Bronze de Tió i Ozhogina en duo tècnic, el tercer podi en artística per a Espanya

Espanya, amb la parella formada per Iris Tió i Alisa Ozhogina, es va emportar un inesperat bronze en la final de duo tècnic, la tercera de la delegació espanyola al Mundial de Fukuoka, en una demostració de les sorpreses que ofereix el nou reglament d’aquesta disciplina.

I és que les espanyoles van aconseguir en el preliminar la novena posició. Les vencedores, les nipones Moe Higa i Mashiro Yasunaga, també van fallar en la qualificació i van ser dotzenes i es van classificar pels pèls.

La plata va ser per a les italianes Linda Cerrutti i Lucrezia Ruggieri, que en el preliminar van ocupar la vuitena plaça. La diferència entre japoneses i italianes va ser de deu punts; Espanya es va quedar a poc més de cinc punts de la plata.

¿Què va passar a la final? Les grans favorites, les xineses Liuyi i Qianyu Wang, campiones mundials en el passat Mundial, i que van ser les primeres en el preliminar van patir una penalització que les va fer descavalcar del podi.

El mateix els va passar a les austríaques, les germanes Alexandri; a les ucraïneses i també a les neerlandeses. Amb l’anterior reglament, segurament el podi hauria sigut un altre, però amb la introducció de les penalitzacions (‘base mark’ en llenguatge tècnic), les emocions són més fortes, almenys per als espectadors.

Gran impressió artística

I les espanyoles no van fallar. Van executar amb precisió el ‘Proud Mary’ de Tina Turner, amb un aire beisboler. Cinc elements, amb una acrobàcia, i dos hídribs. Sòlides, serioses. Sembla que Iris Tió ha guanyat confiança després de la seva medalla en el solo tècnic i Alisa Ozhogina va estar a un gran nivell.

El seu exercici li va valer la segona nota en impressió artística (101,4) darrere del Japó (101,9) i només la solvència de les italianes en l’execució dels elements (165,6 per 156,3) va impedir que Espanya encara escalés una posició més al podi.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Però el bronze és un gran resultat per a un equip que venia de les catacumbes i que ha trobat el seu camí en temps complicats, amb un nou reglament, i un canvi generacional en molts països.

Les tres medalles aconseguides fins ara per l’equip que capitaneja Mayu Fujiki són un bon botí, però que pot anar a més. Aquest dilluns el canari Fernando Díaz del Río Soto té una grandíssima oportunitat en el solo tècnic.