PRIMERA PARALÍMPICA GUARDONADA

Inspirador discurs de Teresa Perales als premis Princesa d’Astúries

  • La nedadora aragonesa, guanyadora de 27 medalles paralímpiques, commina tota la societat a no rendir-se davant les dificultats i «almenys intentar-ho»

  • «¡Qui m’anava a dir el 1995, quan vaig sentir les paraules ‘no tornes a caminar’, que el camí que anava a recórrer amb la meva cadira em portaria fins aquí!», reflexiona

Inspirador discurs de Teresa Perales als premis Princesa d’Astúries

Eloy Alonso / Efe

2
Es llegeix en minuts
EFE

La nedadora Teresa Perales, guanyadora del premi Princesa d’Astúries dels esports 2021, va centrar el seu discurs durant la cerimònia de lliurament a la figura de la seva mare, Sebi, a qui es va referir en una desena d’ocasions per agrair-li aquest «soc aquí per ajudar-te».

«¡Qui m’anava a dir el 1995 quan vaig sentir les paraules ‘no tornes a caminar’ que el camí que anava a recórrer amb la meva cadira em portaria fins aquí!», va afirmar sobre l’escenari del teatre Campoamor d’Oviedo, abans de recollir el guardó de mans de la princesa Elionor.

La nedadora aragonesa, posseïdora de 27 medalles paralímpiques, va recordar la figura d’una veïna de la seva infància que, després d’assumir les seves «pors i vergonyes» pel que li passava «i sortir al carrer», les va aturar, a ella i a la seva mare, per referir-se a ella, ja en cadira de rodes, amb un «pobreta nena» que va fer que deixés de ser «la nena del tercer per ser la pobreta filla de Sebi». Per a aquesta veïna, la vida de Perales «s’havia acabat abans de començar», va dir la nedadora, segons la qual, al contrari, «la vida simplement continuava per un camí diferent del previst».

La seva mare, en una llotja

Així, va desgranar com la seva mare, que seguia emocionada el seu discurs des d’una de les llotges del Campoamor, sempre ha estat al seu «costat», quan Perales va voler banyar-se a la piscina, ser diputada, escriure un llibre o anar al desert sahrauí a portar llaunes de sardines en un 4x4.

La nedadora va celebrar el que la societat ha canviat «per a bé» en el cas de la discapacitat, de manera que la mirada de la veïna «probablement ja no sigui la mateixa, o millor dit, no és la mirada de tantes veïnes». Va apuntar que hi ha més portals accessibles, menys comerços amb escales a la porta, fins i tot una llei de la dependència, si bé és precís «continuar millorant».

«Somiar-ho i anar a per totes»

Notícies relacionades

Perales va aprofitar l’altaveu de la cerimònia de lliurament dels premis Princesa d’Astúries per dir «als nens i als no tan nens que no s’ha d’esperar que algú ens digui el que passarà o el que hem de fer. S’ha de pensar o somiar-ho. Decidir tu el que vols i anar a per totes. Amb decisió».

Segons el parer de l’aragonesa, no s’ha de deixar que els obstacles t’impedeixin «almenys intentar-ho», i va plantejar envoltar-se pel camí de gent, d’amics i de persones que, com la seva mare, estiguin disposats a ajudar. «Així, tot i que el destí sigui diferent a l’imaginat, el viatge haurà merescut la pena», va concloure.