Barcelona recupera l’empenta prepandèmia per a la mitja marató i la marató

Barcelona ha recuperat l’alè en les seves dues principals curses de fons. Després de dos anys marcats per les conseqüències de la pandèmia, la mitja marató i la marató tornaran a xifres de participació pròpies de les edicions anteriors. El regidor d’Esports, David Escudé, i el director de les dues proves atlètiques, Mauro Llorens, han mostrat aquest matí la seva satisfacció per l’evolució de les inscripcions i la consolidació de les carreres, sobretot la mitja marató, en l’escalafó més alt de les carreres urbanes de fons.

El 19 de febrer es disputarà una mitja marató que compta ja amb 17.000 inscrits, per la qual cosa es pot pensar que la xifra final s’acostarà als 20.000. És el límit possible per a una carrera que disfruta de la màxima etiqueta de la IAAF, la Gold Label, des de fa cinc anys. Només Barcelona compta amb aquesta catalogació entre les mitges maratons d’Espanya. Ho ha aconseguit perquè és una carrera molt ràpida per als grans especialistes. L’any passat, cinc de les 25 millors marques mundials masculines en els 21,097 quilòmetres es van aconseguir al circuit barceloní.

El guanyador dels dos anys anteriors, l’etíop Haftu Teklu, es presenta com el favorit per obtenir el seu tercer triomf consecutiu en la mitja marató, i atacar el seu rècord de la prova, de 59.06 minuts. Al seu costat tindrà nombrosos corredors que ja han baixat de l’hora. No serà menys rellevant la participació de la carrera femenina, en la qual l’objectiu és batre el rècord de la kenyana Florence Kiplagat (1.05.09), que va aconseguir en les edicions del 2014 i 2015 la millor marca mundial a Barcelona. Dues enormes campiones etíops com Genzebe Dibaba i Joyciline Jepkosgei seran les grans amenaces per a la marca de Kiplagat.

Dues edicions en sis mesos

Notícies relacionades

Joan Garcia i la selecció

Shengelia liquida el Maccabi en un Palau sense públic

Un mes després de la mitja marató, com és costum, se celebrarà la marató en un context de normalitat. La pandèmia va obligar que les edicions del 2021 (novembre) i el 2022 (maig) se celebressin amb només sis mesos de diferència, cosa que va afectar la participació, sobretot estrangera, per les restriccions de la covid-19. Aquest any, l’organització ja compta amb uns 12.000 inscrits i aspira a superar els 15.000, de nou amb més participació forana (55%) que estatal. En els seus anys de més apogeu, en les edicions anteriors a la pandèmia, va arribar a superar la xifra de 20.000 inscrits.

Eren anys en què les maratons de València i Sevilla no havien arribat al nivell que tenen avui. El primer, per la seva capacitat econòmica (el seu pressupost quadruplica el de la capital catalana), i el segon, per un recorregut que està considerat el més ràpid d’Espanya. L’edició del 19 de març, que tindrà per primera vegada la mateixa etiqueta Gold Label que la mitja marató i per tant una dotació de premis més gran, aspira a convertir Barcelona en una de les 10 maratons més ràpides d’Europa amb un guanyador que baixi de les dues hores i cinc minuts. Per a això la direcció de la prova introduirà uns retocs al recorregut per reduir-ne el desnivell i poder batre els rècords de l’etíop Yihuniligne Adane (2.05.53) i del seu compatriota Meseret Gebre Dekebo (2.23.11), tots dos aconseguits l’any passat. El kenyà Reuben Kiprop Kipyego (2.03.55) hi apareix com el favorit.