Les filles de la Barcelona olímpica, a la conquesta del softbol europeu

Espanya mai ha passat del tercer lloc en aquest tipus de cites. De fet, els protagonistes ni tan sols recorden aquella medalla. «Fa anys es va aconseguir un bronze, però en aquells europeus hi competien poques seleccions i encara no havia arribat la influència de les jugadores americanes», explica per a EL PERIÓDICO Orel Morales, seleccionador espanyol.

Nascut a Cuba, la seva relació amb el softbol li va venir per tradició. I perquè, com diu, és «un cosí germà del beisbol». Explica que les diferències entre tots dos esports són mínimes i se centren en la mida de la pilota i del camp. «La pilota de beisbol és més petita i com que corre més, el camp és més gran. O com dic normalment, en el softbol tot es desenvolupa en un espai més petit i en un temps més curt». Hi ha també alguna diferència tàctica, com la manera de llançar de les ‘pitcher’. Tot i que potser la gran singularitat del softbol és que és un esport majoritàriament femení.

Un esport molt femení

Existeix la modalitat masculina, però la majoria de llicències són de dones, segurament perquè quan l’esport va ser olímpic ho va ser en categoria femenina. Per això, aquí mai hi han faltat referents. «En el futbol ara totes les nenes volen ser Alexia, en el softbol fa temps que totes somien a ser com les grans jugadores americanes que veuen en els Jocs Olímpics», reflexiona el reelegit president de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol, Jordi Vallès, que ha apostat amb força per l’esport femení i ha vist créixer el softbol en llicències i visibilitat.

El que segurament faltava fins al moment eren instal·lacions i referents nacionals. Cosa que es va començar a equilibrar amb els Jocs Olímpics de Barcelona-92. També amb la multiculturalitat i immigració del país.

El gran esdeveniment esportiu que va canviar per sempre la capital catalana també va ser un canvi de rumb en la vida de molts nens i nenes. Aquest va ser el cas de Bea Pareja, una de les internacionals que intentaran conquerir Europa a partir de demà. «En el meu cas i crec que en el de la majoria, l’aposta pel softbol va ser totalment fortuïta i casual. El fet és que em vaig criar a Bellvitge i per a les olimpíades del 92 hi van construir un camp de beisbol que després va ocupar el club Hércules Hospitalet. El meu germà, per fer una cosa diferent, va decidir apuntar-se i jo, després que m’insistissin totes les mares em vaig acabar animant. No hi va haver marxa enrere».

Perquè el softbol la va enganxar tant que va deixar la natació i va preferir entrenar i no competir que dedicar-se a una altra cosa. Sacrifici que ha anat arrossegant des de la infantesa a la vida adulta. Primer, compaginant estudis i esport d’alt rendiment en el centre de tecnificació de Sant Cugat. Després, intentant ser professional sense viure d’això. «Sempre dic que soc professional de cor perquè m’entreno cada dia sabent que no em dona per a viure», explica Bea, que juga diàriament el partit en el qual tots voldríem guanyar. Mentre es prepara per a aquest Europeu, Bea fa la seva tesi doctoral i investiga noves teràpies contra el càncer de pàncrees. Ho fa lluny del seu equip, al qual s’uneix només els caps de setmana per competir.

Oportunitat per al canvi

Per això, després de tot un any exercitant-se a l’ombra i amb la companyia del seu marit creu que ara és hora de divertir-se i divertir. Perquè tant ella com les seves companyes estan convençudes que aquesta Eurocopa pot ser la del canvi. També que qualsevol que les vegi s’enganxarà ràpid a l’esport. «Tenim ganes de medalla des de fa anys i jugar a casa incrementa aquestes ganes», reflexiona Bea Pareja.

També Bea Alonso, una altra de les internacionals convençudes que lluitaran per la medalla. «L’equip no té límits i ja és conegut a Europa, ens hem guanyat el respecte de les rivals, així que només és qüestió de temps», assegura. El seu entrenador no hi discrepa. «L’objectiu és lluitar per les medalles, en els últims dos europeus ens hi vam quedar a les portes i vam aconseguir un cinquè lloc. És hora de fer el que ja han aconseguit algunes categories inferiors i mirar de tu a tu les grans potències com Itàlia, Holanda i la República Txeca».

Sense nord-americanes

Espanya, a més, ho intentarà sense nord-americanes, una dinàmica cada vegada més habitual al Vell Continent. «Tenim dues jugadores veneçolanes però que fa cinc anys que viuen i treballen a Espanya. Altres seleccions com Israel, la Gran Bretanya i Irlanda s’han convertit en potències amb la plantilla plena de nord-americanes que viuen a Amèrica però que tenen passaport europeu».

Notícies relacionades

El Barça segueix en caiguda lliure i naufraga contra un Mònaco en crisi (93-86)

El Girona pesca al Bernabéu davant un Reial Madrid en ruïnes

Aquí no n’hi ha, tot i que també és cert que la multiculturalitat ja ha aterrat a la selecció. «En les de categories inferiors ja hi ha moltes nenes filles de veneçolans, cubans i dominicans establerts a Espanya. La riquesa de la societat ens farà més fortes».

Tot i que abans que aquestes nenes arribin a l’absoluta és hora que les filles de la Barcelona olímpica prenguin la ciutat. I converteixin la feina i l’aposta de federacions i clubs en una realitat. És moment de tocar medalla. També, d’obrir pas a un esport que fa temps es va instal·lar a Catalunya, i que comença a créixer amb força a València, Madrid i el País Basc. És el moment de les dones. El del softbol.