Les necessitats econòmiques obligaran l’Atlètic a fer una venda a l’hivern

Abans del decisiu duel davant el Porto en el qual l’Atlètic es va expulsar d’Europa, Enrique Cerezo, president blanc-i-vermell, assegurava que «el tema econòmic és un tema nostre» i que, per tant, «el que ens fa falta i el que ens sobra són un problema nostre». La pregunta sobre com afectaria una sortida abrupta de les competicions continentals va incomodar el mandatari, però més ho va fer la seva eliminació, que va suposar deixar d’ingressar 30 milions d’euros. 

Els comptes no els surten als matalassers. Ni en les classificacions ni en un balanç que arrossega asteriscs. En el passat mercat d’estiu, l’Atlètic va intentar, sense èxit, la sortida de jugadors com Morata. Buscava, precisament, entre 30 i 40 milions per aconseguir el punt d’equilibri. La Juventus es va negar a pagar els 35 de clàusula de recompra. 

En aquell període amb prou feines va aconseguir treure 5 milions per Renan Lodi per la seva cessió al Nottingham Forest amb compra obligatòria (30 milions), prop de 2 milions per Daniel Wass en el seu traspàs al Brondby i 200.000 euros per Manu Sánchez com a tarifa de préstec a Osasuna. Per contra, va invertir 20 milions en Nahuel Molina i 6,5 en Samuel Lino, al qual va cedir al València.

João i Giménez

Amb aquests dos dèficits encadenats, que sumarien 60 milions, l’entitat blanc-i-vermella es veurà obligada a guanyar en la pròxima finestra hivernal, o almenys ho intentarà, posant a l’aparador jugadors com Giménez, Correa, Cunha i Lemar. Són perfils amb mercat a l’estranger, malgrat el seu rendiment en la primera part de la temporada.

A més, després de l’eliminació europea, s’entén que amb la configuració de la plantilla n’hi ha prou per certificar una nova classificació per a la Champions en la Lliga i per avançar de ronda en la Copa del Rei, revaloritzada al ser l’única opció real de títol aquesta temporada.

Als efectius comentats, cal sumar un vers lliure com és João Félix. La situació del portuguès, cridat a ser jugador franquícia, depèn del seu agent Jorge Mendes, que li està buscant un forat en algun equip de la Premier o en el PSG. Un moviment que es produeix després dels continus vaivens de la seva relació amb Simeone. Espeternecs puntuals, com el que va permetre que l’Atlètic rescatés un punt contra l’Espanyol, no justifiquen els 120 milions que va costar el seu traspàs des del Benfica.

João es va esfumar del partit contra el Mallorca forçant una groga, la mateixa estratègia que va seguir Giménez, que continua formant parella amb Savic en l’eix de la defensa, malgrat les seves actuacions meditabundes en partits clau. Diversos equips de la Premier li van seguir la pista l’estiu passat, conscients de la necessitat de l’Atlètic. Va ser el cas del Chelsea, que va executar la renovació de la seva defensa. En menor mesura es van postular el Tottenham, per l’interès personal d’Antonio Conte, i el Manchester United, immers també en una revolució. Giménez té contracte fins a 2025 i una clàusula que rondaria els 120 milions.

No vamos a bajar los brazos 💪 ❤️⚪️ #UCL pic.twitter.com/VLtdozX3S5

— Jose Maria Gimenez (@JoseMaGimenez13) 12 de octubre de 2022

Correa, Cunha, Lemar

Per la seva banda, la traça d’Ángel Correa en el curs 2021-2022, que va tancar amb 13 gols i sis assistències en 49 partits, va cridar sobretot l’atenció de la Serie A italiana. Entre els que el van tenir al seu radar, segons la premsa italiana, hi havia equips com el Milan i la Fiorentina. Correa té contracte fins al juny del 2026 després d’haver renovat el gener d’aquest any. La clàusula de l’argentí, sense confirmació oficial, rondaria els 100 milions.

Són les mateixes xifres, tant en durada com en estimació, que es manegen per a Matheus Cunha. L’atacant brasiler va aterrar a Madrid a l’estiu del 2021 procedent del Hertha de Berlín per una mica més de 25 milions d’euros. Perquè aquesta operació sigui rendible, l’Atlètic hauria de treure’n més quantitat de diners.

Però les xifres de l’ariet, enfosquides pel rendiment dels seus companys, tampoc juguen al seu favor. Cunha va concloure el curs passat amb set gols en 37 partits i aquesta temporada encara no ha sigut capaç de marcar. De moment, l’entitat blanc-i-vermella no ha rebut l’interès informal de cap equip a part d’alguna aproximació. 

L’últim nom que l’Atlètic ha situat a la safata de sortida és el de Thomas Lemar. En òptimes condicions, el migcampista francès ha demostrat que és un actiu important en l’esquema de Simeone. Però els constants problemes físics han interromput la seva continuïtat. Amb tot, l’Atlètic explotaria l’efecte record del gal per posicionar-lo. Té temps i marge després d’acordar a l’estiu la seva renovació fins al 2027.

El Mundial com a aparador

Un dels factors multiplicadors per a les futures licitacions és el Mundial de Qatar. Giménez és un fix en les convocatòries de Diego Alonso a l’Uruguai, on, a més, ‘El profe’ Ortega exercirà de preparador físic durant el Mundial, «prestat» per l’Atlètic. João Félix és suplent habitual en les formacions de Fernando Santos a Portugal, tot i que la trajectòria de la selecció lusitana a Qatar marcarà el seu desenvolupament.

Correa sol entrar en les llistes de Scaloni –va passar la primera ronda de 32 jugadors– tot i que no té gaire presència en el camp. En el seu cas, el protagonisme ve determinat pel rol que exerceix en l’Atlètic. Aquesta temporada no passa de la categoria de revulsiu (és el 15è jugador de la plantilla en quantitat de minuts: 730). Cunha no ha sigut convocat per Tite malgrat que el Brasil tindrà nou davanters a Qatar, mentre que Lemar fa temps que està fora d’una selecció francesa on la competència és altíssima.

En canvi, Deschamps sí que ha convocat Antoine Griezmann, la transacció més beneficiosa que ha realitzat l’Atlètic en els últims temps. Després d’iniciar la temporada amb limitació de minuts a causa d’una clàusula que va impulsar el FC Barcelona, l’entitat blanc-i-vermella va arribar a un acord amb la blaugrana. A canvi d’uns 20 milions, el francès jugarà al Metropolitano, si compleix contracte, fins al juny del 2026. D’aquesta manera, va aconseguir rebaixar a la meitat la quantitat estipulada per l’opció de compra obligatòria.

«Deixeu-me treballar»

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El mercat d’hivern serà, per tant, de necessitats per a l’Atlètic. En la campanya passada, Simeone va perdre al gener Kieran Trippier, que va posar rumb al Newcastle. Aquesta sortida va provocar un forat que encara no s’ha tapat. A aquests desajustos s’han de sumarincorporacions fallides com la de Reguilón, que va debutar contra el Mallorca amb la samarreta dels meandres del Manzanares, que reflecteix bé el destí irregular pel qual discorre l’Atlètic en la pitjor temporada de la «dècada Simeone».

El tècnic argentí demana: «Deixeu-me treballar», com va dir Zidane en un moment difícil, però l’alt nivell d’exigència que ell mateix ha imposat durant aquests anys provoca que el club no pugui fer un pas enrere. Menys encara per mantenir el valor com a equip de primera fila mundial davant una futura venda per part de Miguel Ángel Gil Marín i Enrique Cerezo, una possibilitat que s’entreveu en l’horitzó.