L’inusual cas de l’Europa Juvenil: un ‘staff’ tècnic de gairebé tot dones

Destacat és també que quatre dels cinc components que conformen l’‘staff’ siguin dones, i ho és perquè es tracta d’un fet inèdit en la Preferent Juvenil. «Com a dona i amant del futbol és una cosa bonica perquè és complicat de veure. Cada vegada és més comú i tant de bo es vagi normalitzant. És un orgull pertànyer a aquest equip. Tant de bo poder continuar juntes perquè construir això no és fàcil», comenta Elba de Vega, preparadora física.

«La part dolenta és que moltes vegades ens hem sentit menyspreades per ser dones dirigint un equip», diu Pili Porta, segona entrenadora, a la qual cosa assenteix Judith Acedo, preparadora física, amb un «cada setmana» per tornar a passar el testimoni a la segona entrenadora: «Sempre hi ha algú que es veu amb la llibertat de dir segons què per ser dones. L’altre dia a la Nany (tècnica) li treuen una groga per protestar i a l’entrenador rival, pel mateix, no».

Un cos tècnic que obre camí

Un cos tècnic que obre camí«Curiosament quan anem a un camp sempre se solen dirigir a Yannick –el cinquè membre del cos tècnic– com si ell fos l’entrenador. Estaria bé que no fos especial parlar que hi ha un cos tècnic de quatre dones. Jo no treballo amb cap de les tres per ser dona, sinó perquè penso que són les millors i les que millor em complementen», intervé Nany Haces.

«Estaria bé estar obrint camí», diu Pili Porta, a la qual s’afegeix Nany Haces per reflexionar: «Estaria bé que l’estiguéssim obrint perquè el treball és bo i no per ser dones. Prefereixo que la gent digui ‘que bé que treballa aquest ‘staff’ i, ostres, són dones’ i no que diguin ‘són dones, a veure com treballen’. A mi m’agradaria apostar per una manera de treballar i no pel gènere». Com diu Elba de Vega, «és qüestió de contractar professionals».

«La idea està una mica distorsionada i com que no veus dones en primera línia sembla que no valen. Falta gent valenta en els clubs, sobretot entre els qui el dirigeixen. Gent que tingui temps per veure la feina que es fa. Si les dones no estan al màxim nivell i tu només busques el màxim nivell la realitat és que mai hi haurà dones. En la base hi ha molt bona gent per fer el salt, només cal anar a veure-les», sentencia Nany Haces.

Un rècord de màxima dificultat

Un rècord de màxima dificultatPili Porta cataloga el que està passant al Juvenil A femení de l’Europa com a «petit miracle», a la qual cosa Nany Haces apunta: «Hem fet una cosa que no havia vist mai en els anys que fa que soc aquí. No perdre cap partit en una lliga amb equips amb més recursos que donen peu a tenir jugadores diferencials».

L’aventura va arrencar a l’estiu amb deu incorporacions. «És la temporada que començava amb més dubtes. Ni en els millors somnis pensàvem arribar aquí», valora Haces. També van incorporar Elba de Vega, que havia estat al primer equip, per portar la preparació física al costat de Judith Acedo, que compleix la seva tercera temporada en el club: «Quan m’ho van proposar no ho vaig dubtar, era una oportunitat. Treballar juntes, aprendre i ser a l’Europa. Ha sigut molt fàcil i suportable perquè tenim molta comunicació. Ha sigut com una alfombra vermella».

⚙️ Rotatives en marxa!

🗞️ Aquest cap de setmana surt el número de febrer de L'Escapvlat: protagonisme pel Juvenil A femení, entrevista a l'entrenador de porters del Primer Equip masculí, el recorregut de Sant Medir i molt més!#futbolcat #futfemcat #ViladeGràcia #SagradaFamília pic.twitter.com/ghUVDL17g5

— Club Esportiu Europa (@CEEuropa) 18 de febrero de 2022

«La pretemporada va generar moltes expectatives, que es van ajuntar amb la victòria davant el Barça en la primera jornada», recorda Nany Haces. Després d’allò, l’Europa va tenir un tram de temporada complex on va haver de resoldre fins a set enfrontaments en els últims minuts: «Els següents resultats ens van fer posar els peus a terra perquè vam veure que estàvem en una fase molt inicial del que volíem. Ara som fortes perquè al principi vam tenir partits que es van encallar i ens vam deixar punts en camps en què no ens els hauríem d’haver deixat. Sabem viure en l’adversitat conscients que fins a l’últim minut pot passar de tot».

Un procés de molt treball esportiu complementat amb el psicològic, una cosa que ha recaigut més sobre Pili Porta, Elba de Vega i Judith Acedo, tal com reconeix aquesta última: «Hi ha molta diferència entre jugadores pel que fa a edat i mentalitat. Algunes són més madures que d’altres i aquesta fusió ens ha ajudat a trobar l’equilibri». «Per moments les emocions ens han fet tenir una visió distorsionada perquè en realitat érem un rival vulnerable i qualsevol, si no estàvem bé, ens podia guanyar», puntualitza Haces.

Fi a la imbatibilitat

Notícies relacionades

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

"Chen deixa un club sanejat"

Fi a la imbatibilitatLa ratxa d’imbatibilitat va acabar en el primer partit de la segona volta davant el Barça en el Nou Sardenya. «Va ser una derrota dolorosa pel resultat», concorden les quatre. De nou van aflorar els dubtes, augmentats dos partits més tard amb la derrota al camp del Girona (1-0). No ha sigut fins aquest cap de setmana, aconseguint una folgada victòria en el camp del Llevant Les Planes per 0-3, que l’equip ha tornat a la bona línia. Malgrat la importància que es donen als resultats, el cos tècnic assegura que l’objectiu mai ha passat per guanyar la Lliga a final de temporada.

«La recompensa més gran és veure com jugadores que l’any passat estaven desmotivades ara han recuperat les ganes. El clima que es respira aquí, amb el primer equip pendent d’elles, fa que estiguin en la situació ideal per treure el seu millor rendiment», diu Haces. Una cosa que comparteix Pili Porta des de la seva perspectiva de segona entrenadora i segona capitana del primer equip: «També és una recompensa veure com les jugadores que has entrenat venen a ajudar-nos cada cap de setmana». «Que les futbolistes del Juvenil A estiguin sent titulars amb el primer equip de l’Europa que s’està jugant la lliga és espectacular», sentència orgullosa Haces.