La fase final de la Lliga de les Nacions
Una Espanya colossal es doctora a Itàlia
La selecció de Luis Enrique acaba amb la ratxa de 37 partits sense perdre de la campiona d’Europa amb dos gols de Ferran Torres a San Siro
‘La Roja’, amb un Gavi històric a l’onze, disputarà diumenge la final del torneig davant el vencedor del Bèlgica-França d’aquest dijous
Italy vs Spain /
Tres mesos després de caure en la semifinal de l’Eurocopa davant la futura campiona, Espanya es va revenjar d’Itàlia amb molt d’encert (1-2). Amb un partit imperial i un futbol excels, ‘la Roja’ es va classificar per a la final de la Lliga de les Nacions que es disputarà aquest diumenge a San Siro. S’enfrontarà amb el vencedor del Bèlgica-França d’aquest dijous a Torí. La número u del rànquing FIFA o la campiona d’Europa seran l’últim escull per a Luis Enrique en el seu objectiu d’aixecar el primer títol oficial del seu volcànic camí amb ‘la Roja’.
Mai li han importat les crítiques. Ferm i tenaç com ningú, l’asturià està per damunt de tot. El seu segell queda clar en cada convocatòria, en cada onze, en cada detall. A Milà va aconseguir una victòria tan meritòria com merescuda. Itàlia no perdia a San Siro des de 1999 i acumulava la millor ratxa sense perdre de la història del futbol de seleccions. La seva marca de 37 partits (28 victòries, 9 empats) no va intimidar ‘la Roja’.
El primer cop
Enrere van quedar els 36 duels sense caure d’Espanya (2007-2009) i del Brasil (1993-95). La selecció de Luis Enrique ja va ser a prop de frenar la ratxa italiana, però va caure en els penals de la passada Eurocopa. Aquest dimecres no hi va haver desgràcies i va despullar la campiona d’Europa a casa seva amb un xaval de 17 anys, el deliciós Gavi, al capdavant de les operacions.
Aquest va ser, precisament, el primer cop de Luis Enrique. Des de la capital l’havien destrossat per citar l’adolescent blaugrana. Els mateixos crítics treien fum quan van conèixer la titularitat de l’interior andalús, que va exhibir una personalitat descomunal. Un encert més de Lucho.
A la Lliga de les Nacions havia patit la seva última derrota Itàlia, un llunyà 10 de setembre del 2018 davant Portugal. Tres anys després, i en el mateix torneig, Espanya va passar per sobre dels homes de Mancini, que va presentar un onze amb només dues novetats respecte a l’alineació de Wembley:el central Bastoni i el punta Bernardeschi.
El talent d’Oyarzabal
Va ser durant molts minuts un ball de ‘la Roja’ a l’‘azzurra’. Ningú esperava una actuació tan destacada d’Espanya, que tenia baixes importants com Pedri, Marcos Llorente, Gerard Moreno, Morata... Va apostar Luis Enrique per tres jugones a dalt, amb Ferran Torres, Sarabia i Oyarzabal en pla estel·lar. També va triomfar el tècnic amb l’elecció d’un Marcos Alonso pletòric per cobrir el carril esquerre.
Un xut de Chiesa repel·lit per Unai Simón (m. 4) va ser el primer moment d’aclaparament d’Espanya, que va obrir aviat el pot de les essències. Un exquisit centre d’Oyarzabal el va rematar Ferran Torres amb tanta mestria com fortuna per avançar ‘la Roja’ (m. 17). Poc després, va estar a punt de caure el segon amb un error de Donnarumma. El pal ho va evitar.
Expulsió de Bonucci
Notícies relacionadesInsigne va tirar per la borda l’ocasió de l’empat italià (m. 35) i Bonucci se’n va anar al carrer al veure la segona groga per un cop de colze a Busquets (m. 42). Tot es posava de cara per per a ‘la Roja’, que va assestar una altra bufetada a la campiona d’Europa amb un cop de cap de Ferran Torres després d’una altra genial passada d’Oyarzabal just abans del descans.
Amb 10 i trasbalsada, Itàlia va ser una joguina en mans d’Espanya. Es va passejar amb grandesa per San Siro la selecció d’un Luis Enrique que va tornar a sortir enfortit en una nit brillant que només es va torçar mínimament amb el gol de Pellegrini en el tram final.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
