Astou Ndour: el combat contra el racisme de la nova campiona espanyola de la WNBA

«Semblava tan fràgil que a un se li partia l’ànima», deia el seu primer tècnic a Espanya, Domingo Díaz, a la carta oberta que junt amb la seva dona, la també entrenadora Begoña Santana, van escriure quan aquella nena que van acollir a casa seva va ser escollida MVP de l’Eurobàsquet 2019, en el qual va guiar a Espanya a l’or. En els primers partits a territori canari els aficionats rivals deien coses que Astou no entenia i que havia oblidat en un racó ocult de la seva ment. Amb l’explosió del moviment antiracista Black Lives Matter després de l’assassinat de George Floyd, va tenir la revelació de l’ocorregut. «La gent em deia que si tenia pintura a la pell o em deien ‘mico’. Però com que no sabia què era no hi donava importància. Però ara, reflexionant sobre el que està passant al món, me n’he adonat», revelava en una entrevista a EL PERIÓDICO l’any passat.

Havia deixat a les golfes de la seva memòria alguns records de la seva arribada a Espanya fins que ho va verbalitzar per primera vegada una dècada després en una videoconferència amb les Dallas Wings, tercera franquícia de la WNBA després del seu pas per les San Antonio Stars i les Chicago Sky. Aquest any va tornar a posar rumb a Chicago per contribuir a la conquesta del títol. En la seva segona etapa amb les Sky ha fet una mitjana de 6,6 punts i 4,8 rebots per partit. En l’últim partit, malgrat no anotar en els cinc minuts que va ser a la pista, es va convertir en la tercera espanyola a guanyar la WNBA, després d’Amaya Valdemoro i Anna Cruz.

View this post on Instagram

A post shared by Astou Ndour🇸🇳🇪🇸 (@astoundour45)

Educació i esport, armes contra el racisme

Notícies relacionades

Al-Attiyah fulmina el somni de Roma i sentencia el Dakar

Alcaraz: "Ferrero i jo continuem sent amics. Hi ha bona relació"

Ndour, que ha viscut al Senegal, Espanya, Turquia, Itàlia, Rússia i els EUA, va crear al seu país natal la fundació Astou Ndour Sports-Études per ajudar els nens i nenes de 5 a 14 anys a través de l’educació i l’esport, «les armes més poderoses per canviar el món». «Si ho fem bé i unim aquestes dues coses, podem derrotar el racisme. Els nens no neixen racistes. Crec que és l’educació des de petits –comentava aquest diari–. Els racistes són persones ignorants, no en saben, primer som humans».

És partidària de no deixar tornar a entrar a les pistes els que provoquin incidents racistes i confia que les xarxes socials, a més de poder canviar consciències, serveixin per detectar i castigar aquest tipus d’actituds tant dins com fora dels estadis. «Abans no passava res perquè no es gravava. Ara en 30 segons tothom ho veu. Així quan tornin a fer-ho que se’ls passi factura. Des que vaig néixer he vist el racisme i no sé com és possible que segueixi avui dia», es pregunta. El seu desig seria que les benjamines de la seva fundació quan arribin a l’edat adulta es trobin un món en el qual la pandèmia del racisme hagi sigut erradicada. «Soc optimista. Tant de bo que sigui així, es pugui canviar i puguin dir ‘abans  passava això’. En el món mai saps què passarà, estem a les mans de Déu». Igual que aquella nena de 14 anys no podia somiar que, mitja vida després, es coronaria als EUA: