¿Per què tornen a la selecció algunes de ‘les 15’? Així s’ha gestat la tornada

El 22 de setembre, ‘les quinze’ van enviar un correu que va deixar fora de joc la Federació. Després del daltabaix a l’Eurocopa, algunes, de manera individual, van donar un cop sobre la taula i es van plantar per demanar millores en l’estructura i en l’‘staff’ del conjunt nacional. Les capitanes, malgrat no formar part d’aquest grup, els van donar el seu suport públicament compartint en les seves xarxes socials el mateix missatge. La Federació, amb Luis Rubiales al capdavant, va tancar files, defensant el seu entrenador i atacant les jugadores que havien pres aquesta posició.

La decisió de tornar no s’ha pres per unanimitat, i per això s’han quedat grans noms fora de la convocatòria. Patri Guijarro, Mapi León i Claudia Pina, no s’han mogut de la seva posició, per la qual cosa no són en la prellista, com Sandra Paños, a qui, malgrat demanar tornar, Vilda ha deixat fora per motius futbolístics. Amb el retorn d’Aitana, Mariona i Alexia, fins a nou blaugranes podrien disputar el Mundial.

Aproximació al març

En els primers mesos va regnar el silenci. Els contactes entre les futbolistes i l’organisme eren nuls. Cadascuna de les parts, enrocada en la seva posició, no va fer cap gest per aproximar-se a l’altra. Fins a aquest mes de març, quan la situació va començar a desenquistar-se i es van asseure les dues parts a la taula per primera vegada. La interlocutora principal de les jugadores ha sigut Ana Álvarez, directora de Futbol Femení de la RFEF. Amb ella s’han anat succeint reunions tant grupals com individuals i s’han posat sobre la taula les preocupacions de les dues parts.

De fet, les reunions individuals amb Álvarez van ser les que van començar a posar les bases del camí de tornada d’algunes de ‘les quinze’ a la selecció. «Van ser claus», relaten a EL PERIÓDICO fonts pròximes a les negociacions. Hi havia predisposició per les dues parts: les futbolistes se sentien escoltades quan apuntaven quines eren les coses que creien que s’havien de millorar i la Federació podia explicar les coses que s’estaven fent per resoldre el problema. «Les converses eren agradables, llargues i cordials», reconeixen les mateixes fonts.

Alexia Putellas, malgrat no ser entre ‘les quinze’, també ha sigut molt important aquests mesos. La catalana s’ha reunit amb diferents càrrecs de la Federació i va arribar a posar com a condició perquè ella tornés l’acceptació de la tornada de totes les seves companyes. A més, la relació entre les jugadores i membres de l’‘staff’ (preparadors físics, analistes, físios, segona entrenadora i gent de la Federació a altres nivells) ha ajudat l’entesa entre les parts. 

Visita de Vilda

Un altre moment que va marcar el camí de la tornada el va protagonitzar Jorge Vilda. El 19 de maig el tècnic de la selecció es va personar a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. «Va tenir un gest, va allargar la mà». La intenció de la visita de Vilda era treure dimensió al problema, normalitzar la situació i demostrar que, igual que estaven parlant amb una altra gent dins de la Federació, podien fer-ho amb ell. Després de l’entrenament d’aquell dia va saludar la majoria de la plantilla, va conversar «de bon rotllo» sense tocar el tema de ‘les quinze’. Aquesta trobada va tranquil·litzar les jugadores, que temien en certa mesura com podia ser el seu retorn al vestidor de la selecció, com seria la seva relació i «si hi hauria bon rotllo o no» si arribaven a fer el pas.

En els últims dos mesos, el pensament de les que han tornat a la selecció comença a canviar. Després d’una percepció que no s’estava avançant en les negociacions, van pensar a agafar elles la iniciativa de les converses. «Han sigut mesos de molta incertesa i molts dubtes. I de pena, perquè veies que se succeïen les converses i no es produïa cap avenç. Hi havia certa agonia, perquè s’acostava el Mundial i es veien fora», relaten fonts pròximes. En aquell moment van pensar que farien més força des de dins que des de fora per implementar els canvis que la Federació estava d’acord a aplicar.

Temps i ambició

Un element clau per a la tornada ha sigut el temps. Amb el pas de les setmanes, els dos bàndols van aconseguir entaular converses constructives que han resultat en reformes tant en l’‘staff’ com en l’estructura. Per tornar, les futbolistes demanaven canvis i molts s’han aconseguit: més dies de descans, més ‘staff’ i preparació física i tàctica, viatges a l’altura de la professionalització, a més de poder anar amb els seus familiars al Mundial d’aquest estiu gràcies a un acord històric amb la Federació. Els donen «exactament els mateixos diners que als nois» i articula mesures perquè les jugadores mares comparteixin temps diari de qualitat amb els seus fills durant la concentració mundialista.

Notícies relacionades

Un Pogacar imperial destrueix el Giro en la contrarellotge

El Barça de Grimau també es desploma en la Lliga Endesa

No totes les seves demandes s’han vist satisfetes. Per això la tornada no ha sigut unànime. Les jugadores que tornen consideren que les negociacions no han acabat, però també són professionals que volen ser en una cita mundialista. Dins de la selecció ja han fet sacrificis, ja han conviscut amb condicions econòmiques (relatives al salari) molt més baixes i s’han sacrificat per ser allà, van pensar abans de prendre la decisió. «Ho han intentat, però una part de les internacionals han decidit quedar-se al marge i el que no poden fer és sacrificar les seves carreres esportives per canvis que no poden fer elles mateixes», reflexionen fonts coneixedores del procés.

«Hi ha motius tant per tornar com per no tornar», afegeixen aquestes fonts. I, malgrat que hi ha hagut situacions tenses durant aquests mesos entre els diferents grups de jugadores, les futbolistes han acceptat amb total naturalitat i sense rancor la decisió de cada una. Ara que s’ha consumat la tornada de tres de ‘les quinze’, la situació es tractarà amb normalitat dins del vestidor, sense tenir la necessitat de donar explicacions públicament.