La tennista xinesa Peng acusa un exvicepresident xinès d’assetjar-la sexualment

La tennista xinesa Shuai Peng, exnúmero 14 del món i guanyadora de Roland Garros en dobles el 2014, ha acusat l’exviceprimer ministre Gaoli Zhang d’haver-la obligat a tenir relacions sexuals fa tres anys i, des d’aleshores, els seus missatges a les xarxes socials han sigut censurats.

Peng ha acusat l’exlíder comunista d’obligar-la a tenir relacions sexuals abans de convertir-la en la seva amant, una acusació que va ser censurada dijous a la xarxa social Weibo. La tennista, de 35 anys i actualment 189 mundial, ha explicat que havia tingut relacions sexuals forçades amb Zhang, de 75 anys, a la casa d’aquest últim fa tres anys, a l’habitació de l’exvicepresident de la República Xinesa després d’un partit de tennis.

La seva dona ho sabia

«Tenia molta por. Aquella tarda, inicialment m’hi vaig negar. No podia deixar de plorar. Estava molt espantada, confusa i vaig cedir i vam tenir sexe», explica la tennista, que afegeix que la dona del líder polític ho sabia i «estava en guàrdia a fora».

Notícies relacionades

Guia pràctica de les eleccions del Reial Madrid: l’envit de Florentino, els dubtes de Riquelme i la visita del Papa

El pare d’Enrique Riquelme refreda la possible candidatura del seu fill a presidir el Reial Madrid: "Té 37 anys i és molt jove"

Peng diu que més tard es va convertir en l’amant de Zhang, fins a una discussió la setmana passada. També afegeix que no té proves que recolzin les seves afirmacions. «Sempre va tenir por que estigués amagant una gravadora», va escriure, adreçant-se a la persona en qüestió. «Segurament ho negaràs o aniràs tan lluny com per atacar-me», destacava en el seu comunicat.

Zhang va ser fins a principis del 2018 membre permanent del buró polític del Partit Comunista Xinès i, com a tal, un dels set homes més poderosos de la Xina. Se’l considera pròxim al primer ministre Li Keqiang. La Xina ha vist una versió molt sanejada del moviment MeToo des del 2018, amb acusacions d’assetjament sexual dirigides a les estrelles de la cançó o la pantalla petita, però mai fins ara a un polític.