‘La Rainha’ s’acomiada del Mundial Marta penja la samarra del Brasil per sempre

Marta Vieria celebrava els seus 20 anys en els Mundials. El que s’esperava com un dia emocionant i bonic per a la canarinha es va convertir en un malson. L’equip dirigit per Pia Sundhage va caure eliminat davant la gesta històrica de Jamaica, que li ha robat la segona plaça de grup, en l’últim partit de Marta amb la selecció brasilera. Es retira ‘La Reinha’, el primer referent del futbol femení, el primer nom que va irrompre a nivell global en un món només reservat per als homes. No és el comiat que volia, ni el que Marta es mereixia, però res podrà entelar la seva llegenda. «Marta s’acaba aquí. Jo acabo, però elles continuen. Doneu suport al futbol femení al Brasil i al món», demanava la jugadora després de l’eliminació del Brasil.

La història d’amor entre Marta i el futbol va començar com tantes d’altres. Una pilota, dos pals improvisats i ganes de jugar. Al seu Dos Riachos natal, ciutat al nord-oest del Brasil de poc més de 10.000 habitants, va ser on s’escapolia dels seus germans per poder continuar jugant a futbol amb els amics. Malgrat que des del 1983 s’havia aixecat el veto perquè les dones juguessin a pilota, imposat el 1941, els prejudicis i les barreres continuaven ben presents. Però això a Marta no li va impedir desobeir i, amb 14 anys, va agafar un autobús durant tres dies fins a Rio de Janeiro. Allà hi havia el Vasco Da Gama, un dels pocs clubs al país que comptava amb un equip femení, on van quedar embadalits pel seu talent i no van dubtar a fitxar-la.

El futbol brasiler la va disfrutar quatre anys abans que fes el salt a l’Umea IK suec (2004-2008) i el món comencés a saber de Marta. Va passar també pels Estats Units en diferents etapes, amb la samarreta de Los Angeles Sol, FC Golden Pride i Western New York Flash, però on va marcar els seus compatriotes va ser durant la seva etapa al Santos, equip històric de Pelé. Des del 2017 fins al present, és jugadora de l’Orlando Pride.

De trofeus, va collir tots els imaginables, tant a nivell individual com col·lectiu. Va ser campiona de Lliga a tots els països on va jugar, excepte al Brasil. Va aixecar la UEFA Champions League 2003/04 a l’Umea i la CONMEBOL Llibertadores 2009 amb el Santos. Va acumular Copes i Supercopes, però, la principal samarreta en la trajectòria de Marta seria una: la Verdeamarela. 

La primera vegada que es va posar la samarreta de la ‘canarinha’ va ser el 2002, amb 16 anys, de manera simultània a la sub-17 i sub-19. Mai ningú ho havia fet, però Marta sempre ha sigut de trencar les regles. La seva carrera amb la selecció, que acaba amb l’eliminació del Brasil a Austràlia i Nova Zelanda, li ha permès collir medalles olímpiques (plata a Atenes 2004 i Pequín 2008), a més de dos títols dels Panamericans el 2003 i el 2007. Ara bé, la gran cita que sempre ha tingut pendent Marta ha sigut el Mundial.

La propietària de sis Pilotes d’Or (2006, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2018) ha disputat sis Copes del Món, en les quals ha marcat en cinc (menys en el d’Austràlia i Nova Zelanda). La ‘Rainha’ només ha arriabt a una final del Mundial amb el Brasil, a la Xina 2007, on va ser la gran estrella de la selecció i del torneig. Es va haver de conformar amb el subcampionat i, des d’aleshores, la ‘canarinha’ mai ha tornat a arribar tan lluny. Amb l’eliminació ara en la fase de grups, Marta s’acomiada amb gust agredolç del seu escenari favorit.

Notícies relacionades

La UEFA farà una ronda de consultes abans de decidir sobre el Vila-real-Barça a Miami

La UEFA tria el Metropolitano per a la final de la Champions del 2027

«¿Saps el que és genial? Quan vaig començar a jugar jo no tenia una ídol de l’equip femení. Vostès [els mitjans de comunicació] no mostraven futbol femení. ¿Com se suposava que els havia de veure? ¿Com havia d’imaginar que podria arribar a la selecció, convertir-me en el que soc, en una referència? Avui sortim al carrer i la gent ens para per parlar, ens diu ‘la meva filla t’adora, ella vol ser com tu’. I no només amb Marta, amb altres jugadores també», deia la jugadora emblema abans del partit definitiu.

Ara penja la samarra de la ‘canarinha’. ‘La Rainha’ s’acomiada. El primer referent del futbol femení passa a ser una aficionada més, que podrà disfrutar de tot el que ella ha ajudat a aconseguir.