La crònica del Reial Madrid-Chelsea: Asensio i Benzema acosten les semifinals

És més perillós un equip que té identitat que un que només viu del seu futbol. Ho va demostrar per enèsima vegada un Reial Madrid que va ser fidel a si mateix contra un Chelsea que va mirar de minimitzar les seves mancances i es va encomanar al talent dels seus jugadors. I en el duel entre aquests dos pesos pesants va guanyar la identitat dels d’Ancelotti, capaços de volar com una papallona i picar com una abella (2-0). Un ganxo de Benzema i un directe d’Asensio acosten les semifinals a un Madrid que encara ha d’acabar la feina dimarts de la setmana vinent a Londres.

La medicina del Madrid

Si algú es pensava que el partit contra un Chelsea ferit seria un passeig, als 90 segons Joao Félix es va plantar davant Courtois. Lampard, «que ho farà bé» va advertir Ancelotti, es va atrinxerar amb dues barreres amb tres centrals (Fofana-Silva-Koulibaly) i un trivot (Kanté-Enzo-Kovacic) per defensar i sortir a la contra. Donar al Madrid la seva medicina. Sterling atacava el carril d’un Camavinga incòmode al lateral, i Joao deixava sense referència els centrals blancs. Fer-se fort des de la feblesa rival.

El Madrid va trigar a escalfar la caldera. La velocitat de creuer del Chelsea superava Modric i Kroos al migcamp, mentre Vinícius va trigar 10 minuts a connectar amb Benzema. Un altre partit de ‘futbol sapiens’, que Modric i Kroos desxifren amb el pas dels minuts. Els d’Ancelotti van frenar les transicions ‘blues’ mossegant més amunt. El Madrid ja dominava el partit quan Carvajal es va acostar per dins i va regalar una centrada a l’esquena de la defensa que Vinícius va tocar prou perquè Benzema empenyés la pilota a gol.

Courtois manava al descans

El Chelsea va respondre immediatament amb una centrada de Chilwell que Sterling va rematar cap a la xarxa... fins que va aparèixer Thibaut Courtois amb una mà salvadora. La rellevància del belga és comparable a la de Karim Benzema o Vinícius. El Madrid en va tenir una i la va ficar. El Chelsea dues i totes dues les va avortar Courtois. El partit s’obria, una cosa inconvenient per a la proposta de Lampard. És poc recomanable ballar a la cara d’aquest Madrid pacient que paeix els partits sense pressa. Trepidant primera part i satisfacció madridista.

L’inici de la segona part deixava un escenari encoratjador per a un Madrid que rondava el segon gol. Vinícius era un malson amb les seves arrencades imparables, que li van costar una groga a Fofana i una lesió muscular a Koulibaly. Modric va poder posar la guinda a una de les seves estampides, però la pilota va llepar l’escaire. Cucurella va entrar per Koulibaly i l’espanyol va picar l’ham en una jugada en què va deixar fer massa a Rodrygo, que va tocar i es va desmarcar a l’esquena, on Chilwell va arribar tard per fer caure el brasiler, que es plantava davant Kepa. Vermella sense discussió amb mitja hora per davant. El Madrid continuava madurant el partit. Només faltava l’estocada.  

Lampard va reorganitzar el seu equip recuperant l’esquema de tres centrals i trivot deixant sol a dalt Havertz. No li desagradava la derrota per la mínima de cara al partit de tornada a Stamford Bridge perquè haurà tingut una setmana més per conèixer els seus jugadors. Ancelotti esperava un segon gol per anar a Londres més còmode en l’eliminatòria, però els minuts pesaven i la medul·lar blanca demanava més frenesí. I això es va traduir en la sortida d’Asensio. 

Canvi d’esquema

Notícies relacionades

El City aprofita el partit ajornat i se situa lídera falta d’una jornada

Un Vila-real eficaç castiga la poca punteria del Girona

I el premi va ser immediat. Un córner tret ràpid en què el Chelsea es va adormir va acabar amb una passada rasa tensa al caire de l’àrea, on va aparèixer el balear i va engaltar la pilota amb el swing deliciós que té per cargolar la bola al costat de la soca del pal de Kepa. Dos gols començaven a ser una llosa pesada, però Lampard revolucionava l’onze amb dues substitucions i un canvi d’esquema que obrien el partit encara més. Buscant reduir el marcador podia sortir condemnat amb un tercer gol blanc quan encara faltava un quart d’hora. 

El partit va acabar amb els d’Ancelotti renovats per Ceballos, Tchouaméni i un Rüdiger providencial mentre el Chelsea atacava desordenadament sense sort. Victòria de pedigrí en un nou dia a l’oficina per al Reial Madrid en la Champions. Un triomf que deixa encarrilada l’eliminatòria de cara a un partit a Londres on els blancs han de segellar el bitllet per a les semifinals, en què sembla clar que l’espera el Manchester City de Haaland i Guardiola.