Fer soroll
De Guti a Vinícius, per Josep Pedrerol
Fa 17 anys, ja ha plogut, Javier Aguirre, llavors entrenador de l’Atlètic de Madrid, va dissenyar un pla per frenar el futbolista més genial i diferent d’aquell Reial Madrid: José María Gutiérrez, ‘Guti’. Consistia a fer faltes constants per frenar el seu futbol, això, sí, sense que es notés gaire. Una cosa lleu i discreta, amb diferents infractors, per acabar el partit amb onze jugadors. Aquell dia, ‘Guti’ va rebre deu faltes dels jugadors dirigits per Javier Aguirre. Curiosament, les mateixes que va patir Vinícius a Mallorca. A la banqueta rival, és clar, el mateix Javier Aguirre amb algun cabell blanc més i moltes batalles disputades.
El mexicà està en el futbol fa gairebé tant temps com el mateix futbol: se les sap totes, treu suc a qualsevol plantilla i és especialista en guerra de guerrilles, a les quals es jugui poc. El Mallorca, que va deixar el Madrid molt tocat a la Lliga amb la seva victòria, va cometre 29 faltes. I la majoria, com dèiem, se les va emportar una vegada més Vinícius.
Notícies relacionadesLa seva velocitat, potència i habilitat el converteixen en un futbolista extremadament difícil d’aturar. La recepta per fer-ho són marcatges aspres (ahir va topar amb Maffeo i Raíllo, ni més ni menys) i tota mena d’accions al límit. Empentes, cops, puntades de peu... Però la cosa no acaba aquí. Els rivals saben que el brasiler és de sang calenta, no s’acoquina ni davant les puntades de peu ni davant les provocacions, i el busquen per treure’l del partit, perquè protesti als àrbitres i acabi encenent la grada de l’equip rival. Sense anar més lluny, ahir, en un gest que sobrava, va mostrar al públic l’escut del Madrid quan es retirava al descans (Raíllo ho va aprofitar i li va tornar el gest).
El brasiler té molta personalitat, és indubtable, ja es posava l’equip a l’esquena a la seva primera temporada, amb només 18 anys, quan als altres els cremava la pilota. Llavors li fallava la punteria, assumpte que ha millorat i que el converteix en el jugador més temible del Reial Madrid. Ara continua demanant la pilota sense parar i l’objectiu del Mallorca era parar-lo amb els peus, amb els braços, amb els gestos i amb les paraules i aconseguir treure’l de polleguera. Malgrat això, va ser el millor d’un equip al qual és preocupant que un futbolista assetjat per dos o tres rivals fos el millor.
