Alicia Arévalo, la veu d’una generació: «Aquest Mundial m’ha canviat la vida»

Cada moment històric té una veu. Quan pensem en els grans esdeveniments esportius, recuperem en la nostra ment aquestes imatges mentre se’ns dibuixa un somriure. Tots i cadascun d’aquests moments, a més de tenir un o una protagonista sobre el terreny de joc, tenen una ànima. Algú, micròfon en mà i emocions a flor de pell, ens va explicar el que estàvem veient. Ens va fer partícips de la gesta. Fins ara, aquestes veus han sigut sempre masculines. Ara, la història ha canviat. El Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda ha sigut un punt d’inflexió en molts aspectes: econòmics, futbolístics, mediàtics... I també en el comunicatiu. Espanya està a un partit de fer història. Al país ja s’han aconseguit grans fites. Alicia Arévalo (Sant Andreu de la Barca, 1998) s’ha convertit en la veu d’una nova generació.

Fa poc més d’any i mig, l’Alicia, llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, entrava per primera vegada en una cabina de retransmissió. Teledeporte emetia en directe els quarts de final de la Copa de la Reina entre el Granadilla i el Sevilla. Des dels despatxos de la casa li van proposar ser-ne la veu. Ella hi havia somiat, però mai s’havia sentit preparada per fer el pas. Ara bé, va arribar el seu moment i, quan va donar el sí, no era conscient de tot el que li venia.

«Jo vaig mirar el Mundial de 2015 del Canadà. És el primer gran esdeveniment de futbol jugat per dones que recordo, i pensava, tant de bo jo algun dia pogués donar una mica de visibilitat, posar veu a això que està passant. I vuit anys després, estic posant aquesta veu, ¿saps? Era una opció que podia tenir al cap, però no em veia capacitada amb 23 anys d’afrontar una retransmissió d’un partit de futbol. Però, al final, des d’aquí em van dir: ‘Vinga va, que volem fer una aposta per tu. Sabem que a tu t’agradaria fer això, et donarem l’oportunitat. Volem que aprenguis amb nosaltres en aquesta casa i nosaltres t’ajudarem’», relata emocionada a El Periódico.

Durant l’últim any, el recorregut de l’Alicia ha sigut espectacular. Fins a la cita mundialista, a la qual ella no sabia que posaria veu, es va preparar cada partit amb minuciositat. De fet, és la primera dona a narrar un partit d’un Mundial Masculí per a TVE. Llibretes, documents de text, apunts i converses. . Cada narració era un examen per a ella mateixa. Sempre amb la voluntat de donar-li la qualitat que es mereix el producte, amb l’autoanàlisi per bandera. «Gràcies al suport dels meus companys, també de tots els consells, vaig anar aprenent i formant-me sobre la marxa. I he aconseguit arribar al nivell que tinc ara. Encara em queda moltíssim per aprendre i, per sort, tinc moltíssims errors dels quals aprendre i això em farà ser millor persona i periodista», reconeix.

Pionera i referent

Va ser valenta i es va ficar de ple en la narració, un terreny poc sembrat per les dones, que fins fa poc estaven excloses d’aquesta modalitat periodística. «No estem acostumats a escoltar veus femenines en retransmissions de futbol, sobretot perquè sempre han estat els homes, que tenen veus més greus. A la gent li grinyola que un gol pugui ser una miqueta més agut i els molesta. Crec que és important que hi siguem, que continuem lluitant per fer-nos aquest lloc que ja estem tenint i que la gent a poc a poc vegi que això serà habitual a partir d’ara», clama, reivindicant el lloc que es mereixen les dones en tots els aspectes de la societat. També en el periodisme.

«A mi aquest Mundial m’ha canviat la vida. Per a mi era ‘la il·lusió’. Quan pensava en un somni professional, pensava en això», reconeix amb una brillantor especial als ulls. El camí, però, no ha sigut fàcil. Fins que no es va fer oficial que RTVE comprava els drets del Mundial, ella no va poder començar a preparar els partits. «La veritat és que m’ha costat molt gestionar els nervis, perquè sento la responsabilitat d’intentar fer-ho tan bé com pugui. Has d’intentar que el producte sigui de qualitat. S’espera molt de la narració d’una Espanya històrica i crec que juntament amb les comentaristes hem estat a l’altura de la situació. Quant a nervis es passa malament: és no tenir gana, no poder descansar a les nits. Jo me n’anava a dormir a la nit i estava repassant l’alineació de Suècia [riu]. Sempre estàs pensant quines dades aportar a l’inici del partit, com puc narrar el gol. Sempre són coses improvisades, però més o menys en tens una idea, per si a cas», compta.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

Les xarxes socials, en què moltíssima gent li ha mostrat el seu suport i li ha agraït el camí que està obrint, també han sigut cruels amb ella. «Les xarxes socials són molt tòxiques. En concret Twitter. I crec que tot això m’ha ajudat a ser més forta. M’ha ajudat a filtrar, a saber quina informació he de valorar i quina informació no; quins comentaris he de tenir en compte i quins no. Hi ha molt camí per recórrer encara en la mentalitat de la societat, però és important que les dones no ens arruguem davant aquest tipus de crítiques a les xarxes socials»

Alicia Arévalo és un referent per a totes les dones. Tant formin part del món periodístic, com si no. Tenacitat, esforç i perseverança han fet d’ella la veu d’una generació, d’una gesta històrica. El Mundial ens ha portat moltes coses, com ara també grans professionals que lluiten cada dia per obrir camí.