Caster Semenya, eliminada dels 5.000 en la seva tornada a un Mundial

Abans de complir-se el segon km en la primera sèrie, el grup es va trencar, al ritme que marcava la japonesa Ririka Hironaka, i Semenya, massa corpulenta per a una prova de fons, va formar en el del darrere. Va acabar tretzena amb un temps de 15:46.12, a gairebé un minut de la vencedora, l’etíop Gudaf Tsegay (14:52.64). A la final passaven les cinc primeres i cinc més per temps.

Des dels Mundials de Londres 2017, en els quals va obtenir la seva última medalla d’or en 800, Semenya no ha pogut tornar a competir en la seva prova. L’hi impedeix el seu excés de testosterona i la seva negativa a medicar-se per reduir-lo als límits (5 nanomoles per litre de sang) que des del 2019 exigeix World Athletics a les dones per competir en categoria femenina.

Pugna legal

D’acord amb la normativa en vigor, les atletes han de mantenir els seus nivells de testosterona per sota d’aquesta xifra durant un període continuat d’almenys sis mesos si volen competir en distàncies compreses entre els 400 metres i la milla (1.609 metres).

Notícies relacionades

Mohamed Katir, bronze el 1.500 en el Mundial d’Oregon

"Aquest any em penedeixo de no haver-hi anat"

Semenya, de 31 anys, considerada una heroïna a Sud-àfrica, és el cas més conegut d’atleta amb hiperandroginisme. Des de fa tres anys manté una pugna legal amb World Athletics, organització que acusa d’imposar regles discriminatòries, contràries als drets humans i antiètiques, ja que obliguen persones sanes a medicar-se per competir.

Per mantenir-se a les pistes sense sotmetre’s a tractament, Semenya va decidir canviar el seu perfil de corredora i intentar adaptar-se a altres especialitats no afectades per aquesta normativa, però de moment no ha aconseguit destacar en els 200 metres ni en els 5.000.