Marc Márquez: història d’una resurrecció

27 anys després, 50 operacions més tard, gairebé 10.000 dies després (exactament 9.855) de sofriment continu, Alberto Puig, ara cap de Marc Márquez en l’equip Repsol Honda, t’ensenya la cama i et poses a tremolar, et venen esgarrifances. Si vols li pots veure fins i tot la tíbia. Puig ho va fer tot i més per tornar a córrer. Sí, va fer bogeries. I pot ser, sens dubte, que aquest calvari que encara arrossega aquell que estava cridat a ser campió del món en aquell lluent 1995 li hagi servit per a, finalment, encarrilar per fi l’operació definitiva, la d’«ara o mai» de qui tots consideren l’únic pilot que pot treure el Mundial de MotoGP del purgatori.

Va ser Puig qui va dir a Márquez, després del seu últim experiment a Mugello, que s’havia de posar en mans dels metges de la clínica Mayo, de Rochester, Minnesotta (EUA), on l’Alberto s’ha fet 15 de les 50 operacions que porta a la cama. I va ser el doctor espanyol Joaquín Sánchez Sotelo, resident a la Mayo, qui, després d’una simulació en 3D, el va trucar divendres al migdia i li va dir: «Deixa de fer bogeries, el teu húmer es mou, gira contínuament 33 graus sobre si mateix i no entenc com has pogut córrer i guanyar carreres en aquestes condicions. ¡Vine immediatament i t’opero!»

Húmer reconstruït

El dia abans, dijous, Márquez, amb el braç dret gairebé en angle recte, havia entrat al despatx de Puig, el seu cap, i li havia dit «provaré, Alberto, però així, en aquesta posició, no té sentit continuar corrent». Un dia després, Márquez volava rumb a la Mayo i es posava en mans de Sánchez Sotelo, que li va trencar l’húmer al quiròfan i l’hi va reconstruir durant quatre hores d’operació.

Immediatament, gairebé amb les vies penjant dels braços, Márquez es va instal·lar en un dels molts hotels que envolten la Mayo (a la clínica no volen pacients vivint el postoperatori) i va començar a comunicar-se amb el món via xarxes per mostrar el seu millor somriure. El doctor, en connexió amb els doctors Samuel Antuña i Ángel Cotorro, va traçar un procés de rehabilitació que s’ha complert com un rellotge: «El 25 d’agost, l’húmer ha d’estar soldat i curat».

I el 25 d’agost va esclatar l’alegria a casa dels Márquez Alentá. El whatsapp que Marc i Álex Márquez comparteixen amb els seus cosins es va convertir en una festa. El Marc podia augmentar el seu ritme d’entrenament i podia començar a pujar a una moto. «El cert», explica algú que no s’ha separat ni mig dia de Marc en els últims mesos, «és que tot just arribar a la seva nova residència a Madrid, al treure’s el cabestrell del braç i deixar-lo solt, paral·lel al seu cos, movent-lo melindrosament, em va dir: ‘¡uf!, Això ja és una altra cosa, aquí ha passat alguna cosa bona’. Normal; el Marc acumulava l’experiència de tres intervencions anteriors i sabia, intuïa, que aquesta havia sigut diferent, podia ser la bona». Com al final ha sigut.

Exhibició de coratge

El que va viure Márquez dimarts i dimecres a Misano, el circuit de Marco Simoncelli on el vuit vegades campió del món, el noi de 29 anys, que ha corregut 226 grans premis i n’ha guanyat 85, és a dir, el 37% dels que ha corregut, ha pujat al podi en més de la meitat de les vegades, ¡més de la meitat de les vegades! (57%), i ha aconseguit 90 ‘pole positions’, va fer tota una exhibició de coratge i passió posant-se a prova durant 100 voltes i aconseguint un dels millors cronos entre els campions, és la viva demostració no només que és al camí de tornar, sinó que, com reconeix la gent que dirigeix el campionat, «és l’heroi que necessitem, és la persona que més bé representa l’esperit de superació i passió per les carreres que emana d’aquest esport».

MotoGP necessita Marc Márquez. El món de les carreres necessita Marc Márquez. Es va esllanguir i es va jubilar de mala manera el mite Valentino Rossi, que ni tan sols apareix pels circuits, malgrat que li van regalar un equip a MotoGP; va aparèixer la pandèmia; es va lesionar Marc de gravetat i cap dels nous campions, ni el bo de Joan Mir ni el divertit Fabio Quartararo, al qual han nomenat ‘Cavaller de la Legió de França’ i ni tan sols ho va celebrar («¿però no farem una festa?», li va dir Carmelo Ezpeleta, cap del Mundial), han sabut mantenir la passió per les carreres que precisa un esport com aquest.

Tornar a néixer

«La sensació que tinc», va dir la setmana passada Márquez a un dels seus metges, «és que he tornat a néixer, he renascut. Aquesta operació, la medicina, la meva passió per les carreres, per fer allò que em diverteix per divertir els meus fans, per defensar el meu esport, m’ha ofert una nova oportunitat i no penso desaprofitar-ho: lluitaré per tornar a la primera línia del meu esport. Ho he passat tan malament, doctor. He viscut tan sol que ara tinc la sensació d’estar al paradís».

Els qui coneixen bé Márquez asseguren que ell, la mare Roser, el pare Julià, el seu germà Àlex, el seu assistent José Luis Martínez, el seu fisio Carlos J. García, els seus preparadors físics Genís Cuadros i Vicente Calvo, el seu enginyer Santi Hernández, els seus mecànics de confiança i, fins que van trencar, Emilio Alzamora, que era el seu mànager, mai van perdre la il·lusió del fet que, en efecte, aquesta seria l’operació bona. «Era o aquesta, o em retirava», van sentir dir al campió.

«Quan dic que tot just baixar de l’avió que el va portar dels EUA estava convençut que era la bona és perquè es va notar el braç a lloc», continua explicant la mateixa font. «Per això el procés de recuperació ha sigut dur, sacrificat, avorrit, etern, però reconfortant perquè milloràvem cada dia i sobretot perquè mai van aparèixer, com després de les altres tres intervencions, dolors estranys, inexplicables».

Veure plorar Marc

«Jo només li diré una cosa i, sisplau, no em citi. Jo el conec molt, molt, i mira que ell no es dona a conèixer a molta gent», explica una altra font del pàdoc, tremendament pròxima al campioníssim de Cervera. «Vostè veurà de Marc el que ell vulgui. Res més. Doncs bé, perquè tingui idea de la magnitud de la desesperació, soledat, dubtes i incerteses que ha patit al llarg d’aquests tres mesos, jo l’he vist plorar. I veure plorar el Marc, amic, és materialment impossible, que ho sàpiga».

Ningú sap si aquestes llàgrimes, fruit de la preocupació pel seu futur, per saber si tornaria a córrer, apareixeran en el documental que està preparant Amazon i que, casualment, únicament tenia com a final, com a objectiu, reflectir la temporada de tot un campió. Però aquest equip, mini equip, que no s’ha separat de Marc en tot l’any, s’ha trobat amb el dramàtic i cinèfil material que li ha proporcionat, sense buscar-ho, sense pretendre-ho, sense planejar-ho, la diplopia sorgida en la segona carrera, la remuntada d’Austin, l’operació després de Mugello, la seva recuperació, la tornada aquesta setmana en el test de Mugello i, potser sí, la seva reaparició, la setmana vinent, a Motorland (Aragó). És a dir, un altre documental, un milió de vegades més saborós i apassionant.

Great feelings! 😎🤤

-#MM93 pic.twitter.com/F4lnt55y40

— Marc Márquez (@marcmarquez93) 8 de septiembre de 2022

«Estem davant un lluitador, davant un gladiador, davant un apassionat de la seva professió», explica un dels seus caps a Honda. «Si et fiques al seu cap, pots imaginar-te el que ha viscut. Creia que no tornaria a córrer i allà està, havent assumit viatjar sol als EUA, entrar de nou en un quiròfan, operar-se una altra vegada, una altra rehabilitació i tornar a intentar-ho. I, mentrestant, veure com d’altres guanyen carreres i títols que, no ens enganyem, ell hauria guanyat amb una mà perquè és, amb diferència, el millor dels millors. Ho sento, però això deu ser frustrant».

Núvol de felicitat

«Fa dos mesos», en efecte, «estava desolat, desencisat. Treballava molt en el gimnàs, però sol, trencat mentalment», assenyala el doctor a qui va dir que l’havia tornat a la vida. «Ara està en un núvol de felicitat i seria bo frenar-lo una mica, però no seré jo qui ho intenti, no». La brillantor actual dels seus ulls demostra també el que ha patit. Aquest somriure el delata. Fa temps que li van deixar d’importar els diners, la fama, la glòria. Li importa el que sempre ha estimat: córrer, disfrutar sobre la moto i fer disfrutar els altres».

Back on the bike, test done! ✅

Muy contento de haber podido rodar tantas vueltas, buenas sensaciones, toca trabajar para encontrar el ritmo. Completar estos días es un gran paso en mi recuperación. Ahora a esperar sensaciones del brazo y decidir los próximos pasos.

-#MM93 pic.twitter.com/AAOuvcyfmp

— Marc Márquez (@marcmarquez93) 7 de septiembre de 2022

Puig diu d’ell que és «el Michael Jordan de les motos». Hernández, el seu enginyer, que és «el Leo Messi de les motos». «Jo no sé qui és, però és el noi que va canviar la manera de córrer en MotoGP. Fins que va arribar Marc no es podia clavar el tren davanter a l’entrar en la corba, ¡però ell va demostrar que sí que es podia!, per això ha sigut el mestre dels deu últims anys. ¡Tant de bo torni aviat a les carreres i m’ajudi a frenar Ducati».

«Si he de posar-me de genolls perquè em doni un cop de mà per guanyar el títol, m’hi posaré, necessito que Marc m’ajudi», explica el veterà Aleix Espargaró, convençut que l’aparició del Marc canviarà les carreres. «Sé que ja està preparat per tornar, l’espero a l’Aragó. Serà divertit. La millor manera de posar-se en forma és corrent grans premis i el Marc és tot un campió», diu Pecco Bagnaia, líder de la marca de Borgo Panigale.

Abans que res, molta calma

No és fàcil competir evadint-se de l’atmosfera de les carreres, que és, diuen, el que pretén Marc si torna, la setmana que ve, a l’Aragó. «Si torna és perquè pot. I, si pot, els farà patir», diuen a la carpa de Dorna, organitzadora del Mundial. «Jo només li demano calma, molta calma. El Marc ha comès moltes estupideses com aquestes en els últims anys, després de les seves últimes operacions, i les ha pagat injustament. Jo també vull que aquesta sigui la vegada definitiva. Necessitem el millor Marc Márquez, el campió, el mestre, el guanyador, l’invencible, així que li demanaria una mica de calma quan torni», explica l’italià Carlo Pernat, descobridor de Valentino Rossi i actual mànager, entre d’altres, del gran Enea Bastianini.

Hi ha, sens dubte, un problema afegit al viacrucis de Márquez, que sembla que ja està complint les seves últimes estacions: Honda està desesperada, viu una de les seves èpoques més nefastes. Només dir que Marc, que s’ha perdut vuit carreres, és a dir, més de la meitat del campionat, és el seu millor pilot, amb 60 punts, per davant dels altres tres pilots oficials (Pol Espargaró, Àlex Márquez i Takaaki Nakagami) està tota dita ¿no? «Jo no soc l’‘home miracle’, ¡ni parlar-ne! Els miracles els pots fer un dia, dos o tres en una, dues o tres carreres; salvar una, dues o tres caigudes, guanyar un, dos o tres grans premis amb una proesa, però els títols els guanya una fàbrica, un projecte, una moto, un equip, tots, i encara no estem en aquesta circumstància. La part bona és que Honda mai ha entrat en pànic i està reaccionant». Però, sisplau, deixin de dir només jo obraré el miracle».

Ruptura amistosa

El miracle que sí que obrarà Marc Márquez és el de la transformació de la seva imatge. MM93 ha decidit posar-se en mans dels que més saben i «després del desgast normal amb el pas dels anys, passa fins i tot en els matrimonis», Marc ha trencat, amistosament (se suposa, poc se sap d’això i mai se sabrà), amb Emilio Alzamora, l’home que el va convertir en campió i va començar a guiar els seus passos des dels 12 anys.

Diguem-ho clarament: Marc Márquez creu que la seva imatge, els seus èxits, el seu somriure, el seu estil, la seva particular manera d’afrontar les carreres, la seva vida en el pàdoc, ser un líder entre els seus, ha de tenir més eco a nivell mediàtic i sobretot a les xarxes socials, el núvol, el món que mou el món. I per això ha escollit com a nou mànager un expert del màrqueting, vinculat a Red Bull, Jaime ‘Jimmy’ Martínez, que ha rebut el vistiplau de la seva companyia per dedicar-se en cos i ànima al campió de Cervera.

I ja hi ha qui explica que un dels desitjos, gairebé somni, perfectament realitzable, ja veuran, és clonar l’espectacular ‘marea taronja’ que Jos Verstappen, pare de Max, el flamant campió de F-1, instal·la, construeix i sobretot visualitza a través de la retransmissió televisiva de cada GP de F-1. Marc vol una ‘marea vermella’, el poble del 93, en cada circuit i ‘Jimmy’ ja s’ha posat mans a l’obra, sens dubte en companyia del bo, de l’extraordinari, del meravellós Ramón Márquez, l’oncle de Marc que es cuida del seu club de fans.

De tornada

Aquell divendres de Mugello, quan Sánchez Sotelo el va trucar al migdia i li va dir «¡vine ja!», Márquez acabava de dir-li que no podia més. «Doctor, no val la pena continuar així. El sofriment és molt més gran que la diversió, molt més gran que el sentit de córrer, de disfrutar». I Márquez va volar cap a la Mayo, els quiròfans que coneix de memòria, a cegues, Alberto Puig.

I, ara, 95 dies després, Marc ha tornat. «Però res d’èpiques, sisplau, encara em queda una estona per ser el que vaig ser. Si ho torno a ser. L’únic que vull és pilotar de manera natural. Arribar a la corba i no haver de pensar com he de col·locar el braç dret perquè no em faci mal. Vull disfrutar oblidant-me de l’húmer». Això és tot».

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Una cosa està clara: Honda s’haurà de treure de la màniga una gran moto o almenys una moto competitiva perquè MM93 hi posi la resta. Com sempre. Altrament, tot el pàdoc, inclòs algun dels caps suprems del ‘team’ Repsol Honda, pensa que Marc, amb contracte fins a finals del 2024, trencarà el seu acord amb la firma alada i s’escaparà a un altre equip per poder guanyar el 2024 amb una altra moto.

Com va escriure Ramón Márquez al seu Twitter dimecres: «La rendició mai ha sigut una opció».