Modric, Ceballos i Ansu Fati, per Josep Pedrerol

La transició mai és fàcil, però resulta inexorable. A Espanya coneixem bé el significat del terme: vam passar de la dictadura a la democràcia en un període dur i valent protagonitzat per un polític anomenat Adolfo Suárez, que va saber adaptar-se i encapçalar el canvi amb intel·ligència i valentia, conceptes clau per afrontar aquestes situacions. Menys transcendent, només faltaria, és la transició en el futbol. Passar del vell al nou requereix una combinació de sensibilitat i mà ferma per respectar la llegenda mentre s’obre pas al jove. És llei de vida, res ni ningú és immune al pas del temps. 

Al Reial Madrid, per exemple, arriben temps de canvi. La generació de les cinc Champions s’esgota, espremuda al màxim, però encara vigent. El club sap que Modric podria emprendre l’aventura àrab, cosa que suposaria un impuls perquè Ceballos, una dècada més jove, adquireixi continuïtat en el projecte de futur madridista. L’afició, sens dubte, aposta pel d’Utrera a base de càntics. Kroos, mentrestant, s’ho pensa, però tot apunta que seguirà una temporada més amb un paper notablement menor per l’empenta de Camavinga i Tchouaméni. 

La dosificació de Benzema

El de Benzema és un cas complex. El seu físic comença a ressentir-se, Ancelotti ja el dosifica, i treu, fulgurant, el jove Álvaro Rodríguez. Deu minuts a Pamplona han sigut suficients per certificar que hi ha davanter, que s’hi pot recórrer sense arriscar, que la baixa de Karim ja no és un drama. Aquí la clau serà la gestió de vestidor d’Ancelotti. L’italià, que ja ho ha viscut tot en el futbol, ho està fent bé, progressivament, sense traumes ni grans titulars, respectant les llegendes amb fets i declaracions i augmentant el protagonisme dels joves.  

Notícies relacionades

La videoanàlisi de Pedrerol: «¿Cal pagar perquè un àrbitre sigui neutral?»

De Guti a Vinícius, per Josep Pedrerol

En el Barça ha costat molt deixar enrere la generació per la qual va apostar Van Gaal (Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta) i va consagrar Guardiola, amb el millor Messi i Busquets, però ja és una realitat. L’afició, com passa al Bernabéu amb Ceballos, demana la continuïtat d’Ansu Fati. 

És clar, agrada el que és nou, el de casa. La transició funciona quan les parts assumeixen que el temps atrapa tothom. Com afrontar aquell moment marca la frontera entre un adeu digne i un d’amarg.