La pilot Ana Barreras: «Competir en la Copa Saxo contra 100 pilots no m’espanta. Em motiva»

«Mama, seré pilot». Aquestes van ser les paraules que Ana Barreras va dir a la seva mare la primera vegada que va veure en directe una competició de ral·lis. Molts no la van prendre seriosament. Llavors tenia 27 anys i no havia agafat un cotxe de curses en la seva vida. No obstant, tan sols un any després ja estava competint en el Campionat d’Espanya de Resistència (CER) i aconseguint el seu primer podi en la tercera posició de la seva categoria.

«Des de la primera ‘passada’ que vaig veure en aquell ral·li se’m van posar els pèls de punta i li vaig dir a la meva mare: ¿Com és que no m’heu posat des de petita a córrer?», explica amb un somriure. Ana va començar jugant a golf, però la genètica va acabar fent de les seves. Filla de Guillermo Barreras, campió d’Espanya de Ral·lis de Terra el 1985, i d’Ana Barbero, pionera de l’automobilisme femení que compta en el seu palmarès amb el campionat de Galícia de Ral·lis de Terra de 1992, el soroll de motors i l’olor de gasolina corren per les seves venes fins i tot des d’abans de néixer, quan anava a la panxa de la seva mare mentre aquesta competia en l’emblemàtic circuit de Paul Ricard.

«Tot i que els meus pares han sigut tots dos pilots, fins fa cinc anys no havia tingut cap contacte amb el món del motor», explica Ana, que va apostar per seguir els passos dels seus progenitors després d’acompanyar la seva mare a una carrera de la Copa Aygo, en la qual Barbero dirigia un dels equips.

Segura de si mateixa i amb els peus a la terra, Ana sabia que entrar al món de l’automobilisme no seria fàcil. «Els inicis van ser difícils, perquè és un món que exigeix molts ajuts econòmics i la repercussió mediàtica, en aquest tipus de proves esportives, dificulta la implicació per part de les marques. Va ser un desafiament, però molt il·lusionant», confessa.

Ara es prepara per competir en el Campionat d’Espanya de Citroën Saxo, en el qual participen un total de 101 pilots entre les quals ella seria l’única dona. Un desafiament que, lluny d’espantar-la, la motiva molt. «Estic intentant aconseguir els diners necessaris per poder afrontar la temporada i tot i que no està sent fàcil perquè encara em falten patrocinis, no deixaré de lluitar fins a aconseguir-ho», afirma Ana.

Un repte al seu abast

Participar en la Copa Saxo és ara com ara el seu principal repte, i sap que, en cas d’aconseguir entrar en la competició, tindria moltes opcions de fer un gran paper. Al ser una copa monomarca en què tots corren amb el mateix model de cotxe és la destresa del pilot la que marca la diferència, i allà, en la pura competició, és on Ana se sent més forta.

«La meva millor qualitat com a pilot és la meva manera de competir. Sé gestionar bé les carreres. Quan surto a la qualificació de vegades sento que no soc capaç de treure tot el meu potencial, però que en canvi, quan estic a la graella de sortida i ja estan els llums a punt d’encendre’s és com si em sortís una guerrera de dins i apareix la meva millor versió. Allà és quan deixo de pensar i em centro a conduir», afirma Ana.

En el seu palmarès compta amb un tercer lloc al Circuit de Ricardo Tormo en el Campionat d’Espanya Resistència del 2017, dues primeres posicions en la categoria dones del Campionat Kobe Motor 2018, una quarta plaça en la general del Campionat Kobe Motor al Jarama i la Pole i un segon lloc al Trofeu de Nadal del Jarama el 2020. Però no es vol quedar allà. En vol més.

«Vull continuar aprenent i el més important per continuar formant-me és ser allà. Una monomarca d’aquestes característiques, amb tanta participació de pilots d’alt nivell on et mesures de tu a tu, és la copa perfecta per continuar progressant en la meva carrera esportiva i l’avantsala per poder arribar a competir en copes superiors», explica la pilot, que segueix immersa en la recerca de l’ajut econòmic que necessita per poder competir en el prestigiós campionat, on serà l’única dona entre un centenar de pilots homes.

Malgrat l’aclaparadora dada de participació masculina davant la femenina, Ana no vol parlar de masclisme, tot i que sí que admet algunes diferències en el tracte que reben homes i dones. «Aconseguir patrocinis en l’automobilisme és difícil per a tothom, però sí que és veritat que hi ha alguna diferència. En el cas de les dones, de vegades busquen més una imatge i no es valora tant el palmarès. En canvi, a un home el primer que se li pregunta és si té opcions per guanyar. Hauria de mesurar-se tot amb el mateix criteri», explica Ana.

El seu referent i el seu suport

Ana Barbero, la seva mare, és el seu referent i el seu principal suport. Veure-les juntes dins d’un cotxe és una delícia. L’explosivitat d’Ana filla contrasta amb la calma que transmet Ana mare, però totes dues tenen una frase recurrent que demostra que el gust per la velocitat és una cosa que tenen en comú: «A fons».

Barbero és un dels grans noms de l’automobilisme espanyol. No només per ser de les primeres dones a atrevir-se a posar-se als comandaments d’un cotxe de curses, també per haver aconseguit competir amb bons resultats en proves tan importants com el ral·li de Montecarlo o guanyar un campionat absolut de Terra, a Galícia el 1992.

Notícies relacionades

Marc Márquez s’exhibeix a l’Aragó de principi a final

La Volta femenina es consolida en el calendari internacional

«Ser un referent no s’hauria de limitar únicament a ser una imatge de la teva millor versió, sinó un exemple de treball, de lluita, de superació i sobretot de valors. I això és la meva mare per a mi. L’admiro i li dono gràcies a la vida per aquest regal i gran referent», explica Ana.

Pots seguir Ana Barreras en els seus perfils de xarxes socials: Instagram | Linkedin | Twitter