Teresa Perales: «Em retiraré quan no pugui més»

La nedadora aragonesa Teresa Perales, guanyadora de 27 medalles en sis Jocs Paralímpics i distingida aquest any amb el Premi Princesa d’Astúries dels esports pel seu excepcional palmarès i pel seu valent compromís social, ha anunciat aquest dimarts que ja es planteja «sens dubte» anar «de cap» a competir a París-2024.

Perales ha fet aquest anunci en una conferència de premsa a Oviedo abans de recollir, el pròxim divendres, un guardó que ha dedicat, especialment, a les esportistes femenines i als paralímpics.

Preguntada sobre la possibilitat de prolongar la seva carrera fins als pròxims Jocs Paralímpics, Perales (Saragossa, 1975) s’ha mostrat taxativa en la seva resposta a l’assegurar que ja pensa en els seus setens Jocs Paralímpics. «Ja sé que el cos ha d’acompanyar», ha afirmat la nedadora, que «ja abans de Tòquio estava pensant en París» perquè desitja tornar a competir disfrutant de la calor del públic, que «es troba molt a faltar», va explicar.

@teresa_perales, Premio Princesa de Asturias de los Deportes 2021, en el momento de su llegada al Hotel de la Reconquista de Oviedo.#PremiosPrincesadeAsturias pic.twitter.com/nCXtSEtT82

— Fundación Princesa de Asturias (@fpa) 18 de octubre de 2021

La nedadora aragonesa, que va haver d’estar ingressada en un hospital més de 20 dies entre Tòquio i Madrid al terme dels últims Jocs Paralímpics, on va sumar al seu extens palmarès una medalla de plata, ha assegurat que se sent «moltíssim millor» després d’una cosa que podia haver sigut un «problema funcional i no orgànic».

A més, Perales va afirmar que la seva «tossuderia» la va ajudar a superar la luxació d’espatlla que va patir abans de la cita paralímpica per arribar a una nova medalla olímpica, tot i que semblava «impossible» que hi participés. «Avui no tinc dolor, tot i que sé que hauré de passar pel quiròfan», va remarcar. L’objectiu de la nedadora saragossana segueix sent competir el màxim possible malgrat que l’edat és «una realitat» i que només es retirarà quan «no pugui més».

Un premi il·lusionant

Teresa Perales ja havia sigut nominada en diverses ocasions al Premi Princesa d’Astúries, però mai havia aconseguit el guardó. «Aconseguir-ho aquest any m’ha fet molta il·lusió perquè no sabia que era candidata. Ha sigut una absoluta sorpresa, una de les més boniques de la meva vida», va explicar.

Partint sempre de la humilitat, l’esportista aragonesa va admetre que la seva «trajectòria» ha estat marcada perquè mai s’ha considerat una icona mentre va reconèixer l’«orgull» de poder llançar el missatge que «amb treball i esforç es poden aconseguir els objectius».

La multimedallista, que ha celebrat les millores experimentades pel moviment paralímpic des que el 1960 es van celebrar els primers Jocs Paralímpics, ha apuntat que des del seu debut a Sydney-2000 ha pogut disfrutar d’aquesta «gran evolució».

Notícies relacionades

Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer

L’Iran reprimeix esportistes d’elit

Referent a això, ha comentat la il·lusió que va generar entre els participants paralímpics de Tòquio el fet que els articles de promoció portessin conjuntament el logo dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics per primera vegada en la història. «És un gran pas per al futur, animo els nens que somiïn en gran, tot i que el camí no sigui fàcil. Cal treballar perquè el talent no ve donat genèticament».

«Som persones que ens hem esforçat molt», ha conclòs Perales, que s’ha mostrat defensora de la teoria que afirma que amb 10.000 hores exercitant una tasca s’aprèn a desenvolupar-la.