Álvaro Martín s’uneix a sis mites a l’Olimp dels 20 km marxa

Álvaro Martín s’ha consagrat definitivament en l’elit de la marxa amb un sensacional títol en els 20 quilòmetres aquest dissabte en la prova que ha obert els Mundials de Budapest i que va començar dues hores més tard del previst per la tempesta que va planar sobre la plaça dels Herois.

D’aquesta manera, el marxador extremeny va aconseguir la seva primera gran medalla a escala global després dels ors en els dos últims Europeus i uneix el seu nom a un il·lustre llistat de sis medallistes en la prova que més rèdits ha donat a l’atletisme espanyol en tota la seva història i que bé mereixeria una defensa millor des dels òrgans federatius. És el segon campió universal en aquesta distància al costat de Miguel Ángel López i el quart en marxa (Chuso García Bragado i Valentí Massana en tenen un cada un en 50). I ho va fer amb suspens, ja que la prova es va retardar dues hores per una gran tempesta.

El precursor va ser Josep Marin tres anys després que el també català i tristament desaparegut Jordi Llopart es pengés a Moscou 1980 la primera medalla olímpica espanyola en l’atletisme (en 50 km marxa). En els segons Mundials (Roma 1987), Marin va ser bronze amb 1:21.24 per darrere de dos mites com l’italià Damilano (1h:20.45) i el txecoslovac Pribilinec (1h:21.07).

Un dels grans moments de la marxa espanyola va arribar el 1993 als Mundials de Stuttgart. Sis dies abans de l’or de Chuso García Bragado en 50 quilòmetres va arribar el primer ‘doblet’ de la història amb el títol per a Valentí Massana amb 1h:22.31 i la tercera posició amb 1h:23.18 per a Dani Plaza que venia de ser campió olímpic a Barcelona.

En la següent cita a Göteborg ’95, Massana es presentava amb serioses opcions de revalidar el seu ceptre, però es va trobar amb el sensacional italià Michele Didoni (1h:19.59) i es va haver de conformar amb la medalla de plata a 24 segons del campió.

Allà els 20 quilòmetres marxa van entrar en una fase de transició amb tres Mundials sense medalles que va trencar el sempre polèmic i ‘trampós’ Paquillo Fernández a París 2003. El granadí liderava la prova a cinc quilòmetres del final amb 32 segons d’avantatge, però un huracà anomenat Jefferson Pérez el va superar i va acabar guanyant amb autoritat (1h:17.21) avantatjant l’espanyol en 39 segons.

A Hèlsinki ’05, Paquillo es va quedar sol amb Jefferson Pérez i una altra vegada el geni equatorià va portar a col·lació la seva enorme qualitat per revalidar l’or amb 1h:18.35 i relegar a la plata al de Guadix (1h:19.36). La jornada la va completar un pencaire de l’atletisme com el murcià Juanma Molina amb el seu bronze (1h:19.44) per a fer possible la segona medalla espanyola per segona i última vegada en aquesta prova.

A Osaka ’07 es va viure una circumstància estranya que no va afectar el tercer or seguit de Jefferson Pérez (1h:22.20). Per darrere, Paquillo era tercer, però va veure la increïble ‘pájara’ del tunisià Hatem Ghoula i el va avançar a la graella, però va ser desqualificat per marxa irregular i posteriorment requalificat amb la seva tercera plata consecutiva.

Notícies relacionades

L’espanyol Álvaro Martín, campió del món de 20 quilòmetres marxa

Flick critica De la Fuente per alinear Lamine Yamal lesionat

Des d’aleshores, només Miguel Ángel López havia pujat al podi en uns Mundials i a més per partida doble. El deixeble de José Antonio Carrillo va arribar a Moscou ’13 després de la seva cinquena plaça en els Jocs de Londres i es va mostrar molt sòlid per acabar tercer (1h:21.21) després d’Aleksandr Ivanov (1h:20.58) i el xinès Chen Ding (1h:21.09), però la desqualificació per dopatge del rus anys després li va donar la medalla de plata.

No content amb això, ‘Superlópez’ va fer història el 2015 a Pequín emulant Massana i Bragado com els únics campions mundials de la marxa espanyolafins que aquest dissabte Álvaro Martín s’hi ha unit en gran. El murcià es va acostar a la perfecció per imposar-se amb marca personal (1h:19.14), per davant del xinès Zhen (1h:29.19) i del canadenc Thorne (1h:19.57).