Rayo-Espanyol (1-0)

Un autogol de Cabrera castiga l’Espanyol a Vallecas

  • El Rayo, el millor local de la Lliga, va sumar una merescuda victòria davant els periquitos, que es van despertar massa tard i continuen sense guanyar fora de casa (3 punts de 24).

Un autogol de Cabrera castiga l’Espanyol a Vallecas

RCDE

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

L’Espanyol va arribar massa tard a Vallecas. Va estar 75 minuts sobre la gespa a mercè del seu rival i només va aprofitar el cansament del Rayo per buscar amb tenacitat un empat que mai va arribar (1-0). Els dos clubs van reforçar les seves estadístiques prèvies al duel. L’admirable quadro madrileny continua sent el millor local de la Lliga i els blanc-i-blaus continuen sense vèncer fora de casa, amb 3 punts de 24 de possibles (tres empats), un balanç que permet aspirar a poc més que la permanència. El Llevant, a Cornellà, i el Celta, a Vigo, seran les dues últimes proves a la Lliga del 2021. 

Veient la resposta de l’equip en el tram final del partit resulta especialment dolorosa la derrota d’aquest diumenge. La imatge de l’Espanyol va ser notable en el desenllaç, però decebedora en la resta del xoc. El Rayo va ser més intens, va creure sempre en les seves possibilitats i va aconseguir una victòria més, la setena en vuit partits com a local, un registre impressionant per tractar-se del club amb menys pressupost de Primera. La seva afició pot estar molt orgullosa de la plaça europea que ocupa actualment el seu equip.

Onze de gala

Els dos clubs tornaven a retrobar-se en circumstàncies molt diferents a les del curs passat, quan van coincidir a Segona. El Rayo va ser, al costat del Girona, l’únic equip capaç de doblegar l’Espanyol en les dues cites a la categoria de plata (1-0 i 2-3). Això sí, va patir més per aconseguir l’ascens. Mentre els periquitos van pujar amb certa comoditat i com a campions, els de Vallecas van haver d’esperar fins a la final del ‘play-off’ davant el Girona.

A Primera viuen temps d’il·lusió i van per la zona mitjana-alta sense angoixes. El tècnic valencià va apostar pel seu onze de gala amb només un supervivent de l’alineació de la Copa a Cantàbria: el central Sergi Gómez. El Rayo també va reservar els seus millors homes a Guijuelo, on va aconseguir el passi en els penals dijous.

Ensurt de Darder

Des del primer moment es va veure més fresc un Rayo que s’anima davant la seva gent. El primer ensurt se’l va emportar Darder en un xoc amb Yangel Herrera que va estar a prop de treure’l del partit (m. 11). El centrecampista va tornar amb un aparatós embenat després de rebre grapes a la cella. 

«Estem fastiguejats. Sabíem que veníem a un camp difícil, però vam tenir ocasions al final. És una pena»

Vicente Moreno / Entrenador de l’Espanyol

Poca història va tenir la posada en escena de l’Espanyol per l’estadi del carrer del Payaso Fofó. Un cop de cap de Raúl de Tomás repel·lit per Dimitrievski (m. 23) va ser l’únic ressenyable de l’atac periquito abans de l’escomesa final. El Rayo, ambiciós i tenaç, va generar perill una vegada i una altra per la banda esquerra. Els García, Fran i Álvaro, es van donar un homenatge per aquest carril. Aleix Vidal va patir horrors i tampoc va rebre excessives ajudes en la cobertura. 

Reacció tardana

Va arribar miraculosament imbatut al descans l’Espanyol malgrat les ocasions de Trejo, Catena i Isi, però era qüestió de temps. La insistència local va trobar premi en una nova arribada per l’esquerra d’Álvaro que va acabar amb un autogol de Cabrera (m. 54).

Notícies relacionades

Vicente Moreno va agitar l’arbre a la recerca d’una reacció que només va arribar en l’últim quart d’hora. Dos xuts de Puado (m. 75 i 85) i un de Pedrosa (m. 80) van acostar l’Espanyol a l’empat, però el Rayo va resistir en un tancament amb tangana inclosa.  

Rayo, 1; Espanyol, 0

Temes:

Espanyol