¿Reserva Luis Enrique Ansu Fati per al gol decisiu?

Però hi ha qui sí que està interessat a endevinar què passa amb el davanter més prometedor del futbol espanyol i, per descomptat, un golejador immediat, vull dir: sortir al camp i marcar, vingui de lesió, surti d’inactivitat prolongada, torni de vacances.... ell surt, la toca i la cola a la xarxa. Això no m’ho invento, això ha passat.

Parlo amb algú de dins, molt a dins, del vestidor del Barça. Algú molt amic i que sap molt. «Podríem dir, valorar, que l’estructura d’un futbolista, d’un futbolista d’elit, està composta per tres apartats: la mentalitat, la tècnica i el físic. Jo crec tot i que, de vegades, Ansu dubta, però ja menys, que ell sap que està curat, la seva ment és neta i se sap recuperat. Tècnicament, no fa falta ni elogiar-lo (més) ni parlar de l’assumpte: és un prodigi de la natura. Ha nascut amb el gol. Si és a prop de la porteria, té gol. El problema, doncs, si existeix, és físic. ¿Per què? Senzill, molts s’obliden que Ansu no va voler, per por del quiròfan, operar-se dels ísquios i la seva recuperació havia de ser més lenta, gradual. Va tornar, però la seva musculatura encara no està per a 50 esprints. I si no està per a 50 esprints no estàs per jugar amb Luis Enrique, que al davanter li demana mooooolt més que marcar».

Una llista molt àmplia

El seleccionador ni tan sols el va posar a escalfar contra Costa Rica ni contra Alemanya. En cap dels dos partits va necessitar el gol. Als ticos, els va golejar en un esternut i, quan va fer els canvis davant els tetracampions, era per mantenir el resultat i la pilota, malgrat que no va aconseguir cap dels seus dos objectius. Així doncs, no necessitava Ansu Fati.

Però una cosa tinc clara: Luis Enrique va convocar a Ansu Fati perquè va decidir una llista de 26 en lloc de 23 i, com que n’hi sobraven tres, volia tenir-lo a prop, veure com estava de veritat i, tot i que sap que no està al màxim, al cent per cent, sap que té gol, més que cap dels seus altres davanters i, per tant, li reserva el seu moment, n’estic convençut. És més, intueix que quan el necessiti (el seu gol), Ansu Fati l’hi donarà, com l’hi dona (gairebé) sempre que ho ha necessitat el Barça.

La trucada de L.E. no ha sigut per donar-li ànims, ni un copet a l’esquena, ni tan sols una empenta psicològica. Això ja ho va fer en altres convocatòries quan Ansu Fati estava recuperant-se. Aquella sí va ser una trucada per animar-lo, per dir-li «tranquil, que compto amb tu, tranquil, que t’esperaré». Ara volia saber com estava i comptar amb els seus 20 minuts explosius (si els necessita, que els necessitarà). És segur que Luis Enrique creu que Ansu Fati, fins i tot al 70%, és més que qualsevol altre al 100%.

És per això que no s’ha d’oblidar que, tot i que el seleccionador no va donar noms, quan va reconèixer haver estat dubtant fins a última hora en el núm. 26 de la llista, aquest era Ansu Fati, segur. I tenia la seva lògica, ja que tampoc en el Barça era titular. Bé, la llista de L.E. està plena de ‘no titulars’, així que aquesta tampoc és una dada decisiva.

Ansu és el futur

El que sí que és una dada decisiva és que el seleccionador exigeix molt als seus futbolistes i també, també, als seus davanters, que han de lluitar, treballar, córrer, pujar, baixar, insistir en la recuperació després de pèrdua tant o més que Gavi, per exemple. I és allà on, els que en saben, diuen que Ansu Fati encara no està a l’altura dels altres, però com que té sort, entre 26, ha de ser-hi Ansu Fati. O això pensa Luis Enrique.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

La sensació que si la llista hagués sigut de 23, Ansu Fati s’hauria quedat a Barcelona és evident. El seleccionador (i tot el futbol espanyol) sap que Ansu Fati és el futur de ‘la roja’ amb Gavi, Pedri, Balde, Olmo, Eric Garcia, Ferran Torres...i, en aquest sentit, és bo, molt bo, que convisqui amb els que seran els seus companys de futur, en el futur, renovi o no LE.

Com li vaig sentir dir l’altra nit a Juanma Castaño, en aquesta selecció és imprescindible el bon rotllo («aquí penalitza més una mala careta que un error al camp») i, sens dubte, Ansu Fati, amb aquesta careta de no haver trencat cap plat en la seva vida (¿els haurà trencat?) és el noi ideal. Per no escalfar i, potser, per no jugar un minut, no farà mala cara ni dirà una paraula més alta que l’altra. Ja és feliç sent a Qatar. Tindrà el seu moment en el futur (i gran) i, potser, en el present (decisiu).