallorca. Va ser un setge constant, a què se li resistia el premi del gol. Amb l’empat el Mallorca ja no es va sentir tan còmode amb el seu pla de partit. I els de Míchel, per la seva banda, empesos per una afició enlluernada, no van tenir pietat del rival. Simplement el van arrasar per terra, mar i aire, amb dos punyals a les bandes com Savinho, una altra vegada de fantasia, o Yan Couto, i estilets preparats per anar posant gols un rere l’altre.

Anem per parts. Amb el Girona bolcat ja amb el partit igualat, un penal que González Fuertes va revisar en el VAR per mans de Samu Costa va permetre a Dovbyk posar els seus per davant, amb suspens, perquè la pilota va tocar al pal i va entrar. El cicló ja no va tenir final: una jugada de dibuixos animats de Savinho davant Maffeo va servir Iván Martín el 3-1, i poc després Yangel convertia el quart amb una rematada creuada lluny de l’abast de Rajkovic. Un bany.

El repte davant el Reial Madrid

D’altres n’haurien tingut prou. Aquest Girona, no. El Mallorca va introduir Amath a la recerca d’alguna cosa que canviara el guió del partit. No ho va trobar. Mentrestant, els locals seguien a la seva. Montilivi feia l’onada i Savinho apareixia de nou per marcar el cinquè.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Sense aparcar l’ambició Míchel es va poder permetre el luxe de començar a reservar jugadors. Dimecres toca viatjar a Vila-real abans que dissabte vinent arribi el Reial Madrid a Montilivi. Tsygankov, Dovbyk, Eric Garcia, amb aproximadament una hora a les seves botes, van deixar el seu lloc a Portu, Stuani, que va fallar el sisè després d’una assistència angelical de Savinho, i Juanpe. Més tard també van tenir la seva oportunitat Pablo Torre i Valeri, reemplaçant un ovacionat Savinho i Yangel.

El Mallorca, a dos minuts del final i en l’afegit, va retallar distàncies amb dos gols d’Abdón Prats. Una anècdota, a aquestes altures. Només va quedar deixar passar els minuts, davant el deliri de Montilivi, que ja somia jugar-se el liderat en solitari davant el Madrid dissabte vinent.