Barraca i tangana

L’entusiasme, per Enrique Ballester

Hi ha jugadors que marquen gols i guanyen partits, però no n’hi ha prou. Els han de celebrar amb l’entusiasme que toca.

Probabilitats
No era per mi, però al final, sí

Últimament no vaig a treballar sense el meu termos. En poques setmanes s’ha convertit en un complement bàsic a la meva personalitat. No m’imagino una vida sense el meu termos. No recordo com era la vida abans del termos. És la millor inversió que he fet en molt temps. Tu em veus entrar a la redacció amb el termos i penses ‘quin tipus més dinàmic el del termos’. Em veus fer un glopet i penses: «Segur que sap anglès, el del termos». Semblo més jove, menys cansat i més culte amb el meu termos. Semblo una persona amb iniciativa, un emprenedor, algú amb món interior que sap el que està dient. A més és igual el que porti dins. Em veus amb el termos i em veus modern, tot i que en realitat el termos estigui buit o encara pitjor, el tingui ple d’anís, aigua amb gas o ponx Caballero.

El cas és que el termos era just el que necessitava, perquè portar ulleres i barbeta per semblar llest havia deixat de funcionar fa temps. Tampoc tenir un pòdcast causa ja bona impressió, i portar una dessuadora amb caputxa, a partir dels 35 anys i sense ser informàtic, ni t’explico.

Per això del termos em vaig inspirar en el futbol, una mica, crec, com en tot, tot i que fos de manera inconscient. La veritat és que l’actitud correcta amb el termos és la mateixa que gasten els argentins i els uruguaians amb el mate. Els futbolistes semblen millors si baixen de l’autobús amb el necesser sota el braç i els auriculars posats, per començar, i si a més surten de l’entrenament bevent mate els donaries la Pilota d’Or directament. No pot ser dolent un jugador que porta el necesser en una banda i el mate a l’altre. Ho sap tothom, està clar.

Per la meva banda, des que soc el tipus dinàmic del termos m’obligo a actuar com a tal, en pla europeu, responsable i atent. A casa estan contents amb això, però confesso que de vegades trobo a faltar sentir-me malament per perdre el temps. Enyoro arribar a la nit amb pijama i pensar ‘collons no he fet res de tot el que havia de fer, he estat jugant al Football Manager 12 hores i a sobre el Múrcia m’ha guanyat la final de la Champions, soc una porqueria de persona, una rampoina’. Enyoro estar en la merda (només) una estona.

Un remolí d’energia

Un cop consolidi això del termos, el següent pas és abordar el tema de l’entusiasme. Això també ho he vist en el futbol durant molts anys. Hi ha jugadors que marquen gols i guanyen partits, i són grans professionals, però això no és suficient. Els han de celebrar amb el degut entusiasme. Ho dicta l’ambient i ho recomanen els agents, que algun m’ho ha explicat. Quan aquests futbolistes entenen que sentir o fingir entusiasme és una part de la seva feina gairebé tan important com fer gols o guanyar partits, els va molt millor en la seva carrera. Són més estimats i més ben valorats, s’estalvien explicacions i aconsegueixen millors contractes.

El necesser, el mate i l’entusiasme.

Notícies relacionades

A mi la gent que és superentusiasta sempre m’ha inquietat. Al seu costat em paralitzo i em faig petit. Aquestes persones que són un remolí d’energia. ¿Quan comencen a ser-ho? Al sortir de casa o del llit, a l’entrar a la dutxa, a l’omplir el termos... ¿Quan passen d’estar a zero a estar a mil? ¿En quin moment exacte? ¿O són sempre així? Potser ho són, amb escarafalls, pura passió, estimant la feina. M’agradaria saber què porten al termos, i provar-ho.

El termos i l’entusiasme.

Temes:

Final de la Champions

Inicia sessió 0 Comentaris

Probabilitats

No era per mi, però al final, sí

Un remolí d’energia

Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)

L’acta del partit recull el llançament d’un objecte de Rüdiger a l’àrbitre