El debat del segle en l’esport: ¿qui pot competir en categoria femenina?

Un dels principals reptes de l’esport  mundial de cara a les pròximes dècades consisteix a resoldre la falta d’equivalència entre les múltiples identitats sexuals i de gènere que conviuen en la humanitat i l’existència d’únicament dos compartiments competitius: el femení i el masculí. És en realitat un problema que sempre ha existit, ja que està arrelat en la mateixa naturalesa humana, només que fins fa no gaire les societats occidentals encara no tenien prou maduresa per col·locar aquesta falta de correlació en el primer pla de la política esportiva. El debat, en fi, és fill del seu temps i requereix ja el 2021 una posició de preponderància en la llista de prioritats de la comunitat esportiva internacional, segons publica aquest dilluns ‘El Periódico de España’.

¿Qui pot competir en categoria femenina? La resposta de tòpica (les dones) no serveix o almenys no n’hi ha prou per si sola. Entre molts altres factors, perquè la mateixa persona pot ser acceptada com a dona en uns països i rebutjada com a tal en d’altres. Ni tan sols haver nascut biològicament dona serveix en tots els casos, no almenys a la pràctica, com demostra el cas de l’atleta Caster Semenya, nascuda dona però l’elevat índex natural de testosterona de la qual la manté apartada de la competició per part de la Federació Internacional de l’Atletisme, amb el suport del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, a l’espera del que dicti el Tribunal d’Estrasburg.

Testosterona

Aquest factor, la concentració de testosterona en sang, s’havia consolidat els últims anys com un mètode vàlid per establir la frontera entre la categoria masculina i la femenina, més enllà del sexe de naixement o de la identitat sexual que cada esportista senti com a pròpia. No obstant, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha decidit en l’última setmana virar el rumb que havia fixat fins ara, eliminant les referències a la testosterona com a barem vàlid al seu nou document marc sobre inclusió i no discriminació per identitat de genero o diversitat sexual. Donant, en fi, la raó a Semenya.

«És una de les decisions de més rellevància per a l’esport femení en els últims temps», afirma María José Martínez Patiño, professora doctora de la Universitat de Vigo i exatleta intersexual, que també ha col·laborat en la redacció del nou document del COI. Aquest marc, no obstant, no té rang de llei dins de l’esport i serà cada federació la que aplicarà els criteris que estimi oportuns dins de la legalitat a què s’hagi de sotmetre. La d’halterofília, per exemple, va permetre competir a Tòquio Laurel Hubbard, la primera esportista olímpica transsexual de la història. La d’atletisme, escrit queda, no permet competir en un rang concret de proves Semenya i altres esportistes nascudes dones.

Avantatge «desproporcionat»

El repte per a l’esport és buscar concreció en el requisit enunciat ara per limitar la participació en categoria femenina: qui gaudeixi d’un «consistent, injust i desproporcionat avantatge competitiu», hagi nascut home o dona. ¿Què és un avantatge desproporcionat? «La filosofia és que les federacions facin anàlisi cas per cas. I en cada esport serà diferent, perquè les diferències de rendiment entre homes i dones no són les mateixes en tots. Els paràmetres que cal estudiar són molt amplis i dependran de cada casuística concreta», assenyalen fonts olímpiques.

«Un dels punts de més rellevància de l’informe té a veure amb la preservació de la confidencialitat de les dades mèdiques de tots els esportistes. S’han intentat destrossar un munt de vides posant en dubte la identitat sexual i de gènere d’esportistes i és una cosa que el COI està decidit a evitar en el futur», remarca Martínez Patiño.

En aquest sentit, el nou document marc del COI recalca que «els atletes no haurien de ser mai pressionats per una federació internacional, organització esportiva o un altre agent per sotmetre’s a tractaments o intervencions mèdiques perquè encaixin en els criteris d’elegibilitat». Dit d’una altra manera, el COI rebutja de ple la incitació a pràctiques fins ara tolerades com la reducció artificial de la testosterona.

Marc ètic

Notícies relacionades

L’Arsenal i viatjar al Kazakhstan, les amenaces de la Champions

Lamine, dins i fora

«Potser el més important del manifest és que es posa els aspectes ètics i els jurídics per davant dels mèdics. És sobretot un marc ètic per a les federacions internacionals, un avís que no tot val i que el COI està determinat a liderar la integració plena de les esportistes trans i intersexuals», recalca la investigadora de la Universitat de Vigo.

Resta comprovar ara com reaccionen les federacions internacionals a les noves pautes marcades pel COI, la validesa de les quals començarà una vegada finalitzats els Jocs d’Hivern de Pequín el 2022. Moltes encara no s’han vist gaire exigides en matèria de diversitat sexual o de gènere, però la creixent tolerància a tot el món les obligarà tard o d’hora a totes a haver de definir pautes. Serà segurament el gran debat d’aquest segle en l’esport i aquest document del COI és el primer pas per reorientar-lo.