Mir: «Quan vaig ser pare, em vaig acollonir. ¿I si ara soc més lent?»

El mallorquí Joan Mir (Honda), de 25 anys, bicampió, ‘rei’ de MotoGP el 2020 (Suzuki), torna, a Anglaterra, després de dos mesos lesionat i espera que, haver sigut pare, no es tradueixi en el fet de ser menys ràpid

Mir: «Quan vaig ser pare, em vaig acollonir. ¿I si ara soc més lent?»

EMILIO PÉREZ DE ROZAS

4
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

El mallorquí Joan Mir, de 25 anys, bicampió del món de motociclisme després d’haver conquistat dues corones, la de Moto3 (2017) i la de MotoGP (2020), s’ha presentat a Silverstone (Anglaterra), no només per tornar a competir després de dos mesos d’absència sinó, sobretot, per silenciar les veus que van comentar que li havia agafat por a la moto o, almenys, a l’Honda, ja que tots els pilots de la firma alada han patit greus lesions.

Mir, que ha necessitat dos mesos per recuperar-se de la seva lesió a la mà dreta, danyada en el GP d’Itàlia, i s’ha perdut les carreres d’Alemanya i els Països Baixos, prèvies al mes de vacances que conclou aquest cap de setmana a Anglaterra, va sortir al pas d’aquests rumors i, tot i que va reconèixer travessar un període dolent, on va confessar haver estat molt desmotivat, va assegurar que «un pilot no li pot agafar por a la moto, ja que en el moment que li agafes por a la moto, l’has de deixar. Jo fa molt que m’entreno molt dur, molt, en un circuit com el de Llucmajor, amb una potent Honda CBR 600, i ja et dic jo que, si tens por de la moto, no et fiques en aquest circuit».

Papa, felicíssim

«Fonamentalment el que ha passat», va assenyalar Mir a Silverstone, «tot i que la gent de seguida va començar a llançar tots els rumors que se li acudien, és una lesió que ha necessitat més temps de l’habitual per curar-se, per tornar a competir, no per entrenar-me, doncs, insisteixo, he estat entrenant-me com una bèstia al circuit de Llucmajor. I, és clar, amb l’aturada d’estiu i la situació que tenim, es va decidir posar les coses al seu lloc i tornar a competir quan es pogués i estiguéssim en condicions».

Alejandra López, dona del pilot mallorquí, va donar a llum, el 23 de juliol passat, el Joan, el seu primer fill, fet que va provocar «una alegria indescriptible, única, meravellosa», segons explica el pilot d’Honda. Quan li comentes a Mir si creu aquesta versió que assegura que quan un pilot és pare, perd un segon per volta, el Joan deixa anar la rialla més gran de la seva vida i comenta, en efecte, haver sentit això moltíssimes vegades al pàdoc.

«He de reconèixer que, l’endemà de ser pare, em vaig acollonir al pensar això que tantes vegades m’havien repetit», explica Mir amb un gran somriure als seus llavis. «És més, dos dies després de ser pare, vaig tornar al circuit de Llucmajor, per continuar fent voltes i més voltes i confesso que, al pujar-hi, de nou, a l’Honda vaig pensar ‘mira que si avui rodo dues dècimes més lent, ¡em moro!’ I no, no, ¡vaig rodar tan ràpid o més que els altres dies! Aquesta és la veritat».

I Mir va passar a explicar, amb tot luxe de detall, per què, durant aquests dos mesos, ha estat una mica o bastant desmotivat. «Qualsevol esportista d’elit, qualsevol atleta que viu intensament el seu esport, s’alimenta de les coses bones del seu esport, especialment, és clar, dels bons resultats, victòries, podis, ‘poles’, bons moments, viatges... Jo estava acostumat a tot això. Jo vaig ser campió del món de MotoGP, el somni de tot nen. I, de sobte, et trobes un mur i comences a adsorbir tot el dolent del teu esport: la moto no va com tu vols, caus, et fas mal i no et surt res. Per això la desmotivació de la qual parlo, que espero començar a aparcar aquest assumpte, aquest mateix cap de setmana».

«Els esportistes ens alimentem de les coses bones del nostre esport i jo, de cop, he hagut d’absorbir tot el dolent del meu esport i m’he desmotivat»

Joan Mir

Pilot de l’equip Repsol Honda de MotoGP

Notícies relacionades

Rins no va voler parlar de la notícia que ha impactat aquests dies al pàdoc de MotoGP: el català Àlex Rins, ara recuperant-se de la doble fractura de tíbia i peroné després de tenir una caiguda molt lletja amb l’Honda de l’equip ‘satèl·lit’ LCR, correrà, el 2024, amb una Yamaha oficial. «Desconec els motius que han conduït Rins a prendre aquesta decisió. Jo només puc dir tres coses. Una, Honda s’està portantamb mi, en un moment molt delicat, d’una manera impecable i meravellosa. Dos, és cert que la situació que estem vivint els pilots d’Honda posa al límit qualsevol esportista, això és així. I, tres, ho diré perquè m’ho pregunteu: si rebés una oferta així, la rebutjaria. Soc a Honda per capgirar aquesta difícil situació, en companyia del meu equip i la fàbrica».

Rins va reconèixer estar, de nou, carregat de molta i bona energia. «Repeteixo, esoc stic aquí, he tornat amb la idea, amb l’única idea, de treballar molt, de competir dur i de capgirar aquesta crisi, perquè tots estem pensant el mateix: hem de treure el millor de tots nosaltres perquè Honda torni a guanyar».