GIMNÀSTICA

Nadia Comaneci fa 60 anys en plena forma i entregada a tasques solidàries

La primera gimnasta a aconseguir un ‘10’, a Mont-real 76, exhibeix la seva agilitat actual a les xarxes socials

5
Es llegeix en minuts

Aquesta dona que puja àgilment a la barra d’equilibris i fa un gir perfecte, que publica a les xarxes vídeos en què balla a la platja o salta sobre un llit elàstic, com faria una adolescent, fa aquest divendres 60 anys i des dels 14 conviu amb l’etiqueta de la dona perfecta.

Nadia Comaneci, nascuda a Romania el 12 de novembre del 1961, la primera gimnasta que va obtenir un 10, arriba als 60 com a ciutadana nord-americana –si bé manté la doble nacionalitat–, entregada a la causa de la promoció de l’esport entre dones i discapacitats i amb una biografia encara farcida de misteris, que oculta darrere d’un somriure permanent i sota un aspecte de dona sana i forta.

Amb només 14 anys, la que va ser anomenada ‘la nòvia de Mont-real’ va obtenir set notes de 10 als Jocs Olímpics disputats a la ciutat canadenca el 1976, d’on es va emportar tres medalles d’or, una de plata i una de bronze. Mai abans els jutges havien considerat que un exercici fos perfecte, sense cap error.

Enormes sacrificis

Els marcadors no estaven preparats per plasmar aquesta perfecció. El seu primer 10, a les barres asimètriques, va quedar reflectit com un ‘1.0’, una xifra que va quedar per a la mítica de la gimnàstica i que la mateixa Comaneci porta encara avui serigrafiada sobre una samarreta.

Aquesta dona que fa el pi i tombarelles sobre el matalàs, que lluu una espessa melena amb metxes rosses i que freqüenta les alfombres vermelles amb vestit de festa i taló d’agulla continua presentant-se als seus comptes amb la foto de la nena de 14 anys que descalça, amb el rostre amagat sota un gran serrell fosc i les costelles marcades sobre el mallot amb prou feines va aconseguir articular unes paraules després de sorprendre el món amb la seva actuació a Mont-real.

Però per arribar al 10, Nadia havia hagut de sotmetre’s a enormes sacrificis. Nascuda a Onesti, 250 quilòmetres al nord-est de Bucarest, va començar a fer gimnàstica als sis anys a l’associació esportiva Flacara. Dos anys després es va fundar el primer liceu de gimnàstica de Romania, convertit en el Centre Nacional de Gimnàstica.

Sota la direcció de la parella d’entrenadors Martha i Bela Karoli –que es va fixar en ella mentre feia rodades amb una amiga en un parc–, el seu primer gran èxit internacional va arribar el 1975, quan es va proclamar campiona d’Europa a Skien (Noruega).

Bela Karoli va ser el primer que va pensar que nenes de 12, 14 o 16 anys podien arribar a dalt de tot, en un esport en què fins aleshores triomfaven dones que superaven els 20.

Sobre aquestes adolescents, el tècnic va exercir un domini absolut: del que feien, del que menjaven, del que deien, del que estudiaven.

Privades de menjar

«Bela era tan dur que la Nadia em va dir un dia que sentia la seva presència a un quilòmetre de distància», va comentar en una ocasió una altra gimnasta, Cristina Vladu.

Les gimnastes de l’equip romanès havien d’entrenar-se tot i que estiguessin malaltes o lesionades. Eren privades de menjar i beguda per evitar que augmentessin de pes. Van arribar a beure aigua de la cisterna del vàter o menjar pasta de dents, segons testimonis plasmats anys després en llibres i entrevistes.

Aquesta dona que ara es desviu per fer gimnàstica amb infants amb discapacitat, que té un hospital infantil amb el seu nom a Bucarest i que s’entrega a causes benèfiques amb la Fundació Laureus va rebre de les mans del dictador Nicolae Ceausescu el màxim orde romanès de l’època comunista i va ser utilitzada com a imatge del règim.

El control sobre ella es va intensificar en el nou cicle olímpic que la va conduir fins als Jocs de Moscou 80, on va ser plata en el concurs general i per equips, però va guanyar dues medalles d’or més. Pel camí, el Govern l’havia apartat del cercle dels Karoli, el cos de Nadia va créixer i es va desenvolupar, els seus resultats van empitjorar i la gimnasta, desorientada, va cometre un intent de suïcidi. El retorn amb el seu entrenador de sempre va ser la solució, almenys quant a resultats.

Presonera a casa

El matrimoni Karoli va desertar el 1981 durant una gira pels Estats Units. Aquest fet, i les dificultats creixents per sortir del seu país, van fer que Nadia se sentís «presonera» a la seva pròpia casa. La seva suposada relació amb Nicu Ceausescu, fill menor del ‘conducator’ romanès enderrocat i executat el 1989, continua envoltada de misteri.

La nit del 27 al 28 de novembre del 1989 la millor gimnasta de la història va travessar a peu de manera il·legal la frontera oest de Romania i, després d’un periple per Hongria i Àustria, es va instal·lar primer al Canadà i després als Estats Units.

Un altre exgimnasta, Bart Conner, la va acollir al seu centre d’entrenament a Oklahoma. La seva amistat es va convertir en amor amb el pas dels anys i tots dos es van casar el 1996 i a Bucarest, amb el país alliberat del jou de la dictadura i convertit en una democràcia.

«Vaig créixer a la Romania comunista, però m’enorgulleixo de dir que el nostre país és ara democràtic i està prosperant des de la revolució el 1989», va manifestar Comaneci.

L’esportista va portar aviat a col·lació la seva vena solidària. L’obertura de l’hospital per atendre infants sense recursos o la donació de 100.000 dòlars per ajudar l’equip romanès de gimnàstica que preparava els Jocs Olímpics d’Atlanta van ser les primera mostres conegudes d’una tasca que s’estén fins avui.

«Quan vaig ser campiona olímpica a Mont-real desconeixia la paraula ‘patrocinador’. Ara que sé que existeix, ¿per què no jo?», es va preguntar.

Les seves tasques solidàries «no són una responsabilitat», sinó «una obligació de tornar alguna cosa a la societat», que correspon «a tots els atletes que hagin aconseguit alguna cosa important en la seva carrera».

Notícies relacionades

Aquesta dona a qui en l’adolescència van intentar tallar el desenvolupament va ser mare als 44 anys del seu únic fill, Dylan. I ara que arriba als 60 continua fent un gir complet sobre la barra, sense perdre l’equilibri ni el somriure.

«Com muntar en bicicleta... hi ha coses que mai s’obliden».

Temes:

Mont-real