Messi: «Ningú em va demanar jugar gratis al Barça»

Pocs dies abans de la destitució de Ronald Koeman al Futbol Club Barcelona, Leo Messi atén en exclusiva SPORT, diari del mateix grup editorial, Prensa Ibérica, que aquest diari, per repassar la seva sortida del club, les seves primeres setmanes al PSG i les seves expectatives de futur a curt i a llarg termini.

-De Barcelona a París. Del Camp Nou al Parc dels Prínceps. Quin canvi, ¿no?

La veritat és que sí. Va ser un canvi gran que, com vaig dir en el seu moment, no m’imaginava. Per sort ja hi estic instal·lat, els nens ja estan a l’escola i nosaltres instal·lats més o menys en la rutina del dia a dia. Estem contents.

-Han passat dos mesos des de la sortida del Barça. ¿Ja se n’ha fet a la idea?

-Sí. Fins al dia d’avui, quan veig els partits, em genera alguna cosa o em venen ganes... o recordo coses de partits al Camp Nou, amb la gent.... És reviure una mica tot el que va ser. Ja, com vaig dir fa poc, estic més tranquil, ho tinc tot més assimilat i, òbviament, pensant en tot el que tinc aquí i el que ha d’arribar a nivell esportiu i familiar. També estem disfrutant d’aquesta ciutat, que és meravellosa malgrat el clima. Vam tenir la sort de tenir bon temps també, amb algunes pluges i fred, però som molt feliços, la veritat.

-Laporta va comentar que pensava que vostè proposaria jugar gratis, ¿ho hauria fet si l’hi haguessin demanat?

La veritat és que, com vaig explicar a la meva sortida, vaig fer tot el possible per quedar-me, mai en cap moment se’m va demanar que jugués gratis. Se’m va demanar que em rebaixés el sou un 50% i ho vaig fer sense cap problema. Estàvem en disposició d’ajudar més el club. Les ganes i el desig meu i de la meva família era quedar-nos a Barcelona. Ningú em va demanar jugar gratis, i em sembla que les paraules que va dir el president estan fora de lloc. Em van doldre, perquè crec que no tenia necessitat de dir això, és com treure’s la pilota de sobre i no assumir les seves conseqüències ni fer-se càrrec de les coses. Això fa pensar la gent o genera un tipus de dubtes que crec que no em mereixo.

-¿Ha tornat a parlar amb Laporta?

-No, no.

-¿Tornarà a Barcelona quan acabi el seu contracte amb el PSG, d’aquí dues temporades?

-No sé què faré quan acabi el meu contracte amb el PSG. El que està gairebé confirmat, i segur, és que tornarem a viure a Barcelona i que la nostra vida serà allà. És el que vol la meva dona i el que vull jo. No sé si serà quan acabi el meu contracte amb el París, però tornarem a viure a Barcelona.

-¿I al Barça?

-Sí. Sempre he dit que m’encantaria poder ajudar el club en el que pugui ser útil, ajudar perquè el club estigui bé. M’encantaria ser secretari tècnic en algun moment. No sé si serà al Barcelona, o no. O si serà d’una altra manera. Si hi ha la possibilitat, m’agradaria tornar a aportar el que pugui, perquè és el club que estimo i m’encantaria que continuï estant bé, que continuï creixent i que continuï sent un dels millors del món.

-¿Com veu el Barça en aquests moments? ¿Creu que pot guanyar títols aquesta temporada?

-Té una gran plantilla, juga molt bé. Els veig cada vegada que puc. Han aparegut nois importants i molt bons, com és el cas de Gavi. A nivell d’equip estan bé. La tornada del Kun i Dembélé, si torna bé, serà una gran ajuda per a l’equip. Sempre estarà allà, perquè és un dels millors del món. Sempre lluitarà per la lliga i pels objectius, tot i que després s’acabi donant o no.

-¿Manté relació amb algun dels seus excompanys?

-Sí. Parlo sovint amb el Kun Agüero, que no va ser company però que és un gran amic. Amb ‘Busi’ i amb Jordi Alba també hi parlo sovint.

-¿Es va sentir acompanyat per ells en el moment de la seva sortida?. ¿Algú el va decebre?

-No, decebre’m no, perquè els conec a tots de memòria. Els que esperava que m’acompanyessin, ho van fer. Els va agafar per sorpresa, com a mi. Van estar al meu costat recolzant-me en tot moment.

-És una nova vida per a vostè. ¿Què troba a faltar de Barcelona i del Barça?

-En realitat tot. Va ser molt temps en un mateix lloc: la rutina, el dia a dia, arribar a un vestidor que coneixia de memòria, el centre d’entrenament, la ciutat, la meva manera de viure, el meu dia a dia. Arribar aquí va suposar canviar-ho tot per complet, arribar a un lloc que era tot nou, tant la ciutat com el club, companys, vestidor... Jo estimava la vida que portava a Barcelona, el club i es troba a faltar una miqueta tot. Això no vol dir que aquí no hi estigui bé, tot el contrari. Hi estem bé, som feliços, però òbviament les coses bones es troben a faltar sempre.

-¿Quines diferències ha trobat entre l’estructura de club del Barça i la del PSG?

-El Barça és un club gran, un dels millors del món, amb molta història. El PSG s’ha fet gran en els últims anys, continua creixent i encara té moltes possibilitats de fer-ho molt més. Ara com ara, té els millors jugadors del món. Té una ciutat esportiva nova, que serà una bogeria. Té molt poder per continuar creixent, i el Barcelona és un club amb molta història, que sempre serà un dels referents. El PSG està a aquesta altura i continua creixent.

-¿Com estan sent aquests primers mesos a París, al PSG?

Des que vaig arribar m’he sentit com si fes molt temps que estigués al vestidor, perquè hi tinc molts coneguts, gent que parla espanyol... i això fa que l’adaptació sigui molt més ràpida, sincerament. A nivell esportiu, sembla que no acaba d’arrencar mai, perquè tinc partit amb la selecció cada mes. No t’hi acabes d’acomodar i ja has d’anar-te’n una altra vegada [pels partits de la selecció], i això dificulta més les coses. Però de mica en mica vaig entrant en la dinàmica del club, perquè, més enllà que fa dos mesos que soc aquí, encara no he jugat gaires partits. Encara m’estic acostumant a coses.

Nous reptes a París

-¿Quin ha sigut el pitjor moment i el millor que ha viscut aquests dos mesos?

-Els mals moments van ser a l’inici. Tot va ser sobtat, venir cap aquí, estar un mes i mig a l’hotel, i no és fàcil fer-ho amb els nens, que ja havien començat l’escola. Érem al centre, on el trànsit fos inaguantable. Trigàvem una hora per anar l’escola i una hora per anar l’entrenament. Els nens ja no aguantaven més estar a l’hotel. Això va ser difícil. Alhora, intentàvem disfrutar de l’experiència, de la ciutat, d’anar-ho coneixent tot una mica fins que vam arribar a la casa nova. Això va fer que tot fos millor.

-¿Quins són els seus objectius amb el PSG?. ¿Us veieu favorits per guanyar la Champions?

-Sí. Quan vaig venir aquí va ser un dels principals motius. Com vaig dir en el meu comiat, fins a l’últim moment que estigui jugant intentaré continuar guanyant coses. Quan vaig prendre la decisió de venir al PSG va ser per això, perquè té una gran plantilla. Desitjo ajudar per continuar creixent com a club, guanyar la Champions després de tants anys intentant-ho. Per tot això em vaig decantar per venir aquí i també són els meus objectius.

-¿Com és la seva relació amb Neymar i Mbappé? ¿Com el van acollir?

La veritat és que és espectacular tot el vestidor. Em va fer les coses molt fàcils. Amb Ney tinc relació des de fa temps, continuàvem parlant malgrat no jugar junts. Amb Kylian l’inici va ser estrany, perquè no sabíem si es quedava o se n’anava. Ell estava amb les seves coses. Per sort ens anem coneixent més, tant dins com fora del camp. Ens portem espectacularment bé. Hi ha un grup bo i sa al vestidor. La veritat és que molt bé.

Mbappé, Neymar...

-¿Quin trident és millor, l’MSN del Barça o l’MNM del PSG?

No es pot comparar. Són diferents. Luis és un altre tipus de 9, de característiques diferents de les de Mbappé. Kylian estava jugant per fora en els últims anys. Aquest, i no recordo si també l’anterior, està jugant més de nou. Luis és més un golejador dels d’abans, de davanter centre pur. Kylian és més de venir a jugar, de ser potent i matar-te amb espais. La veritat és que canvia la manera perquè és diferent el davanter centre. És difícil de comparar. Vaig tenir la sort de formar part d’aquest trident del Barça, que va ser meravellós, i espero que amb aquest puguem aconseguir el mateix que amb l’anterior.

-¿Com és la seva experiència a la Lliga francesa? ¿És una competició més física que l’espanyola?

-Ha passat molt temps, però he jugat pocs partits. Tres en la lliga i una mica més. És una Lliga més física, on es parteixen molt els partits, es fa molt el joc d’anada i tornada, i hi ha jugadors forts i ràpids. Físicament canvia bastant. A Espanya tots els equips intenten jugar molt més i poden arribar a robar-te la pilota si no pressiones bé. Aquests [els francesos] són més de cop per cop, d’esperar-te per sortir a la contra. La diferència més gran és a nivell físic.

-¿A vostè quin dels dos estils li va millor?

-Estic acostumat a estar tota la vida al Barcelona, on teníem la pilota gairebé tot els minuts en tots els partits. A més, manejàvem els ritmes i els temps. Històricament s’ha jugat així en aquest club. Avui m’adapto a un nou equip, a una nova manera de jugar, a una nova Lliga. No sé què em va a millor. Intento adaptar-me ràpid al que tinc avui per continuar rendint al màxim i ajudar.

-En la Champions ha començat bé, amb tres gols en els tres partits que ha disputat. ¿És el seu escenari ideal, el seu gran objectiu per a aquesta temporada?

-Sí. És el meu gran objectiu i el del club. Fa temps que està apostant per guanyar la Champions. En les últimes temporades, hi va estar molt a prop i és el seu gran objectiu. Som un dels candidats, tot i que no l’únic. Tothom parla del PSG pels jugadors que té, però hi ha altres equips molt bons, que fa anys que treballen junts i que també han fitxat, com Manchester, el City, el Bayern, el Liverpool, l’Atlètic de Madrid, el Chelsea... Hi ha un munt d’equips amb poder per guanyar la Champions. I no sempre guanya el millor, perquè depèn de molts detalls o de les circumstàncies. Pot passar de tot, però sí que som un dels candidats.

-En l’últim partit de Champions es va acabar vivint una primera explosió, amb dos gols que van suposar la remuntada del partit i la victòria final. ¿S’ho esperava?

-És difícil, com et dic. En aquesta competició és molt complicada. El Leipzig és un rival complicat que et fa mà a mà, que és molt dinàmic, que és fort físicament, que té jugadors molt bons i que, per molt que hagi canviat el tècnic, fa molts anys que juga de manera similar. És un grup difícil que ens ha tocat i vam començar malament, però la veritat és que era important guanyar el City i el Leipzig.

-¿Com és la seva vida a París? ¿Molt diferent de la de Barcelona?

-Sí. És diferent. A Castelldefels estàvem mal acostumats. Ho teníem tot fàcil, a prop. Anava a portar els nens al col·le, venia, anava a entrenar-me, anava a casa a dinar, anava a recollir els nens. Avui no m’arriba per anar a buscar els nens a l’escola i anar a l’entrenament. Per temps. Tampoc els puc anar a buscar. En l’aspecte personal m’agrada ser a casa meva.

-Com a Barcelona...

-Sí, a Barcelona tampoc sortia tant. Per als nens i Antonella ha sigut el canvi més gran perquè vivien al carrer, amb amics, fent coses. Venien amiguets sempre a casa. Ara tot just estan començant a fer amics i a adaptar-se a la ciutat. Crec que va ser el canvi més gran per a ells.

-¿Va ser dolorós?

-Molt. La veritat és que sí. Va ser dolorós l’any anterior quan havíem dit que me n’anava amb el tema del burofax i tot això. Al final ho van entendre, van tenir una xerrada, més o menys els havíem convençut. Això va ser tot sobtat. Feia temps que els havíem dit que ens quedàvem a Barcelona. Que seguiríem allà, els ho havien dit als seus companys, als amics. I després, de sobte vam haver d’anar-nos-en de Barcelona i en una setmana ja érem a una altra ciutat, tot nou. Va ser difícil per a tots.

-¿Ja coneix París? ¿Ha tingut temps per fer turisme?

-Hem sortit a dinar alguna vegada, però quan els nens van començar el col·le vam començar amb la rutina per acomodar-nos-hi. De turisme no n’hem fet encara.

-Repassem ara altres aspectes que tenen a veure amb la seva selecció. ¿Es va treure una espina amb la conquesta de la Copa Amèrica?

-Va ser bo treure’m l’espina després de diverses finals perdudes i de ser molt qüestionats tant jo com el grup anterior que hi havia a la selecció. Alguns segueixen encara a la plantilla. Tenia clar que havia d’intentar-ho fins a l’últim torneig. No podia retirar-me de la selecció sense guanyar alguna cosa, i es va donar.

-El desembre del 2022 hi ha Mundial. ¿Què espera?

-Tinc molta il·lusió a fer grans coses. Venim de guanyar la Copa Amèrica després d’haver-la buscat tant temps, d’estar-hi tan a prop durant tant temps sense poder consagrar-ho amb la selecció. Després d’això, la il·lusió és gran per al que ha d’arribar. Ara per ara estem bé. Encara ens falta per ser un dels grans candidats. No ho som perquè hi ha seleccions millors. Anem pel bon camí, la dinàmica és bona i l’ambient també. Guanyar ajuda molt, i això ens farà créixer encara més.

A Qatar 2022 tindrà 35 anys. ¿Què espera després d’aquest torneig? ¿Retirada?

-No. La veritat és que no. La veritat és que no. Després del que m’ha passat, visc el dia a dia, any a any. No sé què passarà en el mundial o després del mundial. No ho penso. Passarà el que hagi de passar en aquell moment.

-¿Creu que pot guanyar la teva setena Pilota d’Or? ¿Qui n’és el favorit?

-Si t’he de ser sincer, no ho penso. El premi més gran és el que vaig poder aconseguir amb la selecció. Després d’haver lluitat tant per aquest èxit va ser el màxim per tot el que va costar. Si arriba la Pilota d’Or serà extraordinari perquè significaria guanyar-ne una més. La setena seria una bogeria. Si no, no passa res. Ja he aconseguit un dels meus grans objectius. Estic molt content pel que va passar i ara que passi el que hagi de passar.

-Comencem a veure una imatge atípica en vostè: plorant per anar-se’n del Barça, per guanyar la Copa Amèrica, per celebrar amb l’afició argentina el títol.... ¿Hem vist potser un Messi més sensible en aquest moment de la seva carrera?

-Hehehe. Van ser coses molt significatives tant el fet de poder guanyar amb la selecció i viure-ho amb la gent de l’Argentina, ja que era la primera vegada que hi havia públic després de la copa. Ho havia pensat moltes vegades, ser davant d’ells per mostrar un trofeu. Ho havia fet molt amb el Barcelona, però no ho havia pogut fer amb el meu país. Després me n’anava de casa 20 anys després... i mai és fàcil. Era un canvi molt gran per a mi. A més, soc més gran i, per tant, més sensible també.

¿Com li agradaria passar a la història?

-No ho sé. L’únic que he intentat és anar sempre amb respecte i humilitat, lluitar pels meus somnis i objectius. M’ha tocat caure moltes vegades i no poder complir-los. Sempre he decidit aixecar-me i tornar a intentar-ho. Em va passar moltes vegades amb el Barcelona i més amb l’Argentina, amb moltes derrotes doloroses. El missatge cap als meus fills i nois joves que em miren o em segueixen és que lluitin pels seus somnis, lluitin i demostrin que tot és possible.

-¿Hi ha algun rècord que li faci especial il·lusió?

-No. Estic agraït per tots els rècords que tinc amb el Barcelona, on en tinc molts que seran difícils de superar i espero que algú ho faci. Fins aquell dia serà fantàstic ser part de la història d’aquest club. També em passa amb la selecció. Ho vaig deixar tot per aquestes samarretes. Tenir aquest reconeixement fins que duri serà fantàstic. En tinc molts de molt bons.

Notícies relacionades

Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles

Campiones camí del pòquer

-¿Encara és feliç al camp amb una pilota als peus?

-Sí, òbviament. Si no, ara no estaria competint ni buscant nous objectius i nous reptes. Disfruto del que tant m’agrada i vull continuar guanyant títols, com més millor, però sempre disfrutant cada moment.