Espanya afronta un moment per a l’eternitat

Ha arribat el moment. Ha arribat el gran dia. Ha arribat l’hora. És el partit. El partit més important de la història. El partit de les que van començar ahir. El partit de les que continuen avui. I el partit de les que venen demà. És el somni frustrat de tantes nenes que fa uns anys, no gaires, no tenien referents. És el sacrifici de les que van lluitar per tenir condicions dignes i es van quedar en el camí. És el mirall on es miren les d’ara. És la gran oportunitat per tocar el cel, per donar un cop sobre la taula. I per sumar a tots els èxits aconseguits a escala europea i mundial en les categories inferiors el més gran amb la selecció absoluta. Un Mundial. La primera estrella.

Espanya contra Anglaterra. Dos equips, les dues millors seleccions del planeta. I una final. Un sol tron. Dolor, per haver-se quedat a res d’aconseguir-ho, o glòria, per haver aconseguit el que semblava impossible. No per la qualitat que hi ha en el futbol espanyol sinó pel context. Que irònica, la vida. L’èxit esportiu més gran de ‘la Roja’ –passi el que passi avui, perquè això ja és història– a la temporada més dura, amb la crisi interna més forta –que aquesta vegada sí que ha traspassat fronteres– dels últims anys. Qui ho hauria dit fa uns mesos... 

DE TOTES

És el que té comptar amb moltes de les millors jugadores del món a l’equip, tot i que d’altres, fermes amb les seves conviccions fins al final, no hi són. Aquesta partida també és d’elles. De Mapi, de Patri, de Lola, de Pina, d’Amaiur, de Nerea i d’Ainhoa. I, en el seu moment, de Vero, de Sonia –recent campiona d’Europa com a entrenadora–, de Natalia i de Ruth.

«La majoria de les que som aquí hem crescut pensant que no era el nostre lloc, que el futbol era un espai que no ens pertanyia. T’han posat pegues, t’han posat els pitjors horaris, t’ha entrenat gent que no estava ni preparada per a fer-ho. Si serveix perquè vegin que és possible, que aquest lloc també és nostre, que es pot jugar una final del Mundial, això també és història i ens fa veritablement felices», deia Irene Paredes ahir, que emocionava tota una sala de premsa. 

És el partit de les seves vides. Per elles i també per tot el que representa. Milions d’ulls posats en elles, per primera vegada. Pantalles gegants a Barcelona, Madrid, Mallorca, Saragossa, Burgos, Cadis, Marbella, Albacete, Sant Pere de Ribes i a molts més pobles i ciutats del país per veure-les a elles jugar. La medalla, que podrà ser de plata o d’or, ja està assegurada. Però aquest èxit pesa molt més que qualsevol metall penjat del coll. 

DUEL FINAL

Aconseguir la Copa no serà fàcil. El conjunt que dirigeix Jorge Vilda –que també, passi el que passi avui, sortirà reforçat d’aquest Mundial pels resultats aconseguits– s’enfronta a Anglaterra, vigent campiona d’Europa. L’únic combinat que no ha perdut ni un sol partit en el torneig. Només va veure perillar la seva continuïtat en l’empat a vuitens contra Nigèria que es va decidir en els penals.

Notícies relacionades

Viatjar 75.000 quilòmetres en un mes per veure triomfar la seva filla en el Mundial

Les claus d’Anglaterra: una selecció amb ‘segell Sarina’

Una selecció que compta amb una qualitat individual de primer nivell –amb Keira Walsh, Lauren James, Alessia Russo, Lucy Bronze...– i amb una de les millors entrenadores del món, Sarina Wiegman, referent també per a les dones a les banquetes. És l’única que ha aconseguit arribar a una final mundial amb dues seleccions diferents, després de fer-ho amb els Països Baixos el 2019 i caure contra la llavors totpoderosa Estats Units. Una selecció que no té com a principal arma els peus sinó la ment, experta en el ‘saber patir’ i supervivent en tots els contextos possibles. 

Però aquest equip ha crescut i ha après a competir sense empetitir-se. A mirar als ulls les més grans. A treure tota la força per afrontar pròrrogues i guanyar-les heroicament. Les llàgrimes de les veteranes com Jenni, Alèxia i Irene, que eren conscients del que estaven vivint, i els somriures innocents de les més joves ho deien tot. Passi el que passi, aquest Mundial ja és per a la història. Avui toca disfrutar. La glòria les espera.