Entrevista amb Marc Márquez: «Vaig estar amb Nadal per compartir les ganes i l’empenta de tornar a guanyar»

El campió, perdó, el vuit vegades campió del món de motociclisme, Marc Márquez Alentá (Cervera, Lleida, 1993), ha tornat després de fer-li una visita al no menys campió «tot un referent i ídol per a mi» Rafa Nadal, a Mallorca. Márquez, que sembla recuperat de les seves lesions a les costelles, dit polze esquerre i turmell dret, ja és a Silverstone (Anglaterra) on aquest cap de setmana es reprèn el Mundial de MotoGP.

El líder del convalescent equip Repsol Honda assegura que no es tornarà boig, que no arriscarà si no pot i que ha après de la seva fogositat equivocada en la primera part del Mundial-2023. Després de les carreres d’Anglaterra i Àustria, a mitjans d’agost arriba Barcelona, Montmeló, on Márquez tindrà dos convidats d’excepció, dos aficionats privilegiats («encara no els conec»), que viuran en un antic ‘motorhome’ seu, al costat de la seva mansió rodadora d’ara, per iniciativa de la companyia Airbnb.

La gent vol saber com es troba després d’iniciar les vacances després d’un munt d’accidents i tres lesions serioses.

Bé, vaig haver d’afegir una setmana més de vacances i no m’he separat ni un dia del meu fisio, sort que és amic i així tot queda a casa. Això sí, he descansat molt perquè em van dir que, especialment, les dues costelles trencades, prop de l’espatlla dreta, necessitaven molt repòs. Tant aquestes dues costelles com el polze esquerre, també afectat, s’han recuperat molt bé, no així el turmell dret, que semblava un tema més lleu però, de sobte, van descobrir que m’havia afectat un lligament i m’ha donat molts maldecaps, tot i que ara sembla que la cosa està millor.

En resum, que no arriba a Silverstone tan bé com volia.

Sí, sí, estic bé, no serà un problema, amb ganes, sobretot, de fer una segona part de Mundial estable. És a dir, amb la idea primordial d’agafar ritme de cursa, que és el que necessitem i deixar d’obsessionar-nos pel resultat, el podi o la victòria, que, ara, tal com està la moto és impossible.

Se’n va anar de vacances afirmant que no tornaria a fer bogeries, que correria i arriscaria quan pogués, però no abans.

I torno amb aquesta mateixa actitud, amb un punt prudent, assenyat, lògic. Quan pares a mitja temporada, has de reflexionar molt i bé sobre el que has fet i com ho has fet. I la veritat, amb l’huracà, el tornado, que vaig viure en les carreres prèvies a l’aturada, vaig arribar a la conclusió que, amb les armes que tenia, la manera com vaig afrontar els entrenaments i les curses no va ser la més adequada. Massa caigudes, massa risc, massa lesions i així és impossible agafar confiança i, sobretot, ritme de competició.

Així que torna sense pensar que ha de pujar al podi en cada GP.

No té sentit, tal com estem, pensar en el resultat, perquè, de moment, és inabastable per a nosaltres. Hem de tornar amb l’objectiu de recuperar les bones sensacions, estar còmodes sobre la moto, recuperar la confiança i deixar de somiar amb un bon resultat, que, si ha d’arribar, ja arribarà, però després d’haver fet la feina ben feta per la meva banda i per part de Honda.

Espera una Honda millorada després d’aquest mes d’aturada.

He estat permanentment en contacte tant amb Alberto (Puig, team manager de l’equip Repsol Honda) com amb Santi (Hernández, el seu enginyer), que ha estat informat de tot el que feia l’equip de proves amb Stefan (Bradl, pilot provador) al capdavant. Sembla, només sembla, que hi ha alguna coseta nova, però a MotoGP no es poden fer grans canvis a mitja temporada, els passos de gegant no es produeixen a l’estiu, mai, és impossible fer un salt de qualitat, de competitivitat, d’un dia per l’altre.

Al soroll que han generat les seves caigudes i lesions, s’hi ha sumat el soroll que vostè deixarà Honda o que està meditant no complir l’any de contracte (2024) que li queda.

No hi ha res d’això, de veritat. Jo mai, mai, he fet cas d’aquest tipus de soroll perquè sempre m’he sentit un pilot Honda, molt ben tractat per la meva fàbrica de sempre. I aquí segueixo, intentant millorar la moto i sortir d’aquest sot. El test que tindrem a Misano (11 de setembre) serà molt important, perquè allà és on sempre provem el primer prototip de l’any següent, la primera moto del 2024, si no la provem allà és que ja anem tard en el projecte i serà difícil canviar-lo.

Al seu cap només hi ha Honda.

Com ha de ser ¿no? Em queda un any més de contracte amb Honda i el meu compromís amb ells és el mateix que vaig tenir el primer dia del 2013, quan vaig debutar a MotoGP i acabem guanyant el títol, i el mateix que el primer dia d’aquest 2023, a Portimao (Portugal), on es va poder comprovar que sempre miro d’estar al davant, tot i que fos molt difícil competir amb els millors. El futur ja es veurà. És evident que el meu objectiu continua sent lluitar pel títol cada any. Ara mateix no puc, però tinc l’esperança que puguem en un futur no gaire llunyà.

De vacances, s’ha escapat a Manacor a compartir un dia amb Rafa Nadal, tots dos estan travessant situacions molt semblants, deixant de guanyar i patint multitud de lesions.

Em va impressionar moltíssim tot el que vaig veure a la seva acadèmia, perquè no és només la seva acadèmia, l’escola, la residència, les aules, el seu museu, que és impressionant, perquè té records d’un munt de campions, fins i tot una granota meva, fins i tot un F-1. No, no, no és només això, sinó l’ambient, l’atmosfera que es respira d’entrenament, estudi i competició. Em va semblar un lloc privilegiat per als nois i noies que aspiren a ser tennistes, bo, jo diria que per a qualsevol esportista.

Insisteixo, ¿de què van parlar?

Estem vivint tots dos una situació similar, tenint una lesió rere l’altra. I, és clar, vam parlar de tot això perquè, sovint, una lesió te’n provoca una de diferent. El Rafa tenia lesionat el peu esquerre i, ara, l’han hagut d’intervenir del maluc esquerre. No per cometre cap error, sinó que perquè a l’estar lesionat del peu esquerre, qui sap, potser canvies la trepitjada i et repercuteix al maluc esquerre. El Rafa ha sigut, durant tota la meva vida, un dels meus referents al món de l’esport i, per tant, mai em cansaré de sentir-lo parlar i explicar les seves experiències.

¿A quines conclusions van arribar?

Bé, tampoc perseguíem res d’això. Vam parlar, sobretot, de la necessitat de desconnectar, de la importància de dedicar-te un temps a tu, reflexionar, pensar i fer coses diferents de l’entrenament i la competició. Just l’endemà de veure’ns, el Rafa agafava el seu barco i se n’anava lluny, lluny, em va dir que necessitava desconnectar de tot. I és el mateix que he mirat de fer jo aquestes setmanes de descans. Cal buscar les forces en altres llocs, en altres ambients i, sobretot, recuperar la teva mentalitat guanyadora, la il·lusió i la manera de capgirar aquesta difícil situació, tant la meva com la del Rafa, i pensar que podem tornar a guanyar.

Això, això, van pensar quan tornarien a guanyar.

Per descomptat, vaig estar amb el Rafa per compartir les ganes i l’empenta de tornar a guanyar que tenim, que acumulem. Puc garantir-li que no serà per falta de ganes i empenta que no tornem a guanyar, tot i que, ara, ni per a ell ni per a mi sigui fàcil. Tant de bo es produeixi aquesta circumstància tant en el cas del Rafa com en el meu, perquè estic convençut que hi ha molts aficionats que ens hi estan animant. Repeteixo, el Rafa és un dels meus referents i ho és per aquestes ganes, aquesta força, aquesta determinació i aquest coratge que mostra a la pista, per no donar mai una pilota per perduda. Aquesta és, per a mi, la seva principal virtut i em sento identificat amb ell, vull assemblar-me a ell i no donar tampoc una carrera per perduda. Estic convençut que tant el Rafa com jo mirarem de capgirar la difícil situació que estem travessant. ¡Tant de bo!, repeteixo, tard o d’hora canviï la nostra sort i tornem a guanyar grans coses.

Expliqui’m, el primer cap de setmana de setembre, a Montmeló, tindrà un parell de convidats molt especials, fins i tot els deixarà un dels seus camions vivenda.

Després d’11 anys a MotoGP, després de tants i tants esdeveniments i campanyes en què he participat, aquesta iniciativa d’Airbnb em sembla una grandíssima idea. És una cosa molt innovadora, original, diferent, un campanya que acosta els aficionats al nostre món i que, sens dubte, als afortunats els farà disfrutar del nostre estil de vida. Que un aficionat pugui dormir al circuit, en un dels ‘motorhomes’ que jo vaig utilitzar en el seu moment, viure dins d’aquest ambient únic que es produeix al pàdoc, al ‘pit lane’, passar tot un dia i una nit en l’atmosfera que hem creat per a ells, serà, sens dubte, una experiència impactant, única.

Veig que li fa una il·lusió especial.

És que em fa molta il·lusió, sí, per ells i perquè, insisteixo, és una idea molt divertida i original. El ‘motorhome’ que els hem preparat perquè hi visquin i hi dormin és pur racing, perquè miraran a la dreta i veuran un taller, giraran el cap a l’esquerra i veuran una granota, un casc, unes botes meves o un circuit.

En definitiva, que els seus convidats fliparan.

Doncs, sí, fliparan i molt. Miri, quan un és aficionat el que vol, per damunt de tot, és estar on estem nosaltres, viure amb nosaltres. Doncs bé, aquests afortunats faran realitat aquest somni gràcies a la idea d’Airbnb. Per això fliparan, perquè estaran tot el dia envoltats de carreres, tindran la seva casa a tocar de la meva, hi compartiré molts dels meus minuts crucials en un GP i podran anar a la pista a veure passar les motos des del vial, que és realment impressionant. Els afortunats se sentiran, sens dubte, uns privilegiats des del minut u.

Notícies relacionades

El Barça estrenarà oficialment el Camp Nou el 10 d’agost al Gamper

María Torres, karateka: "A casa estiro més la corda que al tatami"

Un somni fet realitat, mai més ben dit.

Pensi que això que viuran ells, és impossible per a molts pilots de Moto3 i Moto2, que no poden quedar-se a dormir al pàdoc perquè no hi ha espai per a tothom. I, a més, a partir de les vuit del vespre, l’ambient del pàdoc canvia per complet, tots ens relaxem i es viuen moments fantàstics, en què pots conversar amb companys i gent diversa d’una manera més distesa. Això, insisteixo, és inabastable per als aficionats i aquests convidats podran viure-ho.