Neix la fundació Relife contra les addiccions: Julio Alberto i el dret a una segona oportunitat

«Tothom mereix una segona oportunitat com he tingut jo». Ningú millor que l’autor de la frase, l’exfutbolista Julio Alberto Moreno, per certificar una sentència que va pronunciar ahir a l’Auditori 1899 del Camp Nou. L’exjugador internacional del Barça i de l’Atlètic de Madrid el vol posar en pràctica amb la fundació Relife, que va presentar al recinte de les grans ocasions del FC Barcelona, que neix amb la intenció d’ajudar i prevenir les addiccions.

Relife, sota l’eslògan de Recuperar vides, és el somni complert d’una estrella del futbol que va passar de viure envoltat de fama i diners a caure en les drogues. Va estar dos anys en un programa de rehabilitació del Proyecto Hombre, del qual va sortir el 2002, completament arruïnat i sense cap suport, ni emocional ni professional, per a aquesta segona oportunitat que ara vol recolzar i impulsar amb la seva fundació. Julio Alberto va recordar alguns trets d’una trajectòria personal de la cruesa que tenen les històries d’herois caiguts que aconsegueixen remuntar el vol. «No vaig llançar mai la tovallola i, a més, soc creient», va rememorar en aquest repàs dels dies més negres.

L’esmorzar amb Laporta

La desesperació el va portar un dia a trucar a Joan Laporta, en la seva primera etapa en la presidència del Barça. Allà va canviar tot. «Va ser un bon esmorzar, i em feia falta en aquella època, en què em va dir: ‘Et vull recuperar perquè tornis al Barça’». No van ser només paraules, el dirigent es va comprometre a pagar-li un salari. Rafa Yuste, avui vicepresident esportiu, li va concretar les funcions. «Tinc una cosa per a tu que t’agradarà molt: la direcció de les escoles internacionals del Barça», li va dir a l’home que va prometre llançar-se a la fossa del Camp Nou si marcava en un partit davant la Juventus. Només va complir la segona part, la del gol.

A partir d’allà, Julio Alberto va començar a capgirar la seva vida, també amb aquestes escoles de la fundació del Barça. «Marta [Segú, presidenta de la Fundació] va ser com una mama que em va portar de la mà». Aquest pas li va permetre recuperar l’estabilitat i també restablir els vincles familiars, amb la seva mare i filles, trencats quan la droga dominava la seva vida. A Julio Alberto, viatjar pel món també li va obrir els ulls. «Quan era al Brasil, al Senegal o a Burkina Fasso, on veia gent que no tenia res, res, entenia que el meu problema era un merda». Viatges i xerrades, també en penyes del Barça i tota mena d’auditoris, que l’han convertit en un excel·lent conferenciant, per cert.

Marta Segú, que va obrir la presentació de Relife, va corroborar aquests dots d’orador. «Recordo com va explicar la seva història vital a la presó de dones de Wad-Ras, de manera natural, sense prejudicis ni filtres. Les internes estaven emocionades». La tenacitat de l’exfutbolista l’ha portat a aixecar una fundació de la qual feia molt temps que parlava, per exemple quan va presentar fa gairebé set anys el seu llibre autobiogràfic ‘Nunca recordaré haber muerto’.

La fórmula dels Life Angels

La idea s’ha concretat en un organisme que diversificarà la seva activitat per exemple amb un esdeveniment anual amb ponents i especialistes en addiccions (Relife Summit), amb programes d’hàbits saludables i xerrades en centres educatius (Relife Academy), amb una videoteca amb continguts sobre la qüestió (Relife Talks) o un servei d’ajuda directa (Relife Help)

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Accions, esdeveniments i productes seran les vies tradicionals de finançament a què s’unirà la fórmula d’aportacions dels Life Angels, que crearà una comunitat d’empreses, particulars i organitzacions implicades en el projecte. I ja va avisar Julio Alberto, adreçant-se a Rafa Yuste, la seva intenció de recuperar el partit contra la droga al Camp Nou. «He après molt més de la vida ajudant altres persones. Hem de ser més generosos amb la gent que s’equivoca».

Van ser altres frases d’un exfutbolista que va arribar des d’Astúries a Madrid amb 14 anys, després de passar-ne set en un orfenat, i que volia ser bomber, sacerdot o esportista, ciclista en concret. «No m’agradava el futbol, però el futbol em va escollir a mi. Vaig llegir en un diari que feien proves a l’Atlètic i al Madrid, em vaig apuntar a totes dues i l’Atlètic em va trucar primer. Gràcies a Déu, perquè després vaig poder venir aquí». Aquí era ahir l’Auditori del Camp Nou i la presentació de la fundació Relife, el seu «projecte final de carrera».