Comandante Lara, l’home que fa riure el futbol

Amb Xavi a Doha

Però en els últims temps, Lara s’ha convertit en l’home que fa riure el futbol. Tot va començar amb una trucada a finals del 2019. «Em va trucar Abilio, el meu representant, i em va dir: ‘Luis, anem a Doha’. ¿On?, l’hi vaig preguntar jo. ‘¡A Qatar!’. Et juro que vaig pensar que m’estava fent conya». Segons explica Lara «els amics de Xavi van comentar en el xat què podien fer per donar-li una sorpresa en el seu aniversari i algú va anomenar el Comandante Lara. Al final la seva dona va trucar discretament a Abilio i cap allà que vam anar. ¡Imagina’t, el Xavi! ¡Un monstre, un campió del món, amb el que m’agrada a mi el futbol! Jo al·lucinava». Luis va arribar a Doha i en el moment dels videomissatges va agafar el micròfon i va acabar donant la sorpresa en directe al nou entrenador del Barcelona. «¡Flipava! ‘Però, ¿què fas aquí? ¡Quina il·lusió!’ em va dir. Semblava que havia vist el Cruyff en persona. ¡Ha, ha, ha!». L’humorista afirma que «ens van tractar com a xeics. No vam deixar de riure els dos dies que vam ser allà, i tant Xavi com els seus amics es van portar genial amb nosaltres».

El otro día fui a Doha a tomar café y al final me lié... pic.twitter.com/pQXQZnPMW4

— Luis Lara (@ComandanteLara) 7 de febrero de 2020

No va ser l’únic referent del barcelonisme que va voler veure’l en directe. «En certa ocasió un amic, que és agent de futbolistes, ens va convidar a visitar Guardiola a Manchester. ¡Imagina’t, ‘quillo’! ¡Pep! Però les dates no quadraven i em vaig quedar amb les ganes d’anar-hi». Qui sí que ha compartit micròfons i rialles diverses vegades amb ell és el bètic, Joaquín, a qui qualifica com «una bestiota», paraula molt seva. «També vaig tenir l’oportunitat de treure unes rialles a Cazorla i Pepe Reina em va enviar un missatge des de Nàpols convidant-me a fer un volt per allà. I tinc l’espina clavada de Sergio Ramos, amb el qual hem parlat diverses vegades, però els calendaris no ens deixen. ¡A veure si em convida a París!».

Per a Lara, «l’humor és la millor teràpia per a tot i, sens dubte per al futbol. A mi em pica el blanc, no ho puc negar. Però crec que la rivalitat i la broma és el millor que hi ha en l’esport. Quan s’acaba un partit un no s’hi ha de prendre gaire seriosament. Si el teu equip perd, a aguantar el ruixat i a treure pit amb art i àngel».

Però «el colofó va ser la visita a la Selecció a Sevilla durant l’Eurocopa, abans del partit d’Eslovàquia. Em van convidar i hi vaig anar amb els meus dos companys, Vicente Ruidos i Jesús Tapia. Luis Enrique va arribar després i es va asseure al final. Jo estava més nerviós que don Quijote en un parc eòlic. Però vam començar a explicar acudits i a vacil·lar a Adama Traoré, que està més fort que el desodorant de Stallone, i es van anar deixant anar. Eric García, Busquets, Jordi Alba, Dani Olmo… Es partien de riure i Luis Enrique va ser molt carinyós amb nosaltres».

La pelussera de Cucurella

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Poc després, abans que la selecció olímpica marxés als Jocs de Tòquio, Luis de la Fuente, va aprofitar que l’equip estava concentrat a València, on actuava Comandante Lara, per telefonar-li. «Em va sonar el telèfon i era el seleccionador. Aquell dia tornàvem per als Jereles. Però clar pishita, ¡com no anirem a veure’ls! Al final vam acabant rient de la pelussera de Cucurella, amb Mingueza, amb Dani Ceballos, i amb Bryan Gil, veí de Barbate. Ara tinc missatges de tots a les xarxes socials. ¿Qui m’ho havia de dir quan narrava els partits del Xerez Fútbol Club a la ràdio per a Xerezmanía?».

El Comandante afirma que «és un privilegi que la Selecció o cracs com Xavi em convidin perquè són gent que admiro des de petitó. Sempre he sigut futboler, com soc flamenc. I per a mi estar amb ells i fer-los passar una bona estoneta, no té preu». Lara confessa que el pròxim escenari futboler en el qual espera actuar és «el vestidor del Camp Nou. L’últim que em va dir Xavi a Doha va ser que quan fos entrenador del Barcelona em trucaria per anar al Camp Nou i riure al vestidor del Barça. ¡Quasi ná compare!». I així s’acomiada Luis, la part futbolera del Comandante Lara.