LA INDÚSTRIA DE L’ESPORT

Plans de viabilitat i un altre estiu mogut

Plans de viabilitat i un altre estiu mogut

Video

3
Es llegeix en minuts

El cost de la pandèmia ha sigut alt, molt alt, per a la indústria del futbol. Els clubs de Primera i Segona Divisió dels cinc grans mercats (Anglaterra, Espanya, Alemanya, Itàlia i França) han perdut més de 10.200 milions d’euros entre els anys 2019-2020 i 2021-2022. Això sí, els equips de LaLiga només representen una desena part d’aquest forat. Pot agradar més o menys, però és la dada més reveladora per defensar el control econòmic i com va actuar de dic per evitar un problema més important. És evident que aquesta contenció dels números vermells s’ha cobrat el peatge de renunciar a talent esportiu, bé perquè es va haver de vendre per quadrar comptes o perquè no es va fitxar per no disparar la despesa. La recompensa, però, s’hauria de veure a mitjà i llarg termini.

Haver optat per la llibertat de despesa de la Premier League, Serie A i Ligue 1 té el seu peatge en el terreny institucional: els accionistes dels clubs haurien d’haver renunciat a tenir el control per donar entrada a inversors que netegessin les pèrdues amb nous diners; això és un repte per a clubs socials com el FC Barcelona, però també per a d’altres amb un accionariat social i molt atomitzat, com el Reial Betis, el Sevilla FC i el Llevant UD, que busca un salvavides aquestes setmanes. Però també hi ha un peatge en l’àmbit l’estratègic: optar per la injecció de capital per sostenir artificialment una plantilla no resolia el canvi de model de negoci accelerat per la pandèmia, i que ja no contempla com a sostenible definir la massa salarial de cada temporada en funció de les plusvàlues per traspassos que es poguessin aconseguir.

La prioritat

Notícies relacionades

Aquesta transició no és ràpida ni fàcil, però necessària. Veurem pel camí quants equips passen la nota de tall de la UEFA a partir de l’any vinent, quan la massa salarial no podrà superar el 70% de tota la facturació. I mentrestant, ja podem anticipar que aquest estiu tornarà a ser el de l’última hora amb les inscripcions i el «deixeu sortir abans d’entrar». Així doncs, armeu-vos de paciència, perquè tot i que afecti el que més interessa l’aficionat, la viabilitat econòmica continua sent la prioritat.

Ja vam avisar que el fet que LaLiga aprovés el pla de viabilitat del Barça era un pas important, però no determinant. La importància és que aquest s’executi, perquè això implica que els diners estan entrant realment en els comptes del club i no hi ha risc d’impagament o col·lapse. Mireu-ho d’una altra manera: si hi ha clubs que encara no estan podent inscriure és perquè l’alternativa dolenta per fer-ho és endeutar-se, cedir el control o vendre actius no esportius.

Gravar les arengues i obrir vestidors a LaLiga ja té premi

LaLiga estrena aquesta temporada una nova identitat visual que en les retransmissions promet acostar-nos tant com sigui possible al món del videojoc. Però va molt més enllà. Un dels efectes més significatius que ha tingut la digitalització en l’esport és que els aficionats cada vegada connecten més amb els atletes que amb els clubs i cada vegada volen saber més sobre ells. D’aquí neix l’èxit rotund de les docusèries de Netflix sobre la fórmula 1, l’ATP-WTA i el Tour de França. I per això LaLiga ha apostat per crear un pot de 130 milions d’euros per als equips que més recolzin la millora del producte audiovisual. I compte, perquè les imatges que es pretén captar són úniques.

Més enllà d’incentivar-los a participar en produccions com la que ja està en marxa amb el gegant de l’‘streaming’, l’organització presidida per Javier Tebas premiarà amb més recursos els equips que permetin gravar les arengues prèvies al partit, entrar al vestidor després d’un triomf per fer entrevistes en directe, colar-se en les pauses d’hidratació o microfonar els jugadors en l’escalfament.

Res que no s’estigui fent ja en competicions com l’NBA, però que aquí era impossible. Els presidents n’estan convençuts, i el fet que hi hagi premi econòmic ja serà un argument davant tècnics i jugadors. Més col·laboració, més marge salarial.