La febre pels tatuatges amb la cara de Messi puja sense control a Rosario

El furor per Messi no té límit. I menys encara a Rosario, la ciutat que el va veure néixer, on alguns dels principals salons de tatuatge no donen l’abast per atendre les sol·licituds rebudes per immortalitzar a la pell el rostre de l’ídol, després que l’Argentina guanyés diumenge passat el seu tercer Mundial.

«És una bogeria, i serà una bogeria encara... perquè crec que en tinc per a uns quants mesos. Si bé fins ara ja teníem bastantes consultes diàries, una mitjana de 50, avui dia en tenim més de 300. Va explotar, sincerament. No donem l’abast», explica Maximiliano Carreras a Studio Orbe, el seu local al centre de Rosario.

Les principals peticions: la imatge de Messi, principalment aixecant la tan preuada copa, però també del seleccionador Lionel Scaloni –que va néixer a pocs quilòmetres de Rosario–, del porter i ídol revelació ‘Dibu’ Martínez i del també ‘rosarino’ Ángel Di María.

‘Qué mirás, bobo’

«I després ve alguna cosa més simple, com la data, el cognom ‘Messi’, algunes paraules que s’han dit al Mundial, per exemple el ‘qué mirás bobo’ [frase de ‘la Pulga’ que es va fer viral]. El que sentim aquí per Leo és increïble, perquè que sigui de Rosario i la porti per a tot el món ens omple d’orgull», remarca.

Un tatuador amb currículum messiànic. Va ser ell que l’any passat va tatuar Antonella Roccuzzo, dona de l’astre: «Li’n vaig fer tres, un va ser del seu avi a la cama, després li vaig fer un colibrí a les costelles i després la piloteta de la Snitch Daurada, de Harry Potter, a la part posterior del braç».

Va ser per mitjà d’Instagram que la família Roccuzzo va contactar amb el seu estudi, on treballen vuit tatuadors. «N’estem molt contents, que confiïn en nosaltres», assenyala.

Una cosa històrica

En una llitera, el Jerónimo, a punt de fer 18 anys, es manté tranquil, ajagut bocaterrosa mentre li tatuen a la cama Messi besant la copa.

Al costat, asseguda, la seva pacient mare, Luciana Diez: «És el seu primer tatuatge; en realitat teníem cita fa un mes i mig, i s’anava a tatuar una gata, perquè fan tatuatges molt realistes. I com que ha passat això del Mundial, ha canviat», diu rient.

«És un esdeveniment històric, la veritat», afegeix ell.

Diez també ensenya el seu tatuatge, acabat de fer, no relacionat amb Messi, i descarta fer-se’n un d’ell, evidenciant les rivalitats del futbol de Rosario: «Si de cas me’n faré un de Di María, però de Leo ja se’n va fer un ell. Als centralistes [seguidors del Rosario Central] els agrada més Di María [que va debutar en aquest club] que Messi [que va sortir del seu màxim rival, el Newell’s Old Boys]», assenyala.

Pluja de missatges

Un ‘boom’ similar viu José María ‘el Pela’ i el seu saló, l’Slave Tattoo: «S’ha duplicat, triplicat i fins i tot quintuplicat la demanda de tatuatges de Messi, del ‘Dibu’ Martínez i la copa i coses relacionades amb el campionat», indica.

«Tot va esclatar amb l’últim gol de Montiel, allà van començar a ploure missatges de la gent per demanar cita», remarca, i confirma que, tot i que «Messi és la figureta més requerida, necessita molt d’espai i molta feina», per això hi ha gent que només demana la copa amb la data i les tres estrelles o altres símbols del moment.

«Però majoritàriament demanen Messi amb la copa», sentència.

Al seu saló, abans de la final treballaven amb agenda «a 45, 60 dies», però ara va de 60 a 90. «De tota manera, quan són tatuatges petitons mirem com ho podem fer per posar-los abans, no per una qüestió de diners, sinó perquè la gent pugui complir les promeses que ha fet».

Un local molt futboler i vinculat amb «el món Newell’s», en el qual Franco mostra orgullós el tatuatge que recentment es va fer del malaguanyat Maradona, jugador de Newell’s entre 1993 i 1994: «Diego, el meu ídol des de sempre, i des que no és amb nosaltres era una promesa [...] vaig acabar decidint-me per aquesta imatge com ell anant-se’n, amb el ‘10’ a la samarreta».

«És el meu ídol»

Segons dades d’aquests salons, un tatuatge de Messi pot arribar a costar, depenent dels detalls, de 30.000 pesos (90 dòlars al canvi informal, 167 a l’oficial) cap amunt.

«Des que tinc ús de raó l’estimo. És el meu ídol, és un exemple com a persona, com a jugador, no tinc paraules. No hi ha paràmetres, estadístiques, no hi ha res», sentencia Agustín Barbosa mostrant, a la cama esquerra, el seu tatuatge de Messi besant la copa, encara fresc i protegit, fet el dia anterior.

Jugador de l’Atlético Pujato, un dels equips del poble de Scaloni, el jove parla amb Efe a les portes del barri privat on viu l’astre quan és a Rosario, on seguidors fan guàrdia confiant que surti per saludar-lo.

Notícies relacionades

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Bastant acceptable

Fa dos mesos, quan es va fer el seu primer tatuatge –una pilota amb una corona– va demanar cita per tatuar-se Messi amb el trofeu, confiant que l’Argentina guanyaria.

Ara, Agustín, que juga a l’equip rival, el Matienzo, on va començar Scaloni –«som del poble i està tot més que bé», contemporitza– somia que Leo surti per la porta i li estampi una firma... per també tatuar-se-la.