Carlos Molina reviu, emocionat, el seu viatge per Ucraïna per deixar enrere l’horror

El jugador d’handbol cordovès Carlos Molina ha recordat aquest divendres el seu viatge per sortir d’Ucraïna  i deixar enrere l’horror de la guerra amb el lament de veure com molts dels seus companys i altres amics s’havien de quedar allà.

Molina (Còrdova, 1991) ha ofert una conferència de premsa a Logronyo –on es va casar quan jugava a l’equip de la ciutat– per respondre als mitjans de comunicació que s’han interessat per la seva situació en els últims dies, des que Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna, on ell jugava ara, al Motor Zapoíjia.

El jugador de balonmano Carlos Molina, emocionado tras volver de Ucrania: "Yo ahora no estoy para jugar, en lo último que pienso es en coger una pelota. Por respeto a mis compañeros que están sin poder salir de Ucrania no me puedo permitir jugar" https://t.co/EpKNdJrtAc pic.twitter.com/TaM193vMH7

— Europa Press (@europapress) 4 de marzo de 2022

El jugador cordovès, visiblement emocionat en molts moments, ha recordat una experiència d’una setmana en la qual ha viscut «coses increïbles»: des del comiat de molts pares que deixaven els seus fills a la frontera a haver de regalar el seu cotxe per poder passar un control militar.

Ha recalcat el seu agraïment al jugador lituà Aidenas Malasinskas –amb qui va coincidir en la seva etapa a Logronyo i ara a l’equip ucraïnès–, «que ha sigut com un pare».

«Sí que he sentit el carinyo de molts companys i amics, que semblava que empenyien el cotxe», i «després de passar-ho molt malament, ara el que em ve més de gust és estar amb la família i estar tranquil», ha dit, mentre mirava la seva dona i el seu fill i reconeixia que ara mateix no pensa en el seu futur com a jugador, «també per respecte als companys que s’han quedat allà».

Ha relatat com, tot i que feia més d’un mes que es parlava del que podia passar, «ens deien que la situació no era crítica», tot i que després de jugar a Polònia en un partit de la Lliga de Campions «nosaltres ens volíem quedar però el club ens va dir que tornéssim, i quan vam aterrar a Kíev van evacuar l’aeroport» perquè ja havia començat la guerra.

Després d’escoltar les primeres explosions els van portar a un hotel i després van viatjar per carretera a Zaporíjia, a més de vuit hores de la capital. «Després de dormir una mica, em va despertar una veïna per dir-me que havíem de baixar al refugi».

Poc després es va plantejar que «havia de sortir d’allà fos com fos» junt amb dos companys seus, Malasinskas i un altre bielorús. Els esperava un viatge de més de mil quilòmetres que van fer en sis dies.

«Els nostres cotxes van ser la clau de pas»

Quan eren a prop de la frontera, l’ambaixada lituana va posar en contacte el seu company amb un compatriota que era més a prop de Polònia i intentar dirigir-se cap a ell. «Els nostres cotxes van ser la clau de pas», perquè «vam dir al punt de control que els hi donaríem si ens deixaven passar», per això «a mitjanit vam pujar [al vehicle] amb aquest senyor lituà i vam poder sortir d’Ucraïna»

«He tingut molta sort d’haver pogut viatjar amb Malasinskas, que va ser qui em va dir que un cotxe no era important, que era prioritari sortir», ha recalcat. El jugador també ha fet broma amb l’anècdota que a les nits, quan baixava la temperatura, s’apropava al seu amic per entrar en calor.

Ha recordat com «hem vist dones que caminaven 30 quilòmetres amb els seus fills i pares acomiadant-se de nens amb llàgrimes als ulls». «Ells sí que són herois», ha afirmat, mentre intentava contenir l’emoció.

Per ell, aquesta setmana «ha sigut com un mes; no la desitjo a ningú, per les coses dramàtiques que he vist» i «sobretot pels companys que he deixat enrere. Tinc por del que els hagi pogut passar».

Aquesta matinada li ha arribat la notícia que el fisioterapeuta del seu club ha aconseguit passar la frontera amb la seva família i amb un ciutadà espanyol a qui el cordovès va ajudar a contactar «perquè és el mínim que podia fer».

Molina ha mantingut contacte amb algun dels seus companys ucraïnesos i ha explicat que a Zaporíjia la situació està més tranquil·la «del que es diu», perquè sí que és cert que allà hi ha la central nuclear més gran d’Europa i «s’ha provocat un incendi al costat», però «no a la central», com s’ha arribat a publicar.

«M’han dit que és una notícia falsa, però també que els russos han generat l’incendi perquè tothom vegi que van a totes», ha afirmat.

Ajuda a Ucraïna

Notícies relacionades

Kyrgios i Sabalenka se citen avui en una altra Batalla dels Sexes

Carolina Marín "col·lapsa" i anuncia que s’aïlla de les xarxes per salut mental

Respecte a la possibilitat d’enviar ajuda a Ucraïna, «necessiten sobretot menjar, medecines, benes, gases i material mèdic», tot i que «de moment tot es queda a la frontera, no saben com passar-lo, perquè els fa por que si es forma un dispositiu humanitari amb militars, Putin ho entengui com la gota que faci vessar el got i provoqui una catàstrofe».

«Ara mateix la guerra està sent estratègica per omplir infondre por i desesperació al poble ucraïnès», ha lamentat el jugador andalús, que ha agraït al cuiner José Andrés i al seleccionador de futbol femení d’Ucraïna, Lluís Cortés, que s’haguessin portat tan bé amb ell, «a més de molta gent a qui no coneixia», però «també als que només volien posar-se una medalla», ha conclòs Carlos Molina.