L’entusiasme, per Enrique Ballester

El cas és que el termos era just el que necessitava, perquè portar ulleres i barbeta per semblar llest havia deixat de funcionar fa temps. Tampoc tenir un pòdcast causa ja bona impressió, i portar una dessuadora amb caputxa, a partir dels 35 anys i sense ser informàtic, ni t’explico.

Per això del termos em vaig inspirar en el futbol, una mica, crec, com en tot, tot i que fos de manera inconscient. La veritat és que l’actitud correcta amb el termos és la mateixa que gasten els argentins i els uruguaians amb el mate. Els futbolistes semblen millors si baixen de l’autobús amb el necesser sota el braç i els auriculars posats, per començar, i si a més surten de l’entrenament bevent mate els donaries la Pilota d’Or directament. No pot ser dolent un jugador que porta el necesser en una banda i el mate a l’altre. Ho sap tothom, està clar.

Per la meva banda, des que soc el tipus dinàmic del termos m’obligo a actuar com a tal, en pla europeu, responsable i atent. A casa estan contents amb això, però confesso que de vegades trobo a faltar sentir-me malament per perdre el temps. Enyoro arribar a la nit amb pijama i pensar ‘collons no he fet res de tot el que havia de fer, he estat jugant al Football Manager 12 hores i a sobre el Múrcia m’ha guanyat la final de la Champions, soc una porqueria de persona, una rampoina’. Enyoro estar en la merda (només) una estona.

Un remolí d’energia

Un cop consolidi això del termos, el següent pas és abordar el tema de l’entusiasme. Això també ho he vist en el futbol durant molts anys. Hi ha jugadors que marquen gols i guanyen partits, i són grans professionals, però això no és suficient. Els han de celebrar amb el degut entusiasme. Ho dicta l’ambient i ho recomanen els agents, que algun m’ho ha explicat. Quan aquests futbolistes entenen que sentir o fingir entusiasme és una part de la seva feina gairebé tan important com fer gols o guanyar partits, els va molt millor en la seva carrera. Són més estimats i més ben valorats, s’estalvien explicacions i aconsegueixen millors contractes.

El necesser, el mate i l’entusiasme.

Notícies relacionades

Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

A mi la gent que és superentusiasta sempre m’ha inquietat. Al seu costat em paralitzo i em faig petit. Aquestes persones que són un remolí d’energia. ¿Quan comencen a ser-ho? Al sortir de casa o del llit, a l’entrar a la dutxa, a l’omplir el termos... ¿Quan passen d’estar a zero a estar a mil? ¿En quin moment exacte? ¿O són sempre així? Potser ho són, amb escarafalls, pura passió, estimant la feina. M’agradaria saber què porten al termos, i provar-ho.

El termos i l’entusiasme.