Iran.- El futbolista iranià Amir Nasr-Azadani serà executat per participar en les protestes pels drets de les dones

El futbolista iranià Amir Nasr-Azadani ha sigut condemnat a mort per donar suport a les protestes en favor dels drets de les dones al seu país, segons ha confirmat la Federació Internacional d’Associacions de Futbolistes Professionals (FIFPro), que ha demanat a les autoritats iranianes que eliminin la pena.

«La FIFPro està commocionada i angoixada per les informacions que el futbolista professional Amir Nasr-Azadani s’enfronta a l’execució a l’Iran després de fer campanya pels drets de les dones i les llibertats bàsiques al seu país. Ens solidaritzem amb Amir i demanem l’eliminació immediata del seu càstig», va assenyalar el sindicat en un comunicat.

L’exjugador del Rah-Ahan, el Tractor i el Gol-e Rayhan, de 26 anys, ha sigut acusat pel règim iranià d’un delicte anomenat ‘moharebeh’, és a dir, ‘enemistat amb Déu’, segons ‘IranWire’; aquest comporta l’execució a la forca, una pena que ja van patir el jove Mohsen Shekari i el lluitador Majid Reza Rahnavard, penjat en públic a la ciutat santa de Mashhad per les mateixes acusacions que Amir Nasr-Azadani, tot després d’un judici sense garanties.

Reacció d’un mundialista

El mitjà també informa que la família del futbolista «ha sigut amenaçada repetidament per les forces de seguretat de la República Islàmica» si revelaven que el seu familiar estava detingut, una cosa que finalment ha transcendit.

Notícies relacionades

El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc

Després de dos anys i mig d’investigació, Sandro Rosell i Bartomeu declaren davant la jutge pel cas Negreira

Només un dels internacionals iranians que van acudir al Mundial de Qatar ha reaccionat davant les execucions i les amenaces d’execució, el porter Alireza Beiranvand, que va demanar a Instagram que les penes fossin revocades.

Els futbolistes internacionals que van participar a Qatar van protestar contra el règim negant-se a cantar l’himne del país en el primer partit. A partir dels dos següents, després que les seves famílies rebessin amenaces, van optar per rebaixar la protesta i semblava que el cantaven en to baix.