Lliga de Campions

Benzema segella el pas a quarts contra un Liverpool estèril

Un gol del francès li dona la victòria en un partit en què el Madrid va desactivar les expectatives de remuntada del Liverpool monopolitzant la pilota i les ocasions

4
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

El Reial Madrid ja és a quarts de final de la Lliga de Campions després de guanyar el Liverpool amb un gol tan fortuït com merescut de Benzema. És a cinc partits de conquistar la ‘Decimoquinta’ i renovar la seva corona de campió d’Europa, una possibilitat difícil de discutir-li a un equip que continua exhibint maduresa futbolística i una naturalitat impossible de desxifrar en la seva competició fetitxe. El partit de tornada contra el Liverpool va ser un tràmit perquè l’eliminatòria havia quedat resolta a Anfield amb l’exhibició blanca (2-5).

El Liverpool afrontava una missió impossible, una tasca suïcida en què només disposava d’iniciativa per triar la forma en què es jugaria la vida: provar de remuntar pacientment sense perdre les formes o provocar un tiroteig i provar de sortir-ne il·lès. Necessitava marcar quatre gols sense rebre’n cap i Klopp va triar el tremendisme: per la porta gran o la infermeria, posant quatre davanters i pressionant el Reial Madrid al seu camp. Als dos minuts va comprovar que es caminava per una corda fluixa quan una jugada anul·lada per fora de joc per centímetres va deixar Benzema sol davant Allison. Per al partit, amb els anglesos assumint tots els riscos possibles, Carletto va triar dos lectors del joc (Modric i Kroos) i fiar-ho tot al seu ‘punch’ demolidor.

Ancelotti li guanya la partida a Klopp

En el primer quart d’hora Allison va salvar els seus fins a tres vegades, una amb una parada clamorosa a Benzema, per dues intervencions de Courtois. Era un duel de pistolers amb Vinícius i Benzema desenfundant ràpid. Klopp va apostar davant per la mobilitat de Diogo Jota i Darwin deixant arrencar Salah des de la banda i amb Gapko arribant des de darrere. Però Ancelotti li va guanyar la batalla als carrils, on Vinícius va desconnectar Alexander-Arnold, més pendent de tapar-lo que de pujar, i Robertson no va entrar en joc per l’esquerra a l’estar vigilat per Valverde.

El Madrid va estar a punt d’enviar els de Klopp a la lona amb xuts llunyans de Camavinga, al travesser, i Modric. Res feia pensar que s’arribés al descans amb el 0-0 inicial, el resultat que firmava l’exmadridista Fabinho en la prèvia, però passaven els minuts i les ocasions no cristal·litzaven. El Madrid, en la seva versió més equilibrada, no patia contra un Liverpool accelerat. Carletto havia treballat la sortida de pressió descarregant sobre les bandes i Camavinga sostenia l’equip confirmant el seu creixement contra uns ‘reds’ eren incapaços de robar a dalt. Un xut creuat de Darwin i un xut final de Gapko van ser l’únic inquietant bagatge anglès en la primera meitat. Tot anava segons el pla. 

Notícies relacionades

En la segona meitat la decoració no va canviar. Ni la necessitat visitant va ser capaç de revolucionar un partit que el Madrid adormia amb possessions llargues. Benzema queia al costat de Vinícius per associar-se al brasiler i els ‘reds’ perseguien la pilota hipnotitzats. Valverde va poder marcar en una contra, però Allison va tornar a guanyar l’un contra un. Sense rastre de l’èpica Klopp va intentar enverinar el matx amb la valentia d’Elliot i el talent de Firmino. Gapko va fer un pas endavant i el dibuix d’atac ‘red’ es va naturalitzar més. Ancelotti, fidel al seu pragmatisme, va acabar donant descans als que seran protagonistes en el clàssic de diumenge al Camp Nou.

L’estocada de Benzema

Davant la tranquil·litat i la falta de vertigen la grada va dedicar càntics als àrbitres, al Barça i a la federació pel cas Negreira que van ressonar al Bernabéu. Al partit li continuava faltant el cop de gràcia, el gol blanc que certifiqués la classificació ja segellada a Liverpool. I va arribar en el tram final en una afortunada jugada que Vinícius va perseguir amb fe i Benzema va enviar a la xarxa. El Liverpool deixa l’empremta de ser un equip que ha esgotat el seu vertigen i el seu cicle. Sense fe en si mateix i amb jugadors que ja han desplegat el seu millor futbol. I el Madrid desembarca en el clàssic conscient que en els partits grans, la seva samarreta continua pesant més que cap altra. I el partit va acabar emotivament amb el ‘You’ll never walk alone’ sonant al Bernabéu en agraïment a l’homenatge que el Liverpool va retre a Amancio en l’anada. Uns senyors.