La gran gesta de l’Osasuna: «És una bogeria la passió que hi ha aquí»

Radiant, explica que aquest dimecres, Oihan, de 10 anys, va anar a la ‘ikastola’, a l’escola, amb la seva samarreta de l’Osasuna. «Al tornar m’ha dit que tota l’escola cantava la cançó d’‘Osasuna nunca se rinde’, alumnes i profes. I que també han sentit cantar els del pis de dalt», remarca.

El record del 2005

«És una bogeria la passió que hi ha aquí, en aquesta ciutat tan petita», afirma. «Aquí sempre diem que hi ha dues coses que ens uneixen. Socialment o políticament potser som una ciutat o una comunitat una mica dividides, però hi ha dues coses que uneixen tots els navarresos: els Sanfermines i l’Osasuna. Hi ha un sentiment de pertinença brutal», diu l’excentrecampista. Ell va viure des del camp la primera i fins ara única final de la Copa del Rei del club, el 2005 contra el Betis al Vicente Calderón. L’equip de Javier Aguirre va perdre a la pròrroga per 2-1.

😭 ¡SÍ, SÍ, SÍ! ¡ESTAMOS EN LA FINAL!#CopaDelRey | #GrandesEnIlusión pic.twitter.com/kVXXySmRxF

— C. A. OSASUNA (@Osasuna) 4 de abril de 2023

Dimarts va viure amb nervis, des de la grada de San Mamésk l’empat que va donar accés a la final, perquè l’Athletic va ser superior en moltes fases del partit. Quan creuava els dits perquè arribessin els penals, Pablo Ibáñez va silenciar Bilbao amb l’1-1. «Va ser una explosió de saltar, d’abraçar-nos, de xisclar», assegura.

❤️ Un gol para la historia. Un día para la historia.

Gracias a todos por hacer esto posible. Sois los mejores.#GrandesEnIlusión pic.twitter.com/CDaDBWSd6T

— C. A. OSASUNA (@Osasuna) 5 de abril de 2023

Quatre pròrrogues

L’Osasuna va superar una nova eliminatòria amb èpica, la quarta consecutiva després d’arribar a la pròrroga: ha guanyat el Nàstic de Tarragona, el Sevilla i l’Athletic en la pròrroga i va batre el Betis en els penals. «El rival pot ser superior, però l’equip sap patir. De vegades toca patir, però l’equip es troba còmode fins i tot en el patiment. Sap estar, aguantar i buscar el seu moment. No és fàcil guanyar a l’Osasuna. Rares vegades és superat fàcilment», destaca.

Rojillo, hay más imágenes para ti.

😏 Esta noche, se vienen cositas en nuestro canal de YouTube. pic.twitter.com/U0i9OpMcZx

— C. A. OSASUNA (@Osasuna) 5 de abril de 2023

Però avança que aquest club és molt més que la seva resiliència: «Ja ha quedat lluny aquesta imatge de l’Osasuna d’enganxar la pilota cap amunt, disputar-loa i jugar a la caiguda. Tancar-se en bloc baix i esperar a veure si enganxem un còrner ja ha passat una mica a la història. Tenim molts punts forts. Som dominants a les àrees, dominem les transicions i quan ens toca jugar sabem associar-nos i ajuntar-nos. Parlem d’un equip madur i complet que sap emmotllar-se a moltes situacions i molts registres».

Saber disfrutar

Notícies relacionades

Mor als 19 anys la filla de Mariano Ortega

Revolució en el bàsquet: l’NBA, disposada a crear una lliga professional a Europa

Puñal admet que està «vivint i disfrutant» aquesta Copa perquè ara ho viu i disfruta «des de la barrera» i perquè «tot això és una mica la confirmació que les coses s’estan fent bé al club. És el colofó a la bona salut del club en l’àmbit esportiu i en l’institucional». L’equip ja està classificat per a la pròxima Supercopa d’Espanya i està a un partit d’alçar el seu primer títol en l’elit i de tornar a Europa per primera vegada des de l’any 2006-2007. Aquest curs va fer història al jugar la Champions i va arribar fins a semifinals de la Copa de la UEFA, després de superar el Girondins, el Rangers i el Bayer Leverkusen. Va cedir davant del Sevilla, guanyador de la final contra l’Espanyol.

L’exfutbolista assegura que una vegada arribats a la final de La Cartuja caldrà lluitar pel títol, però és prudent: «El que es viurà serà per recordar, segur, però tindrem els peus a terra. Som assenyats i sabem que en això del futbol cal viure el dia a dia i tenir sempre les orelles rígides, perquè veiem equips com el València o el Sevilla que tenen grans pressupostos i bons jugadors i les estan passant magres. Cal saber disfrutar quan les coses van bé, però anar mirant-ho tot amb la cua de l’ull i tenir-lo tot ben controlat per poder continuar lluitant i continuar endavant quan vagi malament».